Diari digital d'Andorra Bondia

‘En terres d’Andorra’, la primera obra de teatre escrita per un autor autòcton


Escrit per: 
E. J. M.

La primera obra de teatre escrita per un autor andorrà –que es conegui– és En terres d’Andorra, escrita l’any 1934 per un autor aficionat: Jacint Martisella Pobla.

La comèdia lírica pastoral, que recrea la vida bucòlica a les Valls a finals del segle XIX, es va estrenar el 29 d’abril de 1934 al Casal Andorrà de Barcelona. El 20 i 21 de maig del mateix any l’obra es va representar al Casino d’Escaldes. Després, el text es va publicar per entregues al diari Poble andorrà.
La troballa és fruit de la investigació de Fabiola Sofía Masegosa, que ha preparat una tesi sobre el teatre representat a Andorra en el període 1900-1970, treball que li servirà per doctorar-se en literatura romànica comparada a la UNED. Masegosa ha dedicat més de tres anys de treball a recopilar dades i ha conclòs que En terres d’An­dorra és la primera obra de teatre escrita –de la qual n’hi ha constància– per un autor andorrà. En coneix l’autor, Martisella Pobla, però no ha trobat les dates del seu naixement i la seva mort.
L’estudiosa va trobar l’obra En terres d’Andorra publicada per capítols al Poble andorrà, els exemplars del qual es conserven a l’Arxiu Nacional d’Andorra. Una feina molt feixuga i que li ha exigit molta paciència ja que ha hagut de copiar a mà el text.
L’acció de la comèdia pastoral transcorre en un poble de la Massana l’any 1860. És un embolic amorós, amb tres possibles parelles que finalment aconseguiran casar-se. Durant l’obra apareixen temes com el contraban –un clàssic–, el paisatge bucòlic, els guies de muntanya, la vida rural, la devoció a les verges de Meritxell i Canòlich, el valor que es donava a la paraula, la política, la prohibició del joc i, fins i tot, la caça de l’isard.  A més, l’obra explica fets passats, fent salts en el temps, innovador per a una obra escrita el 1934.
A part de la tesi, Masegosa ha escrit l’article En terres d’An­dorra. Anàlisi d’una peça teatral, que ha publicat a la revista Epos, número 27 (2011), de la UNED. “L’obra s’escriu en una època de transició econòmica a Andorra: el país està passant d’una economia dedicada al sector primari –agricultura, ramaderia– a una economia basada en el comerç i el sector turístic. Això fa que es mitifiqui l’espai rural que es comença a perdre”, argumenta l’autora de l’article.
Jacint Martisella és l’únic autor de teatre genuïnament andorrà que ha trobat Masegosa. Els altres dos grans dramaturgs del Principat són Esteve Albert  (1914-1995) i Rossend Marsol, Sícoris (1922-2006), però l’estudiosa subratlla que són catalans que es van exiliar al Principat d’adults. Entre les representacions populars impulsades pels autors destaquen El pessebre vivent d’Engordany d’Albert i la recuperació del Ball de l’óssa per part de Sícoris.
En la tesi, Masegosa inclou totes les obres que es van representar al Principat entre el 1900 i el 1970, siguin o no d’autors o de temàtica andorrans. N’ha trobat 79. D’autors, a part de Martisella, Albert i Sícoris, n’hi ha una cinquantena, la majoria catalans. Les funcions representades a Andorra s’anunciaven en premsa, cartells o programes de festes. Tot i que Masegosa només n’ha trobat 79, no vol dir que no hi hagués més espectacles programats. “Cal recordar que durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial hi va haver un llarg període sense premsa”, font de la qual ha extret la majoria de referències a les obres.
A Andorra no hi havia teatre i les funcions es representaven en diversos llocs, com el Centre Moral i Recreatiu d’Andorra, obert el 1905 i situat on ara hi ha el centre cultural La Llacuna, al col·legi Meritxell dels monjos de Montserrat (on ara hi ha el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany), als cinemes Valira i Cristal, a l’hotel Casino, a la rectoria de Sant Julià de Lòria i en un teatre a Ordino que Masegosa no ha aconseguit situar.
“El moviment teatral va començar, sobretot, als anys 30, amb la construcció de les carreteres. Andorra era un país d’agricultors i va començar a canviar. La gent aprofitava les funcions de teatre per arreglar-se i sortir”, explica la doctorant.
Durant la recerca, Masegosa va topar amb una anècdota. El 3 de novembre de 1935 s’havia de representar al col·legi de Meritxell l’obra titulada Les escoles laiques, d’un autor mallorquí, que llançava una diatriba contra l’escola laica, representada pel sistema educatiu francès. El veguer francès va iniciar una croada contra l’estrena de l’obra i va escriure al bisbe, al prefecte dels Pirineus Orientals, al síndic... L’obra es va estrenar el 10 de novembre amb el títol Els fruits d’una mala educació. El text insultava l’educació no confessional: “¿L’escola laica?, ¿des de quan s’ha introduït aquesta pesta?” De fet, el protagonista de l’obra mor a causa d’haver estudiat en una escola laica.
La investigació també li ha despertat a Masegosa el cuquet per trobar més obres. Ara va al darrere de L’ermità de Meritxell, una obra de temàtica andorrana escrita pel reverend pare Ambrós, monjo de Montserrat.

Inèdita ‘Targa’, d’Esteve Albert
La tesi de Masegosa se centra en les set primeres dècades del segle XX, però la doctorant també estudia Esteve Albert, de qui prepara un article per a la UNED. Masegosa ha aconseguit un text inèdit del prolífic autor: Targa (L’Andorra novella), una obra que no s’ha representat mai.
Targa s’ambienta a l’Andorra dels anys 50. El protagonista, Targa, és un passador enriquit gràcies a haver passat molta gent a través d’Andorra durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. L’home vol establir-se definitivament al país i demana a un conseller la nacionalitat andorrana. Però als anys 50 era molt difícil aconseguir-la. El conseller li proposa casar-se amb una pubilla andorrana, però Targa ho refusa i li ofereix diners a canvi de la nacionalitat. Els consellers en parlen però decideixen rebutjar la petició de l’expassador. Finalment, Targa se suïcida.
A Masegosa li agradaria veure Targa representada “perquè el debat de la nacionalitat és molt actual”, comenta. L’estudiosa del teatre andorrà llança el guant a l’Escena Nacional d’Andorra i als grups de teatre del país perquè s’interessin per recuperar aquests textos i es puguin veure en un escenari.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic