Diari digital d'Andorra Bondia
Boix, repenjat a la barrera de la duana del Pas de la Casa, el 9 de juny del 1948: havia vingut per trobar-s’hi la seva germana Núria.
Boix, repenjat a la barrera de la duana del Pas de la Casa, el 9 de juny del 1948: havia vingut per trobar-s’hi la seva germana Núria.

Francesc Boix, quan va venir al Pas


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: J. S. / 'Francisco Boix, el fotógrafo del horror'

El CAEE exposa el llegat del fotògraf de Mauthausen, i en rescata el fugaç i frustrat capítol andorrà del 9 de juny del 1948.

“Vendrá en este autobús de las 8 horas???”. Aquesta és la lacònica i pelet irònica nota que Francesc Boix –que firmava, atenció, Francisco– va escriure al dors de la fotografia que tenen aquí dalt, i que és probablement el document més sensacional de Més enllà de Mauthausen, l’exposició amb 132 reproduccions del fons del fotògraf de Mauthausen –així ha passat a la història– que es pot visitar al CAEE fins al 19 de maig. No la busquin, però, penjada a la paret, sinó a El fotógrafo del horror, la biografia que li va consagrar Benito Bermejo –per cert: l’historiador castellà que va desemmascarar Enric Marco– i un exemplar de la qual es pot consultar en un racó de  la mostra.

Una raríssima joieta que hauria merescut probablement un lloc més destacat perquè documenta la frustrada reunió en aquest racó de món nostre –un clàssic de la primera postguerra, quan Andorra era el punt de trobada de les famílies dividides per la Guerra Civil i l’exili– que Boix i la seva germana Núria havien programat per al 9 de juny del 1948. I diem frustrada perquè ell, com queda clar a la fotografia, sí que va arribar al Pas de la Casa. Com a mínim, al costat francès de la frontera. Núria, no. Es veu que no va aconseguir el salconduit que li permetés sortir d’Espanya.

Un episodi que Boix va digerir amb l’humor habitual –“Vendrá en este autobús de las 8???”, va escriure a la còpia, cal suposar que ja de tornada a París– i que seria, tot i que ell no ho podia sospitar aleshores, funestament premonitori: feia nou anys, dues guerres i una deportació –al camp austríac de Mauthausen, on va ingressar el 27 de gener del 1941, amb el número 5.185, per no sortir-ne fins a l’alliberament, el 5 de maig del 1945– que havia marxat a l’exili. Entremig havia mort el seu pare, i la cita a Andorra era l’ocasió per retrobar el que quedava de la seva família.

Doncs va ser que no, i el cas és que no hi va haver una segona oportunitat: Boix va morir el juliol del 1951 a París, víctima d’una tuberculosi que arrossegava des de Mauthausen, i sense haver tornat mai més a Barcelona. S’entén, per tant, que diposités en el frustrat episodi andorrà moltes esperances, i que en deixés constància en una sèrie de fotografies que –diu Bermejo– acompanyen aquesta on apareix repenjat a la barrera de la duana. Una sèrie que caldrà posar-se a buscar immediatament.

De moment, al CAEE hi ha recalat una formidable selecció del llegat de Boix, avui conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i integrat per tres col·leccions clarament diferenciades: la primera correspon a l’etapa de reporter de guerra, enrolat a la 143a Brigada mixta de l’exèrcit republicà, amb què va desfilar pels fronts d’Aragó i del Segre i en què retrata la vida quotidiana dels soldats i els efectes devastadors de la guerra a les poblacions que visita –Osca, Térmens, Vilanova de Meià, Artesa de Segre... La tercera arrenca el 5 de maig del 1945, amb l’alliberament de Mauthausen i la immediata represa de la seva vocació de reporter: Boix es passarà prop d’un mes fotografiant el camp, i tindrà temps d’assistir a la caça, captura, interrogatori i mort del comandant de Mauthausen, Franz Ziereis. Retornat a París i reincorporat a la vida civil, va exercir com a fotoperiodista a diaris de l’òrbita comunista –Regards, L’Humanité, Ce Soir. Per això el trobem en mítings i mobilitzacions del PCF, i per això proliferen els retrats de patums del partit, des de la Pasionaria fins a Carrillo.

Tot això està bé, molt bé, però el cert és que Boix ha passat a la història exactament pel miler de negatius que ell –i altres que han tingut menys fortuna mediàtica, com el tortosí Antoni García i el madrileny José Cereceda– va aconseguir extreure de Mauthausen a principis del 1945 i que van servir com a proves de càrrec als judicis de Nuremberg i Dachau contra els criminals de guerra nazis –on, per cert, Boix va ser l’únic exiliat republicà cridat a declarar com a testimoni. Aquest miler llarg de negatius –ell deia que van ser 20.000, però només se n’ha conservat, i de forma rocambolesca, aquesta ínfima part– documenta la vida quotidiana en un camp de categoria 3 –de concentració i extermini a través del treball esclau– en què van morir el 65% dels prop de 7.000 espanyols que hi van ser deportats, i més de la meitat dels 200.000 infortunats de totes les nacionalitats que hi van anar a espetegar.

No hi falta la tristament cèlebre “escala de la mort”, els 186 esglaons de la pedrera de Mauthausen que els deportats havien de pujar amb un bloc de granit de 40 quilos a l’esquena, ni les revistes marcials dels guardes de la SS amb motiu de l’aniversari del Führer, ni els intents de fuga que acabaven amb la mort per electrocució dels fugats, ni la visita de Himmler, el totpoderós ministre de l’Interior, l’home que va dissenyar el sistema concentracionari nazi i un dels pares de la Solució Final: va ser l’abril del 1941. Boix havia arribat a Mauthausen al gener, i a finals d’any va ser destinat a l’oficina d’identificació del camp, que fotografiava tot el que passava. Horrors inclosos.

S’hi va quedar fins al 1945, i va ser des d’aquí que va poder salvar els negatius que acabada la guerra servirien per incriminar oficials i jerarques del nazisme com Andreas Trum, el funest Doctor Injecció de Dachau; Albert Speer, ministre d’armament, i Ernst Kaltenbrunner, el successor de Heydrich al capdavant de la Gestapo. Honor i glòria per a Francesc Boix, l'home que mig somriu des de la barrera..

Andorra
escaldes
CAEE
Francesc Boix
Francisco Boix
Mauthausen
Bermejo
nazis
camp de concentració
Gusen
Speer
Kasrltenbrunner
Trum

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte