Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Isak Férriz, Wolves, Pyrene, Alvaro Rodriguez Areny, Sitges, La niebla y la doncella, Lorenzo Silva
Andorra, Isak Férriz, Wolves, Pyrene, Alvaro Rodriguez Areny, Sitges, La niebla y la doncella, Lorenzo Silva

Férriz: com anar a Sitges (sense perdre el cap)


Escrit per: 
A. Luengo

Sap de què parla perquè ja hi va ser una vegada, a Sitges. Competint, s’entén, perquè com a espectador és un assidu del que és, “no en tinguis cap dubte, el millor festival de cine fantàstic del món”. Va ser a l’edició del 2006 i amb Zulo, el primer llarg de l’avui desaparegut Martín Ferrera. Val a dir que no hi exercia de protagonista, però Zulo –si serveix de precedent– va ser la sensació d’aquell any. L’11 d’octubre hi torna, és clar, per assistir a l’estrena espanyola de Wolves, i al costat d’Álvaro Rodríguez Areny. Així que farà bé el director encampadà –que ahir veia com la seva criatura era seleccionada per al festival de Fargo, als EUA, el 20è de la llista– de fer cas dels consells del veterà Férriz, que només té paraules d’elogi per al debutant, “un xaval carregat de talent i a la vegada humilíssim, que respira cine per tots els porus: veus el curt i en cada escena hi pots seguir una referència cinèfila. I Sitges és el colofó d’una brillantíssima i merescuda carrera per festivals de tot el món”. Deia Areny deu dies enrere que ell ja havia guanyat, que el premi era la selecció. I així ho veu també Férriz: “Veure la teva pel·lícula en pantalla gran, i a Sitges, on es respira un clima especial, amb les sales plenes d’un públic que hi entén molt, però molt, no té preu: l’objectiu ha de ser paladejar el moment perquè és veritat: nosaltres ja hem guanyat.”

Ho deia ahir tot just arribat de les illes Canàries, on acaba de rodar –entre Tenerife i La Gomera– La niebla y la doncella. No hi té un paper protagonista –hi encarna un tal Guzmán, capità de la guàrdia civil– però es tracta, atenció, de la primera incursió cinematogràfica del sergent Bevilacqual i la cabo Chamorro, la molt literària (i premiada) parella d’investigadors de la Benemèrita parida pel novel·lista madrileny Lorenzo Silva. Dirigeix Andrés Koppel, els papers bons són per a Quim Gutiérrez i Aura Garrido, i l’estrena està prevista per a la tardor. Però tornem unes línies més amunt. La niebla y la doncella s’ha rodat a les Canàries, dèiem, que és també on amb tota probabilitat es rodarà Danger, el nou llarg de Josep Pozo. Segur que ho recorden perquè divendres passat –i a compte de l’Andorra de Schepisi, que es filmarà finalment a Itàlia– va carregar contra el nul interès institucional a potenciar els rodatges al nostre racó de món. I posa Pozo l’exemple –ja és casualitat– de les Canàries, amb una política d’incentius fiscals que permeten desgravar fins al 30% de la inversió feta. Així que era el moment de demanar-li a Férriz –embarcat en el rodatge de Pyrene, el seu primer llarg– per matèria tan delicada.

D’entrada, diu l’actor també director, “aquest mateix problema, la inexistència d’incentius, el tenen a tot Espanya... excepte a les Canàries”. I apunta seguidament el dilema inherent a aquest debat: “¿Quina és la via òptima, que fa més indústria: atreure grans produccions internacionals amb una política fiscal agressiva o repartir les ajudes a petits projectes?” Si és que es tracta realment d’un dilema –¿per què no poden conviure les dues vies?– no té, adverteix, resposta fàcil: “Desconec el detall de com han anat les coses amb Andorra, però el que sempre dic és que invertir en cultura és imprescindible; és un deure moral a la vegada que una qüestió de supervivència: si perds la cultura, perds el futur.” Sona bé, i queda dit per si hi ha algú, allà fora.

 

‘Pyrene’ haurà d’esperar

A poc a poc i a foc lent, lentíssim, però Pyrene avança. Ja ho saben, el primer llarg de Férriz –que com a director va debutar el 2012, amb el curt Alba–, que va arrencar ara fa un any gràcies a una subvenció del ministeri. Un thriller dramàtic a compte de la peripècia d’Ixent, que torna al nostre racó de món una vegada prescrit el delicte pel qual va haver de marxar. Ixent l’encarna el mateix Férriz, cap de cartell al costat de Roger Casamajor. Tot això, és clar, sobre el paper. Dotze mesos després tenim el teaser, diu, gràcies als cinc dies de plànols aeris que va rodar per Nadal. I a partir d’aquí comença el més difícil de tot, que és buscar el finançament per tirar endavant el tall, la pel·lícula. Férriz ja ha començat el peregrinatge, però és conscient –ell, millor que ningú– que aquesta és una carrera de fons on s’ha d’anar passet a passet, sense presses: “¿Calendari? Fins que no tingui lligada una productora, millor ni plantejar-s’ho.” I res millor que mirar al voltant per no deixar-se endur per la desesperació: “Un tros d’actor com Raúl Arévalo (La isla mínima) va trigar vuit anys, vuit, a aixecar Tarde para la ira. I això que comptava amb dos protagonistes de primera fila, Antonio de la Torre i Luis Callejo. Així que millor no obsessionar-s’hi. Els camins del cine són inescrutables.”

Andorra
Isak Férriz
Wolves
Pyrene
Álvaro Rodríguez Areny
Sitges
La niebla y la doncella
Lorenzo Silva

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte