Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, frescos, Santa Coloma, Mireia García, Francesc Rodríguez, Jordi Batlle, edifici, projecte, mapping
Andorra, frescos, Santa Coloma, Mireia García, Francesc Rodríguez, Jordi Batlle, edifici, projecte, mapping

Frescos de Santa Coloma: entre la provisionalitat i el mal menor


Escrit per: 
A. L. / Il·lustració: Jordi Batlle

Es veia venir que el nou espai per als frescos de Santa Coloma que ahir es va presentar en societat i que serà realitat, si tot va bé, l’estiu del 2018, estava cridat a la polèmica. O com a mínim al debat. Primer de tot, perquè l’edifici projectat per l’arquitecte Jordi Batlle –dos cubs muntats un sobre l’altre, amb una estructura circular per accedir a la primera planta, on s’ubicarà la sala d’exposicions: 300.000 euros– s’aixecarà en una parcel·la de la rotonda d’Enclar cedida pel Comú que es troba en una de les zones de més risc d’inundabilitat del país.

D’aquí la solució d’elevar la planta noble tres metres sobre el nivell del sòl: el mateix Batlle considerava dilluns “difícilment imaginable” que el nivell de les aigües en una hipotètica revinguda arribés mai fins a la planta dels frescos, però, com insistia ahir un expert amb decennis d’experiència en l’àmbit de la gestió del patrimoni que demana conservar l’anonimat, “si recuperem les imatges dels aiguats del 1982, comprovarem que a banda d’aigua una riuada ho arrossega de tot: arbres, rocs, cisternes de gasoil, vehicles... Tot aquest material sòlid pot acabar impactant en l’edifici. No és en la meva opinió, i per aquest motiu, la millor ubicació per conservar i exposar un bé cultural tan preciós. De fet, considero que és una greu irresponsabilitat”.

No s’acaben aquí les crítiques al projecte. Recorda també aquest professional que fins i tot l’arquitecte ha qualificat d’“hostil” la parcel·la, a més de desvinculada tant de l’església com del nucli de Santa Coloma. El principal però és, amb tot, la sensació d’improvisació: “Aquest projecte no respon a cap pla d’equipaments ni a cap projecte de difusió del romànic; és incoherent crear un nou equipament quan sobre la taula hi ha un pla estratègic de museus; caldrà d’altra banda dotar-lo de recursos: personal, seguretat, material... On queda el centre d’interpretació de Pal? No hauria sigut més sensat adequar un espai provisional al Rosaleda mentre no es defineix i es basteix el Museu Nacional?”

Aquesta és l’opinió més crítica; l’historiador Francesc Rodríguez i la restauradora Mireia García fan un vot de confiança a la solució proposada per l’arquitecte, i que era d’altra banda una de les condicions del concurs –aquests tres metres fins on s’aixeca la planta dels frescos– perquè salva aparentment el risc d’inundació, però de seguida comencen les discrepàncies. Rodríguez insisteix que més enllà de l’edifici concret és el concepte el que li pot generar dubtes: “Em semblaria una solució adequada... sempre que fos provisional: entenc que un conjunt com aquest no pot estar guardat al magatzem, que els frescos s’han de poder visitar, i que l’edifici resol aquest problema. Però jo soc dels romàntics que encara creuen que en la necessitat d’un museu nacional, i que aquest hauria de ser el destí natural i definitiu dels frescos.” No tan romàntic, en fi, si tenim en compte que va ser el mateix Toni Martí qui la setmana passada va admetre obertament que la inexistència d’un museu nacional era “una mancança” i que seria una de les prioritats del Govern... en la pròxima legislatura. El que no era raonable, diu Rodríguez, era que continuessin sine die semiocults, com en l’època de la sala de bombers, o directament tancats i barrats, com estan avui. Però tampoc entendria, insisteix, que el nou espai s’acabés convertint en el piset definitiu dels frescos: “Això, no.”

En el que hi ha unanimitat és en la percepció que era probablement inviable –així ho va dir la ministra Gelabert dilluns– reubicar els frescos a l’absis de Santa Coloma, el seu emplaçament original. Remarca García i coincideixen Rodríguez i el primer dels experts consultats que treure’ls del suport actual comportaria un risc “altíssim” per a la integritat de les obres; que primer de tot caldria remodelar l’absis per adaptar-lo a les dimensions del conjunt i que, de totes maneres, dotar l’església de les condicions de seguretat i de conservació preventiva –diu– comportaria probablement una inversió superior a la del nou edifici. A més, el mapping que la ministra va anunciar dilluns que s’instal·larà aquest mateix curs a Santa Coloma –inspirat, recordin, en el de Sant Climent de Taüll– “és una solució excel·lent per solucionar el handicap de la reubicació, i ajudarà a captar visitants”. “Estic satisfeta”, conclou, “perquè les obres es podran visitar, per fi, i a prop de l’emplaçament original.”

Andorra
frescos
santa coloma
Mireia Garcia
Francesc Rodríguez
Jordi Batlle
edifici
projecte
mapping

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

L'únic especialista en comparativa de fotos històriques i treballador de patrimoni cultural és el senyor David Mas?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte