Diari digital d'Andorra Bondia
L’entrada a la Trenca es fa per l’altell del local de plaça Rebés que comparteix amb un restaurant i un gimnàs.
L’entrada a la Trenca es fa per l’altell del local de plaça Rebés que comparteix amb un restaurant i un gimnàs.
Toni Gibert i Haydée Vila, dos dels promotors de La Trenca, amb la llibretera Pepa Diéguez al mig.
Toni Gibert i Haydée Vila, dos dels promotors de La Trenca, amb la llibretera Pepa Diéguez al mig.
Diéguez col·loca a l'aparador un exemplar d''Olor de difunt', l'última novel·la de Ludmila Lacueva.
Diéguez col·loca a l'aparador un exemplar d''Olor de difunt', l'última novel·la de Ludmila Lacueva.

On ensenyen a viure dues vegades


Escrit per: 
A. Luengo / FOTOS: Facundo Santana

Obre per fi la llibreria La Trenca, consagrada al llibre andorrà i pirinenc, les humanitats, la novel·la gràfica i el lector infantil i juvenil.

Primer havia d’obrir al setembre, després a l’octubre i també al novembre. Però la crisi de subministraments i les traves burocràtiques (“obrir avui un comerç és un laberint”, diu Haydée Vila) ho va retardar tot fins al dissabte,  i de manera quasi clandestina, sense esbombar-ho gaire, per anar escalfant motors per quan arribin les comandes fortes de fato, Planeta, Norma, les Punxes, cal esperar que aquesta mateixa setmana.

El cert és que les poselles encara llueixen mig buides i el que veiem és més una promesa del que serà que no una realitat incontestable. Una manera peculiar de venir al món però que s’avé amb la vocació slow de La Trenca, que així es diu la nova llibreria que un grup de socis, amb Haydée Vila i Toni Gibert com a cares visibles, han obert a la plaça Rebés de la capital i que hereta volgudamernt l’esperit de la històrica Puça. És a dir, l’aposta decidida pel producte de proximitat, andorrà i pirinenc; el foment del llibre infantil i juvenil, planter de futurs lectors, i del  català com a llengua literària, sense negligir el castellà ni tampoc el francès ni l’anglès; un gust declarat per les humanitats, i una porteta oberta a la novel·la gràfica, gènere en auge destinat al públic adult i que convé no confondre amb el còmic de tota la vida. I que consti que no hi tenim res, contra el còmic de tota la vida. De fet, a l’aparador de la llibreria s’hi exhibeix orgullosament un exempar d’Astèrix i el Griu.

La Trenca, sí, com es diu aquell punt del camí on en neix un altre; per la condició de fita llibresca en què pretén erigir-se, i per l’au en perill d’extinció que rep aquest nom i que no deixa de ser el negoci de la lletra impressa, diu Vila. Tot això vol ser la nova llibreria, que comparteix local amb una granja-restaurant bio, a la planta baixa, i amb un gimnàs al soterrani (ring inclòs) on Albert Villaró somia assistir a combats de poesia. Coses més rares s’han vist, tot i que potser no a Andorra. I que La Trenca neixi en un altell no és símbol de res: quan el Comú remodeli la plaça del Poble, hi tindrà sortida directa.

Els dos primers llibres que es van vendre dissabte a La Trenca són tota una declaració de principis: Les claus del procediment administratiu andorrà i Morts, qui us ha mort? I els que la llibretera Pepa Diéguez (la recordaran els lectors massanencs, de la biblioteca Antoni Morell i de la llibreria Entre línies) ha escollit per acompanyar-los a l’aparador, també: Afusellats. 4 relatas modernistes, de Narcís Oller, Marian Vayreda, Víctor Català i Raimon Casellas; L’home de la bata vermella, de Julian Barnes; Junil a la terra dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís; Serge, de Jasmina Reza, i Poemes de Sispony, de Nacho Mayo, amb l’edició del Consell del Manual Digest en lloc de privilegi, estranyament obert pel capítol 5; De les Corts, sa obertura, progrés, clausura.

Ja ho veuen: el més pròxim a un best-seller convencional és la crònica novel·lada d’Iñaki Rubio, que per cert serà un dels primers a desfilar per La Trenca en condició d’autor: el 18 de desembre amb David Gálvez i Toni Gibert com a escorta oficial, i en el que haurà de ser una de les senyes d’identitat de la llibreria: convertir-se en un espai al servei dels creadors del país, no només escriptors. Es tracta, diu el mateix Gibert, d’oferir un valor afegit. “Nosaltres no competim en quantitat ni en velocitat, tot i que pretenem servir les llibres a una setmana vista com a molt perquè si no, no té sentit. Volem dinamitzar la cultura del país des de l’esfera privada, que escriptors, músics i artistes sàpiguen que aquí tenen un  espai al seu servei”. Per resumir: el que fan les llibreries d’última generació que han començat a florir com bolets, des de la monumental Finestres, a Barcelona, fins a la Fatal, a Lleida, o La Incorrecta, a Banyoles.

Veurem com es concreten tan alts designis. Els auguris són bons, i a una llibreria on és possible trobar obres d’Esteve Albert i de Rafael Tamarit, Les cobles del Peyrot, l’Assaig sobre el barroc andorrà, de Francesc Badia, l’edició facsísmil de  La République d’Andorre: ses moeurs, ses lois et ses costumes, de Léon Jaybert, un manual de dendrometria i, atenció Justicia salvaje: la vida moral de los animales, només se li pot desitjar una vida llarga i prolífica. Perquè com deia el clàssic, llegir no és un substitutiu de la vida; llegir és viure dues vegades. I llibreries com La Trenca són les que han de fer realitat el miracle. 

La Trenca
llibreria
Comentaris: 1

Comentaris

Molt content per l'obertura de La Trenca. Els meus millors desitjos per a aquesta increïble aventura que heu embarcat.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic