“Faré desaparèixer el meu ajudant, a poc a poc i a la vista del públic”

El mag Toni obre diumenge a les Fontetes la temporada de l'Escena Nacional amb el seu debut professional, ‘Mama, vull ser mag’.

Què passaria si un dia et ve el nen i et diu: “Mama, vull ser mag?” Doncs això és exactament el que Toni Zamora li va plantejar ara fa vuit anys a la seva. Potser no semblen gaires, vuit anys, però és que Zamora en té avui 14, així que la cosa canvia. I la veritat és que se n’ha sortit: el nen debuta diumenge a les Fontetes (17 hores), amb un espectacle titulat precisament així, Mama, vull ser mag, en el que constitueix la primera proposta oficial de la temporada de l’Escena Nacional. I absolutament inèdita –diu Irina Robles, que ha dirigit l’artefacte– als nostres escenaris perquè combina el teatre i la màgia.

Màgia de proximitat i manipulació –“Cartes, cedès, monedes, mocadors... qualsevol cosa que trobi per casa”, diu Zamora, que estudia 2n de Segona Ensenyança a l’Andorrana de Santa Coloma– però també, atenció, mentalisme –disciplina en què s’estrena en públic– i el que en diu la Gran Il·lusió: ni més ni menys que fer desaparèixer una persona –el seu ajudant, perquè té fins i tot ajudant: Dani Rossell– en viu i en directe. Un truc que ell mateix ha concebut i dissenyat, que s’ha fet construir a Mallorca i que també per primera ocasió provarà a l’escenari.

Zamora, que fins ara s’ha prodigat en animacions domèstiques, diu que “tothom” li demanava si era capaç de fer que una persona s’esfumés. Així que s’hi va haver de posar i el resultat és aquesta Gran Il·lusió que serà la culminació de l’espectacle... junt amb els trucs de mentalisme –endevinar el nom d’un espectador, o l’objecte que li haurà fet dibuixar en un altre– que al costat de la desaparició poden semblar poca cosa, però no. Diu que combina trucs adquirits en fires i botigues especialitzades –ho fan tots els il·lusionistes, es veu– i que també en crea de nous, però que en tots els seus números intenta donar-los un toc personal que té a veure amb la interpretació, el seu fet diferencial, assegura Robles. I el toc de la Gran Il·lusió, el que farà que no sigui una desaparició convencional, com tantes altres, és que Zamora procedirà per trossets: ara farà desaparèixer posem que el cap; després, els braços, i anar fent. “Però sempre a la vista del públic”, diu.

Ho comprovarem diumenge, és clar, i el repte no és menor. La dèria de la màgia li ve, diu, d’un set amb trucs del madrileny Jorge Blass que li van regalar de petit, tot i que això de petit, si qui ho diu té 14 anys, també és pelet màgic. Per acabar-ho d’arreglar, va i guanya un premi: visita personalitzada al Rei de a Màgia, el temple barceloní del gènere, a la vegada botiga, museu, teatre i escola d’il·lusionistes. I ja va estar.

Fins ara no li ha anat alament: fa quatre anys es va endur el premi al mag més jove de Catalunya a la fira Fimag –normal: en tenia 10– i l’anypassat va quedar en tercera posició al Magicus. Amb un número de manipulació, per cert, que recuperarà a les Fontetes. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil: “M’agrada especialment la manipulació, perquè no depens del truc que has comprat sinó de la teva habilitat; però requereix d’una gran constància: m’entreno dues hores diàries, que han sigut moltes més aquestes últimes setmanes”.

Els seus mags de referència, Antonio Díaz, Joaquín Matas i Blass, naturalment, a banda d’una estrella mundial com –ta-ta-ta-txan– Juan Tamariz. Si s’ho perden diumenge a la Massana, segona oportunitat el 28 de maig al Claror lauredià. Com deia ahir Mònica Vega, codirectora de l’ENA –que ha coproduït l’espectacle a quatre mans amb L’Animal Teatre– “veure l’habilitat que amb 14 anys té amb la manipulació és impactant. I l’ENA pren tot el seu sentit en ocasions així: quan pots ajudar i acompanyar un jove talent perquè es desenvolupi”.