Ens veiem al roc de les Bruixes

Un any després de la polèmica, Regirarocs torna al jaciment, que el ministeri de Cultura no ha tancat ni senyalitzat.

Ara fa un any, la polèmica sobre el roc de les Bruixes va omplir pàgines i pàgines. Segur que ho recorden: el ministeri va amenaçar amb una sanció d’entre 300 i 3.000 euros l’empresa Regirarocs, que des del 2015 hi gira pels volts de Sant Joan una visita dirigida per arqueòlegs, si no retirava d’Internet la geolocalització del jaciment, amb l’argument que es tracta d’un jaciment especialment vulnerable, que senyalitzar-lo en posava en perill la integritat i que segons la llei del patrimoni no està obert a la visita pública sense autorització del ministeri. Regirarocs s’hi va negar, aŀlegant que es troba en un espai obert i relativament transitat, de fàcil accés i que –a diferència de la Balma de la Margineda– no presenta cap mena de limitació o mitjà de salvaguarda. El serial va arribar fins i tot al Consell General i va concloure amb una declaració en seu parlamentària en què l’aleshores ministra va qualificar la polèmica de “circ mediàtic” i va fer marxa enrere en els termes següents: “Si la gent té tant d’interès per accedir-hi, el senyalitzarem i hi farem les actuacions pertinents per protegir-lo”.

Doncs bé: un any després, ni hi ha hagut sanció, ni s’ha senyalitzat l’itinerari que du al roc de les Bruixes, ni s’ha protegit el jaciment amb cap tipus d’estructura. Encara més: igual que el 21 de juny del 2018 Regirarocs va organitzar la reglamentària excursió per aprofitar les especialment favorables condicions d’observació que es donen exactament durant el solstici d’estiu, aquest dissabte hi tornarà amb la quinzena de “friquis” –la paraula és de l’arqueòleg Gerard Remolins, l’ànima d’aquesta aventura– que ja s’hi han apuntat. I això que Remolins no ho tenia gens clar, aquesta vegada. I no per por a revifar la polèmica, sinó per un cert cansament: “Un es cansa de batallar contra la incomprensió”.

De fet, l’arqueòleg no deixa de sorprendre’s del silenci ministerial: “No m’ha arribat cap notificació que em sancionessin, ni tampoc del contrari, i el que em demano és per què: si fa un any incomplia en algun punt la llei del patrimoni, el que tocava era sancionar-me; i si no, el que sembla és que amb aquella amenaça el que pretenien era intimidar-me. És a això, al que s’han de dedicar els que prenen les decisions al departament?” És cert que aquest curs tampoc s’ha beneficiat de la campanya de màrqueting que li va regalar Cultura, però diu que no li ha calgut perquè l’endemà d’obrir la inscripció per a la sortida –gratuïta, per cert– ja gairebé van fer el ple.

Remolins ha esquivat la multa, com es veu. Però és que el ministeri tampoc ha mogut un dit –com a mínim, no ha transcendit– respecte als altres dos compromisos que va adquirir fa un any: senyalitzar l’itinerari i protegir el jaciment. És cert que el departament va encarregar un projecte “per a la possible realització d’una tanca i cobertes protectores”, i que el Cenma ha elaborat un estudi “geològic” sobre el “risc de degradació del jaciment”. Un mes enrere totes dues actuacions estaven encara “en curs”, i no sembla que s’hagin de concretar abans que la nova ministra, Sílvia Riva, no només prengui possessió de la cartera –està previst que juri el càrrec aquest mateix dimecres– sinó que pugui avaluar l’expedient amb prou deteniment com per prendre una decisió que podria ser definitiva –en el cas que s’opti per una estructura que tanqui el roc de les Bruixes.

I això que fa un any tot plegat era urgentíssim. En fi: com diu Remolins, podria ser que aquest fos l’últim Sant Joan que s’hi pugui accedir lliurement. Així que convé aprofitar-ho.

Arqueologia en 3D i taller de fones

La visita que Regirarocs ha programat dissabte al roc de les Bruixes forma part de la bateria d’activitats de la primera Jornada d’Arqueologia, que ha convocat amb la col·laboració de l’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors (Apaha) i que tindrà lloc el mateix 22 de juny al laboratori escaldenc de Regirarocs –o a Sant Miquel de Prats, en el cas de l’expedició fetillera vespertina. Es tracta, diu Remolins, d’una jornada eminentment didàctica, dirigida al públic al familiar, no necessàriament entès però sí tocat per una certa dèria per la cosa antiga, i que pretén aportar unes “pinzellades” sobre el que és l’ofici de l’arqueòleg, “que va molt més enllà de l’excavació de camp: sovint, la feina més complexa i més feixuga arriba al laboratori, a l’hora d’interpretar el material que hem recuperat”. En fi, la jornada consistirà en un seguit de tallers que s’allargaran al matí i a la tarda repassaran la vida quotidiana dels protolauredians que van viure fa 5.000 anys al jaciment de la Feixa del Moro –què menjaven, com es vestien, de què morien– a l’estrena absoluta en aquest racó nostre de món de les ulleres de realitat virtual i la realitat augmentada aplicada als jaciments arqueològics, a partir dels aixecaments en 3D dels de Santa Coloma i Soldeu. Atenció també al taller de fabricació de fones: de fet, a un tipus particular d’aquesta arma que incloïa un mandró, un pal de fusta al final del qual es col·locava la fona pròpiament dita i que té a veure amb les pedres esfèriques recuperades al jaciment de la Roureda de la Margineda i que Remolins i altres historiadors associen a l’ús militar que en la seva opinió va tenir el jaciment en època medieval: “Ensenyarem a construir-les i a disparar-les”.