Diari digital d'Andorra Bondia
La directora artística de la Temporada, Jonaina Salvador, amb Eugenia Corbacho, a l'assaig de dimarts al Claror.
La directora artística de la Temporada, Jonaina Salvador, amb Eugenia Corbacho, a l'assaig de dimarts al Claror.

Eugenia Corbacho, directora d'escena: “Per mantenir l’òpera viva no la pots representar com fa un segle i mig”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Són els del 21è uns soldats singulars: en lloc d’uniforme i fusell, al Claror sortiran vestits de xef i armats amb baguets. No disparen trets, sinó que reparteixen vi i formatge per convèncer l’enemic. La ‘grandeur’ és per menjar-se-la! I entremig, Marie s’empodera i decideix prendre les regnes del seu destí. Així és com ha imaginat Corbacho ‘La fille du régiment’, l’òpera de Donizetti amb què demà i diumenge es clausura la Temporada lírica.

Diu Jonaina Salvador que la posada en escena ens sorprendrà. Vaja, que vostè pertany a l’escola dels directors intervencionistes.

El cantant interpreta a l’escenari unes notes i un text escrits fa molt de temps, el director d’escena es tanca dos mesos a casa per reinterpretar amb ulls d’avui una obra estrenada el 1840. El director d’escena és com un detectiu privat que investiga els entrellats de l’òpera per destil·lar-ne un concepte, que es tradueix finalment en la dramatúrgia.

I és aquí on a alguns directors se’ls en va la mà...

Si hi ha ofici, la dramatúrgia mai no és gratuïta. T’agradarà més o menys, perquè és impossible agradar tothom, però es tracta que la proposta tingui cara i ulls, que estigui basada en el que diu el text.

Hi ha excessos, en la direcció d’escena? Penso en aquell polèmic ‘Ballo in maschera’ de Bieito, fa uns anys al Liceu, amb urinaris i tot.

Mahler ja ho advertia: la tradició porta incorporada el pitjor dels vicis. És obligatori, representar una òpera com s’ha fet sempre? És aquest “com s’ha fet empre” motiu suficient per no tocar res? Hi ha directors d’escena que consideren que no, i que per això plantegen dramatúrgies que surten dels camins més fàcils i transitats. Sempre hi haurà algú a qui això li sembli profanar l’òpera. A mi em sembla que per mantenir l’òpera viva no podem representar-la com fa 100 o 150 anys.

Se li pot retreure a l’espectador que es quedi amb els legionaris i els contrabandistes de ‘Carmen’?

Com a públic, potser hauríem de fer l’exercici de demanar-nos, primer de tot, de què tracta, l’òpera, De què parlen Ballo in maschera, la Traviata, Carmen. I no anar al teatre predisposats a indignar-nos. Si la dramatúrgia se sosté en el text, per què no treure a escena uns urinaris, un Mercedes, uns legionaris, el que sigui?

De què tracta ‘La fille du régiment’, doncs?

És determinant el context en què Donizetti la va escriure. Havia anat a París a buscar-se literalment la vida. I va tocar la tecla exacta amb una òpera en què el cant final, Salut à la France, és quasi, quasi una nova Marsellesa. És un cant a la pàtria i al patriotisme, a l’orgull de ser francès. Naturalment, això va encantar el públic parisenc.

Fins al punt que ‘La fille du régiment’ es va interpretar durant molt de temps el 14 de juliol!

És una òpera absolutament patriòtica. El Salut à la France és el leit motiv de l’òpera.

El doctor Johnson deia que el patriotisme, i no diguem ja el nacionalisme, és l’últim refugi dels incompetents. Com evitar que el patriotisme soni carrincló, antipàtic... xovinista?

Les guerres napoleòniques en què el llibretista de Donizetti va ambientar La fille... ens queden avui molt lluny. Però no els conflictes bèl·lics. Per fugir d’aquest ambient militarista hem rearmat el 21è regiment amb un dels símbols de la cultura francesa, que és la gastronomia: en lloc d’uniforme i fusell els hem vestit de xefs, barret inclòs, i els hem armat amb una baguet. Aquest regiment guanya les batalles repartint bon formatge i bon vi francès entre els seus enemics.

Així, qualsevol. Però de veritat que no hi ha ni una mica de guerra!?

Hi ha moltes maneres de convèncer els rivals, i en un context còmic com és La fille... hem optat per la via suau, amable. Pel soft power, per dir-ho a la manera ianqui.

S’havia fet mai abans, una relectura pacifista i lúdica de ‘La fille...'?

 És el mateix Donizetti que L’elisir d’amore, Lucia de Lamermoor i Don Pasquale, en té la mateixa qualitat musical i dramàtica, encara que no sigui tan coneguda, i és clar, hem buscat precedents: fa dues temporades Laurent Pelly en va portar al Liceu una estupenda versió ambientada en la II Guerra Mundial. Les dramatúrgies amb translacions temporals i espacials són habituals, és una opció més que depèn del talent i l’ofici de cadascú. I al final, la història és la mateixa.

Li ha donat, diuen, un toc protofeminista.

És que la protagonista és Marie, la filla del 21è. Històricament, el protagonisme de la dona a la literatura, i en general en tots els àmbits, ha sigut més aviat marginal. A Marie, criada entre homes, li han teledirigit la vida sense que ningú es plantegi que ella potser té alguna cosa a dir-hi. Nosaltres hem fet precisament això: donar-li veu perquè decideixi amb qui es vol casar.

Així que han 'corregit' Donizetti i el seu llibretista...

Els autors deixen sempre un marge a la interpretació, i crec que per aquí ens ho hem d’agafar. Per evitar precisament solucions dràstiques com la de la biblioteca d’aquella escola catalana que fa poc va retirar dos centenars de contes –entre els quals, La Bella Dorment i La Caputxeta vermella– perquè els considerava sexistes.

Va començar com a soprano. El salt a la direcció d’escena, és un premi... de consolació?

Estudiar música i cant em va permetre descobrir el meu hàbitat, la direcció escènica. I m’ha servit per entendre millor els cantants, saber què significa sortir a l’escenari. Wagner deia que l’òpera és l’art total; doncs bé, jo crec que l’intèrpret d’òpera és l’intèrpret total: ha de dir un text cantat amb un virtuosisme i al mateix temps interpretar.

Persisteixen tics masclistes, al món de la lírica?

Encara no és habitual trobar una directora musical, ni tampoc una directora d’escena, per no parlar d’una responsable d’una temporada com és la Jonaina. No som més d’un 20%, per posar una xifra aproximada. Però tot això es normalitzarà. I deixa’m dir que no he tingut mai problemes, en aquest sentit.

Andorra
Sant Julià
Claror
Temporada d'Òpera
Eugenia Corbacho
Jonaina Salvador
Donizetti
Rechi
BIeito
La fille du régiment
Número de vots: 157
Comentaris: 1

Comentaris

Trobo molt original la modernitat i actualit en l’escenari. Un nou punt de vista

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic