Esquí Club: l’exemple a seguir

L’Arxiu vol engegar l’any que ve una campanya per recuperar els fons de les entitats esportives.

El mèrit dels pioners va ser de l’Esquí Club (ECA), que ara fa dos anys va cedir a l’Arxiu Nacional el seu fons documental: en total, 8.428 fotografies –entre negatius i paper– datades a partir del 1947 i que havien estat catalogades i digitalitzades gràcies a una subvenció del ministeri de Cultura. Aquests fons es poden consultar des del juliol a l’Arxiu en Línia, i la cosa va sortir tan bé que la cap del servei, Susanna Vela, avançava ahir que l’objectiu és repetir l’operació.

Com? Contactant amb els clubs, federacions i altres entitats esportives del país per conscienciar-les de la importància de catalogar i conservar els seus fons documentals, especialment els fotogràfics. I ho va fer en el seminari Els fons documentals en el món de l’esport, que va tenir lloc a l’Auditori Nacional amb la presència de mitja dotzena d’experts internacionals –entre ells, l’arxiver de la Federació Internacional d’Atletisme, Doudou Same, i la presidenta dels arxius esportius del Consell Internacional d’Esports, Fina Solà–, que van desfilar per Ordino per explicar models d’èxit que poden servir de referència.

La bona notícia és que l’exemple de l’Esquí Club ha obert finalment els ulls de molts, començant per la ministra, Olga Gelabert, que presidia ahir el seminari. Vela recorda que els fons documentals de les entitats sense ànim de lucre i amb més de trenta anys d’antiguitat passen a formar part del patrimoni documental públic, i que cal per tant posar els mitjans per garantir-ne la conservació i el lliure accés. I va posar com a exemples d’entitats que molt probablement disposen d’un fons documental d’interès patrimonial el Comitè Olímpic (1971), el Club d’Escacs i les federacions de rugbi (1985) i de caça i pesca, totes elles pioneres, diu, de l’associacionisme esportiu. Per fer-nos-en una idea: només de federacions n’existeixen una trentena.

La notícia dolenta és que s’ha de començar pràcticament de zero: “Sabem que moltes entitats han començat a endreçar els seus arxius, i nosaltres els donem un cop de mà, però caldria una acció més general per comprovar l’estat de tota aquesta documentació.” Com? Amb una campanya que permetés tenir un cens aproximat dels arxius existents, del seu estat de conservació i catalogació, de les accions que cal emprendre –campanya de recuperació com la que fa un decenni es va impulsar per al patrimoni audiovisual, formació en gestió de documents– i sobretot, sobretot, els recursos necessaris per tirar endavant totes aquestes benemèrites intencions. La realitat, però, és que “de moment està tot per fer, tot i que la voluntat és començar a moure’ns”, conclou Vela.

Però és un començament. La prova que es pot fer és el fons de l’ECA, que es va catalogar i digitalitzar de forma externa i gràcies a una ajuda –20.000 euros– del Govern. Dos anys de feina que van culminar en el conveni de cessió que es va firmar el desembre del 2016. Les 8.500 fotografies d’aquest fons constitueixen el 99,9% dels fons de temàtica estrictament esportiva custodiats a l’Arxiu. L’altre 0,1% el reservem per a una pel·lícula del Soldeu Esquí Club datada el 1937. Fundat, en fi, el 1932 i refundat el 1945, l’ECA és una de les entitats esportives més veteranes del país, i com és lògic als fons hi predominen les activitats que organitzava, des del campionat social fins als campionats d’Andorra, els campionats de veterans, el Gran Premi d’Andorra, la Copa Pirineus, el Campionat del Món d’esquí alpí i, naturalment, les festes socials.