‘Fred’, demà a Les Fontetes

El teatre de Les Fontetes acull demà la primera obra de text de la Temporada de l’Escena Nacional, Fred, amb la direcció d’Agustí Franch i Ettore Colombo, Joel Pla i Irina Robles al repartiment. L’obra se centra en la història d’una família andorrana que acull uns refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial i l’angoixa que pateixen durant aquesta situació. L’objectiu, segons Franch, és que el públic “se senti en la pell dels personatges”.

Això és, com a mínim, el que li va passar al mateix Pla: el text el va “atrapar”, deia ahir en la roda de premsa prèvia a la funció, i ara espera que el públic experimenti els sentiments d’aquesta família. Els actors interpreten un total de sis personatges i s’ha optat per aquesta fórmula tant per qüestions de pressupost com també perquè creuen que és atractiu per als actors i per al públic, que podrà veure els diferents registres en què es mouen tant Robles –la Sara de cal Peça– i Pla –en el doble paper de l’Antoni de cal Riot i el seu cunyat, Joan– com Colombo, com el pare de Sara, Serafí, i també com a Daniel Boleslaw, el fugitiu jueu, i Han, el pèrfid oficial de la Gestapo, en un paper que recorda, ja ho veuran, el de Christopher Waltz a Malditos bastardos.

L’obra, que va guanyar l’última edició del 50è Aniversari Crèdit Andorrà de teatre, es podrà veure de nou dissabte a Les Fontetes i el 20 d’octubre al Claror. Pla insistia ahir que dur a escena l’obra ha resultat molt interessant ja que tenien “moltes ganes de parlar dels passadors”, una part de la història recent d’Andorra i que estava “amagada”. Robles, per la seva banda, es va declarar “enamorada” del text perquè es va sentir especialment pròxima a Sara, la protagonista, embarassada de vuit mesos que acull els jueus i qui més pateix l’angoixa per si són descoberts. Pel que fa a Colombo, actor italià de llarga trajectòria i instal·lat a Barcelona, el que el va atreure és precisament el caràcter eminentment “europeu” d’un drama que transcendeix l’anècdota local i que posa en solfa el dilema al qual es devien veure molts ciutadans del carrer a l’hora d’ajudar els enemics del nazisme: era el que els deia el cor, però sabien que s’hi jugaven la pell, i un comportament heroic –i potencialment suïcida– no és exigible a un pare de família. Ni a una mare.

Segons Joan Hernàndez, director artístic de l’ENA que exerceix a Fred d’ajudant de direcció, hi ha la voluntat que es pugui representar a l’exterior i per això s’ha convidat programadors catalans perquè assisteixin a l’estrena. Així que la pròxima funció és possible que sigui en un escenari català.