Diari digital d'Andorra Bondia
Desenes d’espectadors es van congregar dissabte a Engolasters per escoltar Canigó Ensemble.
Desenes d’espectadors es van congregar dissabte a Engolasters per escoltar Canigó Ensemble.

Fresca i màgia a Engolasters


Escrit per: 
M. Cerqueda / Foto: Femap

En el camí que condueix des de l’aparcament principal fins al lloc on, en uns instants, es produiria el concert de Canigó Ensemble, escoltàrem una magnífica veu femenina.  Provenia de l’extrem contrari a la represa, al llac d’Engolasters, i s’anava estenent per l’indret, mentre assajava.  A la meva senyora, que m’acompanyava, li va faltar temps per comentar: “Ja sé com començaràs la crònica: de camí al concert, al costat del llac, s’escoltaven uns cants com de sirena”. I si, vaig pensar, que seria una bona manera d’encetar la crònica encara que, pel que semblava, del tot previsible.

El cert és que dissabte la calor collava i  acostar-se fins al llac, a la recerca d’una mica de fresca, era engrescador. La competència era dura i atractiva, però. A Andorra, es podia escoltar Cuca Roseta cantant fados, en el festival que cada any se li dedica al Centre de Congressos. I si es volia anar una mica més lluny, pagava la pena endinsar-se una mica més a l’infern, doncs com més al sud més calor,  per arribar-se a Oliana on, Roger Mas també oferia un concert de la gira amb què celebra els seus vint-i-cinc anys de carrera. 

La proposta del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), de fet l’única que arriba al Principat enguany, ens descobria un seguit de cançons populars catalanes adaptades pel viola-gambista William Waters. El  cognom, pronunciat al costat del llac tot escoltant la magnífica veu de la soprano Marta García Cadena, donava la raó a la meva dona i et permetia somiar, ni que fos per uns instants, en el cant de les sirenes.  Cap de les conegudes cançons del repertori, però, va fer esment a aquests esmunyedissos éssers però sí que els espectadors podien, si apartaven uns moments la vista de l’escenari,  descobrir altres misteris del llac. Així, mentre s’interpretava la versió de l’havanera, la Calma de la mar, un parell de truites van saltar deixant onades en la superfície de les aigües, tot recordant-nos que no cal fiar-se mai de la calma. Aquesta versió no va ser cantada, i la interpretaren dues violes de gamba, com altres peces del repertori. De seguida, però, es va fer palès que el respectable la coneixia.  També va gaudir de temps per atansar-se a escoltar un gaig, el qual donava petits salts entre les rames dels arbres a l’esquerra de l’escenari, mentre la cantant desgranava el peça  Plany, i uns quants espiadimonis voleiaven per sobre els caps dels espectadors durant la interpretació dels Contrabandistes. I sí, quan el sol va acabar el seu periple, la fresca també va fer acte de presència i un parell de rebeques van aparèixer per cobrir alguna que altra esquena, per arrodonir un bon vespre de dissabte.  

fresca
màgia
Engolasters

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Magia vale, però fresca?
Amb la que està caient... i veient que unes quantes persones treien els jerseis cap al final del concert!. Evidenment, la fresca és un altra cosa, però ja firmaria... ,

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte