Francesc Badia torna a la història amb ‘Muralles medievals i guerres de setge’
Feia un decenni llarg, des que el 2007 va publicar El Copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps, que el veteraníssim Francesc Badia no s’enfilava a l’aparador de les novetats editorials. Doncs avui hi torna amb Muralles medievals guerres de setge, publicat per Salòria i que aquest vespre es presenta al Fòrum FNAC. Oportunament subtitulat Una mirada encuriosida a la baixa edat mitjana, Badia ha aixecat un molt accessible traçat de poliorcètica –l’art d’atacar places fortes, per entendre’ns– aplicat al cas català i en què intenta respondre de manera rigorosa, i prestant atenció especial a l’anècdota històrica, a un reguitzell de preguntes que si el lector té algun interès en els segles XII, XIII i XIV –o s’ha empassat totes les temporades de Juego de tronos– segur que s’ha plantejat alguna vegada: com es construïen, les muralles? Quins artesans calia, per aixecar-les? Quina era l’artilleria més útil per vèncer la resistència? Eren gaire llargs, els setges? Quin n’era el resultat més habitual: la rendició de la ciutat assetjada o la retirada dels assetjadors? Sap, en fi, el que era una algarrada, un fonèvol, un almanjanec, un trabuquet? Doncs Badia ho explica aquest vespre.