‘Gall daurat’ es queda: 12.000 euros

Escaldes va adquirir l’obra al desembre; al preu de compra cal afegir el lloguer del 2016 i 2017.

Gall daurat es queda: el Comú d’Escaldes en va aprovar al desembre l’adquisició per 12.000 euros. Un preu al qual cal afegir els 5.000 euros en concepte de lloguer que la corporació ha abonat a Eladio de Mora, àlies dEmo, per cadascun dels dos exercicis que ha estat plantat a la rotonda de l’Obac amb Ciutat de Sabadell. En total, 22.000 euros, xifra rotunda que comporta, però, un sensible estalvi respecte dels 25.000 que dEmo li demanava a l’empresari del país que s’hi va interessar l’estiu del 2015, quan la bestiola va estar exposada a l’era de la Casa Rossell d’Ordino dintre de la programació de la primera biennal de land art.

Allí va començar tot: el Comú escaldenc va veure en el gall una manera simpàtica de retre homenatge –per groc i per francès– al Tour que ens havia de visitar al juliol de l’any següent, i va dissenyar una singular operació: dEmo cedia gratuïtament la peça fins al Tour. Complert el termini, i si el Comú volia mantenir la peça, se li abonarien 5.000 euros en concepte de lloguer i pel que quedava del 2016. Acabat l’any, el lloguer es va prorrogar dotze mesos més i en les mateixes condicions. I així, fins ara, que –com es veia venir– n’ha formalitzat l’adquisició definitiva.

Igual que el 2016 per allargar el lloguer, el Comú al·lega que els ciutadans han fet seva l’obra i que s’ha acabat integrant al paisatge urbà fins al punt que l’espai “ja es coneix com la rotonda del gall”. Una explicació un pelet tramposa perquè si hi haguessin plantat un ratolí, una vaca o un ovni, és més que previsible que ara estaríem parlant de la rotonda del ratolí –o de la vaca o de l’ovni.

En qualsevol cas, res de nou per a dEmo: l’escultor castellà és un vell conegut nostre des que al 2008 va participar en una d’aquelles exposicions al carrer que a l’època s’estilaven a Escaldes: una trentena d’osses que van pul·lular l’estiu d’aquell any pels carrers de la parròquia, en una aventura que va costar 65.000 euros i que va deixar com a llegat dos gatets que avui vigilen el CAEE i l’arxiu comunal.

Però l’idil·li d’Escaldes amb l’escultura a la via pública ve de lluny, i ha mostrat històricament una certa tendència a la polèmica: tot plegat arrenca el 2003, en temps de Lydia Magallón, quan es va remodelar la plaça Coprínceps i el Comú va encarregar una destral monumental, UNDR, al tarragoní Josep Cerdà: va costar 48.000 euros, els veïns mai no la van acabar de veure amb bons ulls i el 2008 va ser retirada i literament aparcada a les Bohigues. L’ostracisme es va allargar fins que fa un parell de cursos, quan ja ningú se’n recordava, el Comú la va reubicar, ben apartada, al camí de la Closa d’Engolasters.

Continuem endavant: fins al 2006, ara ja en temps de Toni Martí. L’escultor francès Jean-Louis Toutain va estrenar les exposicions al carrer i va deixar també una mostra: El petó del guanyador, avui a la rotonda d’Engolasters (58.000 euros). Dos anys després van ser els porquets de Lalín a l’avinguda Carlemany, recorden? (17.500), i el 2011, les figures un pelet delirants del valencià Ripollès (30.000).

L’últim episodi del serial es remunta al curs passat, i tot i que no té el Comú sinó el ministeri de Cultura com a protagonista, no pot ser casualitat que passés precisament a Escaldes: ens referim, és clar, al caramel de Laurence Jenkell, adquirit pel Govern per 15.000 euros –una ganga, sembla, perquè el preu de mercat quadruplicava aquesta xifra– i que s’ha quedat a Artalroc, que a l’estiu va consagrar una retrospectiva a l’escultora francesa.

La relació d’Escaldes amb l’escultura a la via pública en el que portem de mil·lenni es completa amb Tardejant, l’escultura de Mercè Ciàurriz a la cruïlla de Fiter i Rossell (30.000 euros) i amb les dues peces de Sergi Mas (Arnaldeta i Homenatge al Consell de la Terra) que il·lustren el Clot d’Emprivat (27.000 euros).