‘Els secrets de Sonplosa’ mostra els resultats arqueològics de la Margineda

Jorge Cebrián, Roger Torruella i David Ramos són els responsables del documental sobre la roureda de la Margineda, Els secrets de Sonplosa, que, produït per Molines Patrimonis, es va estrenar ahir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

La cinta explica els resultats dels aproximadament quatre anys d’excavacions arqueològiques i investigacions històriques a la zona. A més, tal com va assenyalar Cebrián ahir, gràcies al documental s’intenta desvelar bona part dels misteris que durant segles han amagat els murs d’un dels jaciments més importants dels Pirineus. Un dels enigmes més misteriosos pels historiadors és el significat d’un símbol que també s’ha trobat a la façana de Sant Romà de les Bons, a Encamp. També s’ha localitzat lloses gravades amb inscripcions en llatí, que els experts apunten que es tracta d’oracions. El reportatge està centrat  en la recreació de la vida dels andorrans que residien a la fortificació, i al Principat en general, entre els segles IX i XIII.
El documental, segons va explicar ahir Cebrián, s’ha estructurat en dues parts ben diferenciades: la primera tracta de contextualitzar la fortificació de la roureda de la Margineda en la història d’Andorra i en la segona es detalla les quatre fases d’excavacions que s’ha fet a la zona. El títol de Sonplosa fa referència al nom originari de les terres que avui coneixem amb el nom de la Margineda.
En aquest documental, en què s’ha treballat al llarg de set mesos, hi participen un total de vint testimonis, experts en arqueologia i història medieval d’Espanya, Andorra i França. A més, s’ha consultat els arxius de Barcelona, Tolosa, Vic i el bisbat de la Seu, els Arxius Nacionals d’Andorra i la Biblioteca Nacional, entre d’altres.
Una de les localitzacions del documental –de les vuit que s’han fet– és el castell de Mataplana, al Ripollès. Aquesta fortificació comparteix alguns trets semblants amb la de la roureda i ha servit d’exemple per ajudar a explicar la base del film. Durant la presentació de la cinta, Cebrián va destacar que ha estat una tasca molt “enriquidora”, però que, alhora, ha estat molt dura, ja que gairebé no disposaven d’imatges d’arxiu.
De la seva banda, des de Molines Patrimonis es va explicar que tots els objectes que han trobat amb les excavacions són estudiats per Patrimoni Cultural.  I a més, Montserrat Cardelús va recordar que la intenció final és museïtzar el conjunt arqueològic i poder d’aquesta manera obrir-lo al públic en general, una qüestió encara pendent.