Diari digital d'Andorra Bondia
La companyia Nice Méditerranée va oferir un desplegament de tècnica i glamur al Centre de Congressos de la capital.
La companyia Nice Méditerranée va oferir un desplegament de tècnica i glamur al Centre de Congressos de la capital.
La companyia Nice Méditerranée va oferir un desplegament de tècnica i glamur al Centre de Congressos de la capital.
La companyia Nice Méditerranée va oferir un desplegament de tècnica i glamur al Centre de Congressos de la capital.

Entre la Côte d’Azur I l’Olimp


Escrit per: 
Alba Doral / Fotos: Facundo Santana
El ballet Nice Méditerranée encisa amb el rigor tècnic i la brillantor de les cites a Diaghilev.
 
Segon espectacle de la Temporada de Música i Dansa, després del tenor Piotr Beczala i en espera de l’orquestra Saint Martin in the Fields i la superestrella que tant promet el director artístic, Josep Maria Escribano, però que no revela. El compàs d’espera no es fa llarg, no obstant això, amb la brillantor dels espectacles que van desfilant: el ballet Nice Méditerranée va fer anit que sobre l’escenari del Centre de Congressos de la capital bufessin els aires de glamur de la Côte d’Azur, tenyits de la brillantor i espectacularitat del que van ser els mítics Ballets Russos de Diaghilev, una font de la qual beu el Nice Méditerranée.
 
La companyia va oferir una exhibició del perfeccionisme tècnic que caracteritza l’escola de dansa francesa, com havia avançat en la xerrada introductòria Marisa Yudes, reputada professora de dansa, amb un programa que va fer una ullada a obres conegudes, de Raymonda a Coppelia i Don Quixot, intercalades amb un desplegament de diversitat: dels tangos ballats sobre música d’Astor Piazzolla a una peça concebuda per Julien Guerin, estrella emergent de la mateixa companyia, i una divertida coreografia, Viva Verdi, en clau humorística.
 
L’espectacle, que va omplir quasi tres quarts de l’aforament, va viure un dels moments àlgids en la interpretació del Pas de Dieux (en dues parts), una coreografia originalment dissenyada pel geni de Gene Kelly (per als despistats: aquell home que cantava sota la pluja) i amb música de Georges Gershwin, un dels noms emblemàtics de la música nord-americana del segle XX, d’aquells que lliguen excel·lència amb popularitat sense gaires manies i se’n surten. Tornant a la peça, Pas de Dieux ve a explicar la incursió d’Eros i Afrodita al món dels humans i són ells els que s’exclamen que vivim com déus quan veuen desfilar davant dels seus ulls la meravella del mar o les nits parisenques. Amb aquests béns de Déu terrenals, qui desitja tornar a l’Olimp?
 
El Nice Méditerranée va desplegar, dèiem, aquests aires glamurosos de la Côte d’Azur, d’un triangle amb els vértexs a Niça, Mònaco i Montecarlo, on a mitjan segle passat van confluir diners a dojo i el necessari bon gust i amor a la cultura –Nureyev o Picasso s’hi van passejar a gust– que va crear el caldo de cultiu necessari perquè florissin les arts: en aquest cas, la dansa, va recordar Yudes en l’exposició prèvia a l’espectacle. 
Andorra
Temporada de Música i Dansa
Centre de Congressos
Ballet Nice Méditerranée
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic