Forcada estrena documental guerrer a la Fada i enllesteix el tercer llarg, ‘Estigia’

Fa dos anys va donar la campanada amb Andorra. Trinxera, raríssim, excèntric llargmetratge de to bel·ligerant on exercia de franctirador i passava pel sedàs d’un inconformisme radical, postadolescent, els estereotips d’una certa Andorra, des del coprincipat fins al caciquisme –deia– passant per la llei d’immigració. Acabava els estudis a l’escola Bande à Part de Barcelona, i li havíem perdut la pista. Fins ahir, que l’ordinenc Nil Forcada (1993) va reaparèixer amb dos projectes sota el braç. Un d’imminent i que de fet és ja una realitat ben concreta: es diu Andorra. Principi, l’estrena dissabte a La Fada i és un documental de 45 minuts que parteix de la peripècia de Toni Fernández –jove, músic i invident, no necessàriament en aquest ordre–, que ha vist com li denegaven repetidament els ajuts socials que demana. Aquesta situació li serveix a Forcada per plantejar quanta veritat hi ha en l’Andorra “perfecta” que se’ns ven des de les institucions –amb el lema “Andorra és una altra història” i similars–, quan es va començar a esguerrar tot i en quin lloc hem aparcat allò que en diem ètica, moral o... principis. El relat de Fernández s’entrellaça amb el de sis personatges més –entre els quals, Pere López– i el resultat és una pel·lícula “efervescent”, “com una aspirina quan la poses a l’aigua, que després d’una estona fent bombolles acaba trobant una certa estabilitat”. El millor de tot és que Andorra. Principi és només el començament: Forcada està ara mateix embarcat en el muntatge d’Estigia, el seu tercer llarg –el primer, Frente a la noche, el considera un experiment fallit– i un thriller amb elements fantàstics rodat l’estiu del 2015 a l’illa canària de La Palma i que pretén que en sis mesos comenci el periple festivaler. Així que en tornarem a parlar.