On és la meva filla?

Conclou a Lleida el rodatge de ‘Quiet’, segon curt d’Hèctor Romance. La setmana que ve, plànols aeris a Arinsal. L’estrena, després de l’estiu.

Quiet ja està al sac i ben rodat. La carrera contra el rellotge –i contra els elements– en què consisteix tot rodatge ha conclòs aquesta matinada a l’antic edifici de Capitania de Lleida, una mola avui abandonada i semiderruïda convertida en laberint de vidre, ferro i ciment i on transcorre Quiet. A Hèctor Romance, que l’ha dirigit i produït, a banda d’escriure’n el guió a quatre mans amb David Arrabal, només li falten els plànols aeris, el cap de setmana que ve al port d’Arinsal, i a tancar-se al laboratori per a la postproducció: color, efectes i música. L’objectiu és estrenar-lo immediatament després de l’estiu als cines Illa, pas previ per al periple internacional. Però tot això ja es veurà.

El cert és que Romance estava ahir, just abans d’arrencar l’última jornada de rodatge, especialment satisfet amb la criatura. “Diria que és la primera vegada que he pogut fer exactament el que tenia al cap. És veritat que el pressupost sempre et condiciona. Amb més diners potser hauríem pogut tenir efectes de pluja tots els dies de rodatge. Però fins i tot en això he tingut sort, ja que el primer dia vam tenir pluja i boira i vam canviar el pla de rodatge per aprofitar-ho. En fi, que he tingut tres anys per preparar el projecte, he pogut comptar amb un actor de primera fila com és el Roger [Casamajor], i hem rodat el 90% dels plànols que teníem previstos. Quiet serà un tast de presentació per assaltar el llarg que ja tinc al cap. Fins aquí pot arribar Hèctor Romance”.

Es tracta d’un curt, un quartet d’hora justet, per explicar una història de terror de regust clàssic i familiar: un pare [Casamajor] deixa la seva filla al cotxe mentre ell va a l’oficina a fer una gestió rapideta, i quan torna la nena no hi és. La primera reacció d’inquietud cedeix ràpidament al pànic i al frenesí, mentre la busca en un edifici en ruïnes amb aspecte de laberint i que funciona, diu el director, com un tercer personatge. Atenció a Laia Valle, la nena que encarna la protagonista: Romance la va conèixer al rodatge de El fred que crema i diu que ha sigut la sorpresa absoluta de Quiet: “Creia que em podia donar el que necessitava, però pensa que hem rodat de nits, en sessions maratonianes. Però era posar-se davant de la càmera i es transformava. Espectacular”. El canvi d’horari i el ritme frenètic ha sigut, diu, el més complex del rodatge, que arrencava a les 19 hores i podia allargar-se fins a les 7 o les 8 de l’endemà. “Anar-se’n a dormir a les 10 i llevar-se a primera hora de la tarda no és fàcil i no tothom porta igual el jet lag. Jo, per exemple, només he dormit dues hores cada dia, i només avui n’he pogut dormir cinc”.

El terror de Quiet es basa, diu, en dos girs de guió estratègicament ubicats i en tres cops d’efecte que deixen l’espectador glaçat. Com a mínim, sobre el paper, “perquè se’m fa difícil pensar que una cosa que hem rodat quasi com un joc pugui infondre terror, però crec que funciona, i Capitania és una localització extraordinària”. Tot plegat, en fi, s’ha aixecat amb un pressupost de 35.000 euros, ajustadíssim i que no inclou els honoraris de l’equip tècnic, que ha treballat literalment per amor a l’art, i l’objectiu de Romance és que el curt sigui la llavor del llarg que té entre cella i cella, una pel·lícula de terror on els plànols de Quiet es podrien colar a mode de flaixbacs –pensin en Madre, de Sorogoyen, que també va ser curt abans de convertir-se en llarg. L’equip de rodatge, en fi, el completen Anna Mangot (vestuari), Inés del Busto (maquillatge), Raül López (so), Jordi Seabra (càmera), Rubén Calvo (dron) i Olga Armengol (coach).