“És qüestió de respecte; si no n’hi ha, tanco les miniatures”, diu Zorzano

La continuïtat del museu depèn que el Comú li renovi l’acord d’explotació de tres opis, adverteix.

La llebre la va aixecar el conseller de X’Ordino, Enric Dolsa, en l’última sessió del Consell del Comú: el propietari del Museu de la Miniatura Nicolai Syadristy, Antoni Zorzano, amenaçava de tancar l’equipament com a resposta a la rescissió de l’acord que li permetia fins ara explotar comercialment tres opis situats entre el pont d’Ordino i la cruïlla de l’Aldosa. Segons el mateix Zorzano, l’acord es remunta a tres lustres enrere i li permetia arrodonir els ingressos del museu: entre 8.000 i 10.000 euros anuals que compensaven “molt parcialment” les pèrdues que genera l’equipament, i que ell xifra entre 40.000 i 50.000 euros. “L’explotació dels opis ens permetia sobreviure. Sense els opis molt possiblement hauré de tancar”, diu.

L’acord, tancat en temps del mateix Dolsa com a cònsol de la parròquia, no preveia cap cànon per part del Museu de la Miniatura, va expirar segons Zorzano fa uns mesos i actualment en negocia la renovació amb el Comú. “No és que la supervivència del museu depengui d’aquests 8.000 euros. És una qüestió de respecte. Vam obrir fa 26 anys, i cada temporada hi desfilen entre 12.000 i 15.000 visitants. Si fem comptes, comprovarem que en aquests 26 anys hem fet venir a Ordino més de 400.000 persones. Som el principal ganxo turístic de la parròquia, juntament amb Arcalís. A això em refereixo quan dic que si no et respecten i no t’aprecien, l’única sortida que et donen és tancar.”

Segons Zorzano, Ordino és pràcticament un desert comercial: només hi ha, diu, immobiliàries, la farmàcia, la carnisseria i l’Auditori, que obre “quatre dies l’any”. A banda del Museu de la Miniatura, és clar. “Només demano que ens renovin l’acord. Si no tenen cap interès que continuem oberts, haurem de prendre mesures”. Més clar, l’aigua. El cas és que mantenir un museu com el de la miniatura és “un hobby” que no genera beneficis sinó més aviat al contrari. Si l’ha pogut mantenir obert des del 1996 i fins ara és perquè es troba ubicat en un local de propietat que li estalvia haver de pagar-ne el lloguer: “Pèro si posés aquests 200 metres quadrats al mercat, me’n donarien probablement 3.000 euros mensuals, 36.000 l’any.” Són aquests diners, considera Zorzano, els que deixa d’ingressar per la dèria romàntica de tenir obert el Museu Nicolai Sysadristy. Un lucre cessant que es planteja seriosament fer efectiu... si el Comú no atén la petició de renovar l’explotació dels opis de la discòrdia a favor del museu.

Veurem com acaba el sainet. El cònsol ordinenc, Josep Àngel Mortés, va recordar dijous en la sessió del Comú que es tractava d’un equipament privat però a la vegada va assegurar que s’asseuria amb l’oposició per buscar-hi una solució. Convé en aquest punt recordar que no seria el primer museu que Zorzano tanca a la parròquia. El setembre del 2013 ja va abaixar la persiana de l’Iconogràfic i del Cristianisme, amb tres centenars de peces XVII, XVIII i XIX, i talles castellanes d’entre els segles XII i XIX. Zorzano conserva la col·lecció sencera i una petita part de les icones –una trentena, diu– s’exposa actualment al costat de les miniatures de Syadristy, de les ampolles del mestre xinès Liu Shouben i de la col·lecció de matrioixques russes.