Diari digital d'Andorra Bondia

Existir (o no) a la Viquipèdia


Escrit per: 
Redacció

La notícia feia hores que circulava per les redaccions, però estava embargada fins a les 21 hores: Albert Villaró s’havia endut la 48a edició del Prudenci Bertrana amb La bíblia andorrana. Ja saben: la tercera entrega de les aventures -amoroses i de les altres- d’Andreu Boix. Doncs bé: la mateixa nit de dijous l’entrada que la Viquipèdia consagra a Villaró ja lluïs convenientment actualitzada, amb la referència correcta i fresquíssima al nou premi que el novel·lista té al sarró. Però no es facin il·lusions: tanta puntualitat, tanta precisió i tant d’interès de la Viqui pels autors del nostre racó de món és una absoluta raresa. De fet, ni tan sols amb Villaró, reconsagrat i multipremiat, es pot dir que la cosa sigui bufar i fer ampolles. La seva entrada només té versions en castellà, en alemany i, per algun estrany, pintoresc motiu, en noruec. I totes tres, d’allò més succintes: es queden en Blau de Prússia i s’obliden, per tant, tant d’Els ambaixadors com de La bíblia andorrana. Villaró no parla a la Viqui ni anglès ni francès. Tampoc Teresa Colom, Robert Pastor, Antoni Morell, Joan Peruga, Josep Dallerès, Ludmilla Lacueva i Manel Gibert, els altres veterans de la Viqui. Un privilegi, aquest de figurar a la Wiki anglòfona, pel que es veu només a l’abast d’Albert Salvadó i d’Antoni Morell. Però com a mínim, existeixen. I això ja és més, molt més del que es pot dir de la majoria d’autors del país.

Bé, del que es podia dir, perquè la Biblioteca Nacional va engegar al maig un projecte absolutament necessari i que, sota el nom de Repte Viquipèdia, pretén pujar-los a l’enciclopèdia virtual. El repte va començar amb David Gálvez i Iñaki Rubio, i l’últim a afegir-se a la llista va ser Alfred Llahí. Entremig, ja disposen de la reglamentària viquientrada Ester Fenoll, Pilar Burgués i Alexandra Grebennikova. No es tracta d’articles especialment prolixos, però del que es tracta, en aquesta primera fase, és d’existir, de donar cos en aquesta cosa tan etèria que és la literatura andorrana: ¿ho és només la que s’escriu en català, o es tracta d’una pura adscripció geogràfica? ¿Valen també els escriptors que ho fan en altres llengües? ¿Residents inclosos? ¿I ens hem de limitar a la ficció i a la poseia, o hi incloem també, ni que sigui per fer bulto, gèneres com l’assaig, l’articulisme i la divulgació? No es qüestió menor: per començar, l’idioma. Circumscriure la literatura “andorrana” a l’escrita només en català en deixa fora no només l’escaldenca Ursula Simpson, l’encampdà James Kirkup -tots dos, ja traspassats- i l’ordinenc Peter Smith, sinó també David Arrabal i Maria Alaminos, que acostumen a escriure en castellà. De tots ells, tan sols Kirkup -poeta de l’alçada d’un campanar i un personatge majúscul, a qui en tan sols un lustre ja hem oblidat del tot- té entrada a la Wiki, però en anglès. Tots ells fan ficció. És a dir: literatura.

Un cas singular, en literatura com en quasi tots els altres aspewctes, és el de Sergi Mas, que tan sols apareix en la versió frabcesa. Però tot arribarà. I en qualsevol cas, la iniciativa de la Nacional ve a posar un pegat al viquiforat fins ara existent pel que fa a la literatura local. Amb una missió urgent: sembla un absolut despropòsit que l’apartat corresponent a les lletres andorranes en l’entrada "Cultura d’Andorra" de les edicions en castellà, anglès, francès i... ¡català! hi figurin només tres nomes: Ramon Villeró i Michèle Gazier, “dos autors coneguts a Catalunya i a la regió que provenen d’Andorra”, segons el desinformat autor, i també Ricard Fiter. Ni un més. ¿És o no és urgent?

Número de vots: 98
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic