Diari digital d'Andorra Bondia
El manuscrit canònic del ‘Manual Digest’ es conservava a l’Arxiu de les Sis Claus. Avui està dipositat a l’Arxiu Nacional. Les màximes són al llibre sisè i últim del volum.
El manuscrit canònic del ‘Manual Digest’ es conservava a l’Arxiu de les Sis Claus. Avui està dipositat a l’Arxiu Nacional. Les màximes són al llibre sisè i últim del volum.

Fiter i Rossell: do de llengües


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Arxiu Nacional

Marinada tradueix les màximes als idiomes peninsulars i també a l’anglès, francès, alemany, italià, txec i ucraïnès.

Fiter i Rossell no passa de moda. Ara fa tres anys el Consell General va fer justícia al pare del pensament polític andorrà i va publicar l’edició definitiva del Manual Digest: els sis llibres íntegres, adaptats al català normatiu per Albert Villaró i amb introducció de Joan Massa. Una iniciativa monumental que deixava de banda la vocació de bibliòfil de les edicions anteriors i que posava a l’abast del lector contemporani l’obra fundacional de la literatura andorrana.

L’únic però que se li podia posar és que el del Consell General ho era tot, excepte un llibre de fàcil consulta. Marinada ho resol ara amb Les màximes, avui i sempre. Aquest és el títol del segon volum que publica l’editorial impulsada pel bibliòfil Robert Basart. Una proposta singular des del concepte, perquè se centra exclusivament en el llibre sisè i últim del Digest, de títol com segur recorden portentós: Màximes cristianes de verdadera política i sòlida prudència, les més útils per conservar l’estat de les Valls d’Andorra. Com en el cas de l’edició del Consell General, Marinada ha adaptat el català de Fiter i Rossell al normatiu i ha traduït les màximes a totes les llengües peninsulars: castellà, aranès, basc, gallec i portuguès, així com a mitja dotzena d’idiomes europeus, des de l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià fins al txec i, atenció al do de l’oportunitat, també a l’ucraïnès.

Es tractava, diu Basart, de fer amb el nostre clàssic per antonomàsia el que el castellà ha fet amb El Quixot o el català amb el Tirant lo Blanc, fer-lo parlar amb el llenguatge d’avui i aprofitar per donar-lo a conèixer a com més gent millor: “La intenció era simplificar les màximes, adaptar-les a un català modern i normatiu, acompanyat d’altres llengües del mosaic europeu, en un sol volum i concebut per a ús didàctic en els camps de l’educació i la traductologia”. No és, adverteix, una edició filològica, sinó una proposta de vocació obertament divulgadora, “una eina no pas per a erudits, sinó destinada al públic jove i familiar, que tinguin accés a les màximes i que puguin comparar com sonen en altres llengües peninsulars i europees”. 

No és, per tant, una edició reiterativa, sinó que busca ampliar per la base el públic lector de Fiter i Rossell, oferir una porta d’entrada al que Massa, que exerceix de nou com a amfitrió i que firma la introducció del volum, descriu com “la Bíblia institucional i política andorrana” fins a la Constitució del 1993: “El Manual Digest és el particular vademècum d’Andorra, el primer tractat amb les nocions elementals de la geografia, la història el dret i les institucions del Principat”. I les màximes, conclou, “en són el cim, la corona”.

El Manual Digest, en fi, posa ordre i concert al relat dels orígens, la idiosincràsia i la particularitat andosina en un moment especialment delicat, amb una Espanya acabada de sortir de la Guerra de Successió, els Borbons instal·lats a banda i banda dels Pirineus, i un Decret de Nova Planta que havia suprimit les institucions catalanes i el risc cert que acabés tocant també els privilegis andorrans. Les màximes, diu Massa, “són el mecanisme difusor d’un sistema de valors, que volen donar a conèixer els caràcters morals i polítics que han d’edificar el lector, especialment il·luminar els escollits per governar des d’una concepció catòlica del món”. Una mena de versió andorrana  de l’Oráculo de Gracián, de “llibre d’autoajuda”, conclou, “per a les classes dirigents, consellers, vips i patricis andorrans” escrit pel “prescriptor més influent, el gran influencer de l’Andorra indefinida i confusa del XVIII”.

La presentació, el 19 d’abril a La Llacuna. I l’endemà, a les llibreries.

Quatre edicions en 275 anys 

El Digest no es va publicar pròpiament fins al 1987, quan el Consell General en va impulsar una edició facsímil dirigida per Lídia Armengol. La Fundació CaixaBank en va publicar el 2000 una edició coordinada per Antoni Morell i suposadament de butxaca, que en realitat no ho era, i el 2018, de nou el Consell en va patrocinar l’edició definitiva i actualitzada. La de Marinada és, per tant, la quarta vegada que el clàssic de Fiter i Rossell passa per la impremta. L’edició canònica, procedent de l’Arxiu de les Sis Claus, es conserva a l’Arxiu Nacional.

Andorra
Manual Digest
Fiter i Rossell
llengües
traduccions

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte