Diari digital d'Andorra Bondia
A l'esquerra, Juan Mignorance en la presentació del llibre 'Nadina. Los senderos del amor'.
A l'esquerra, Juan Mignorance en la presentació del llibre 'Nadina. Los senderos del amor'.

Entendre l’empoderament de les dones per construir els personatges femenins


Escrit per: 
Laia Bautista Servat / Foto: Facundo Santana

La figura de la dona ha estat representada per milers d’escriptors al llarg de la història, però quants han reflexionat i han treballat per poder entendre què s’hi cou al cap i al cor d’una dona? Doncs l’escriptor  i antic catedràtic en filosofia, Juan Mingorance, n’és un bon exemple. En el marc de la presentació de la novel·la Nadima. Los senderos del amor, que ha tingut lloc aquesta tarda a l’Ambaixada espanyola, Mingorance ha traslladat als assistents la importància de la figura femenina dins l’obra. “La dona fonamental de la novel·la és Ana Manzano i, pensant en això, vaig adonar-me que hi ha tres Ana importants dins la història: Ana Karerina, Ana Ozores i Ana Manzano. Per això vaig pensar a fer una comparació d’aquestes tres dones per a la presentació del llibre”, ha explicat.

Mignorance ha detallat que de les tres Ana, la Manzano és la més humil, de poble, i al mateix temps és la que té més ètica i moral respecte a les altres dues. Ara bé, tant elles tres com la resta de figures femenines que apareixen a la novel·la estan sotmeses a un destí on totes lluiten per aconseguir allò que voldrien fer. Paral·lelament, aquest fet també es converteix en el seu destí. “Els personatges femenins són potents i forts i tenen il·lusió i projectes”, ha volgut subratllar, posant en relleu que va haver de treballar de valent per posar-se en la seva pell per traslladar l’essència de la dona.

Cal tenir en compte que el personatge femení s’inclou dins del desenvolupament de la història de dos pobles bessons, Aldama i Nadima, que viuen de maneres diferents. Des d’Aldama sorgeix la necessitat d’investigar la mort d’una dona i això permet descobrir que Nadima ha desaparegut. 

La part filosòfica de Mingorance es deixa entreveure i coexisteix amb el realisme màgic similar al de Gabriel García Márquez. “A Mecina Bombarón d’Alpujarra de la Serra de Granada hi havia molta gent que era realisme màgic”, ha indicat l’escriptor d’origen granadí, fet pel qual també va voler incloure aquest moviment literari dins la història, és a dir, que un fet fantàstic o estrany s’accepti com a part del que és comú o quotidianitat.

Per cloure, Mingorance ha indicat que sense buscar-ho, dins la novel·la neix un amor. A més, fins al final del llibre el lector no descobreix certs aspectes que el mantenen intrigat pàgina rere pàgina, com per exemple, qui és la persona que escriu l’obra. “El final és l’amor sublim”.

 

Andorra
Cultura
Literatura
amor
filosofia
dones
realisme màgic
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic