Diari digital d'Andorra Bondia

Els treballs fets a Sant Serni permeten datar les restes entre els segles VI i VIII


Escrit per: 
Redacció

El divendres 26 de febrer es va enllestir la segona fase, i definitiva, de l’excavació d’urgència realitzada a l’interior de l’església parroquial de Sant Serni de Canillo.

Tot i que només s’ha documentat set tombes, el fet que majoritàriament siguin d’infants (5) fa pensar en un cementiri d’unes dimensions considerables, atès que normalment aquest segment de població acostuma a estar molt poc representat, contràriament al que podem veure aquí.
Posteriorment, però en un curt període de temps, es va bastir uns murs que dibuixen una L. Segons els experts, la intenció sembla que era construir una plataforma sobre la qual es devia aixecar una primera església que, malauradament, la construcció de l’actual edifici –entre el 1759 i el 1768– devia fer que es destruís.
En un moment més avançat, però encara dins el mateix període cronològic, es va construir dos murs que, associats als dos pilars, delimitaven una petita estança soterrada –just per sota d’aquesta possible zona porxada–, que seria utilitzada com a zona d’enterrament. Cal dir, però, que seria un espai funerari força restringit, com demostren tant el nombre reduït d’enterraments (6) com la singularitat de dos d’ells, ubicats al centre del recinte i senyalitzats amb murs de maçoneria, un agençament funerari que fins ara no ha estat documentat a Andorra. Sens dubte, es tracta de dos individus que devien tenir una rellevància social en la comunitat de l’època.
Segons l’equip d’arqueòlegs, és difícil fixar una datació acurada i caldrà esperar a les anàlisis radiocarbòniques per poder tenir uns arguments fiables. En tot cas, l’excepcionalitat d’aquests dos enterraments –fins ara no documentats al Principat– i la mateixa configuració de l’espai on es troben, així com la documentació de dos fragments d’olles de ceràmica tardoantigues obren la possibilitat que ens trobem davant d’un espai que es podria estar configurant a cavall entre la tardoantiguitat i l’alta edat mitjana (entre els segles VI i VIII).
En un període que podem datar en l’alta edat mitjana, l’espai situat a l’extrem occidental (en direcció a l’altar i l’absis de l’església actual) es comença a fer servir com a cementiri. Aquest cementiri estaria en ús fins al 1759, com demostra la quantitat d’inhumacions –fins a vuit– amb taüt i fossa simple que s’ha pogut documentar.
Finalment, la darrera fase consisteix en un conjunt d’enterraments que podrien correspondre a un moment immediatament anterior a la construcció del 1759 o, més probablement, podrien ser posteriors, si més no alguns d’ells. A diferència dels enterraments de les fases precedents, localitzats en zones molt concretes, aquestes inhumacions, que se situen entre la segona meitat del XVIII i principis del XIX, estan disperses arreu de la nau actual.
Com a peculiaritat, destaca el fet que s’ha conservat restes de les fustes que conformaven els taüts, alhora que s’ha pogut recuperar alguns elements de les mortalles, com ara parells de sabates, alguns botons, una medalla i alguna peça de cuir.
Un cop enllestida l’excavació arqueològica, el dia 1 de març es va començar les tasques de cobriment de les restes i l’adequació del terreny per refer el paviment. Així mateix, s’està duent a terme les pertinents tasques de consolidació de les estructures arqueològiques, que seran visibles mitjançant la disposició d’un vidre integrat al paviment. Per a aquesta operació, l’àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic ha contractat una empresa catalana especialitzada en restauració arqueològica.
Des d’aquesta àrea recorden que l’excavació arqueològica de Sant Serni de Canillo, així com la interpretació de les restes exhumades, presenta una gran complexitat a causa, principalment, de tres factors. D’una banda, l’espai físic a què es limita l’excavació –la nau central de l’església actual, uns 120 metres quadrats– impossibilita fer una lectura completa i general de les estructures i, per tant, no es pot veure amb claredat l’entrellat que dibuixen.
D’altra banda, es constata una absència gairebé total de materials, molt concretament de conjunts ceràmics, els quals permetrien fixar amb claredat uns marges cronològics delimitats i, per tant, veritablement operatius.
Finalment, com a darrer factor, els experts subratllen la superposició de fases i estructures, que si bé han pogut interrelacionar entre si –en termes d’ubicació relativa en el temps– no han permès datar amb precisió a causa, principalment, del segon factor esmentat.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte