Diari digital d'Andorra Bondia
Iñaki Rubio torna a l'abril amb ‘Bestiari pirinenc’ (Pagès).
Iñaki Rubio torna a l'abril amb ‘Bestiari pirinenc’ (Pagès).
El nou Gálvez ('Carrer del bosc', cortesia d’Anem) és des d’avui a les llibreries.
El nou Gálvez ('Carrer del bosc', cortesia d’Anem) és des d’avui a les llibreries.

Gálvez, Rubio & Co


Escrit per: 
A. Luengo / Facundo Santana / Bondia

Els escriptors lauredians tornen per Sant Jordi amb dues incursions atípiques, ‘Carrer del bosc’ i ‘Bestiari pirinenc’.

Un any passant literàriament gana, amb  escasses novetats editorials per dur-se al pap, i com era de preveure se’ns comença a girar feina: Iñaki Rubio i David Gálvez tornen per Sant Jordi amb dos volums singulars, de seguida ho veurem, i s’afegeixen al massanenc Domènec Ferran, que s’estrena en la ficció amb una novel·la amb tots els ets i uts (Gran és la negra nit), l’aposta del curs de Límits, ja a les llibreries, i a Agustí Franch, que té a la impremta L’home que feia núvols de sucre (Mesclant). I això acaba de començar.

Comencem per Gálvez, des d’avui mateix també a les llibreries, que torna a la quasi-ficció dos cursos després d’Allò que som i ho fa amb una proposta igualment marciana, un suposat dietari que arrenca just el dia que el Govern va decretar el confinamernt i que canibalitza, ampliat, la mena d’apunts que va anar piulant al Twitter. Atenció, perquè estem davant del primer fill natural que la Covid deixa entre nosaltres, i no en tinguin cap dubte que el dietari coronavíric es convertirà ben aviat, si no s’hi ha convertit ja, en un gènere per dret propi.

Amb Carrer del bosc (cortesia d’Anem, i que es diu així per la molt pedestre raó que és el carrer de Juberri on l’autor viu, recuperem el Gálvez primigeni, metaliterari, omnívor, amb reminiscències del boom que ens va deixar de pedra a Cartes mortes i directament emparentat amb Arseni Sugranyes, el seu heterònim articulístic. Hi desfilen les dèries habituals, des de les etimologies més o menys fabulosos –a l’estil de Corominas: són les millors– fins a la crònica en temps real de la batalla amb els editors a qui envia el manuscrit –a aquestes altures quasi llegendari– de La torre dels Russos, i que se l’espolsen amb més o menys educació. Ens fa també partícips de fílies i fòbies literàries, amb lloc destacat per a Pérez Reverte i Cercas, pobres, i tot plegat, amb el rum rum de fons del confinament, de les notícies que arriben de l’espai exterior –tot el que queda més enllà del Carrer del bosc– i de les trifulgues domèstiques amb l’hereu i la donya. Les bambolines de la literatura, i un Gálvez que obre de bat a bat la seva intimitat: un festival per a voyeurs. El resultat és desigual, pelet endogàmic però altament addictiu, i com s’ha dit té l’aroma inconfusible d’aquelles Cartes primigènies i sensacionals.

Curiosament, Rubio torna en certa manera també als orígens a Bestiari pirinenc, que publicarà a prinicpis d’abril Pagès i que ha mutat per motius diguem-ne comercials el gentilici original, que havia de ser andorrà. Com a Trencadís, també aquí convoca una col·lecció de personatges que pretenen resumir el zoo humà de la nostra època -un antic contrabandista, un aficionat al rando, un periodista amb ímfules literàries, una lolita 2.0, una executiva farta d’haver de demostrar que les dones són d’una altra pasta- que apareixen, desapareixen i reapareixen amb protagonisme variable al llarg del llibre. Sempre, diu, amb una doble mirada: d’una banda, al sedàs idíl·lic, i per tant fabulós, amb què acostumem a imaginar-nos el passat pirinenc de fa quatre dies, just abans del boom; de l’altra, la similar operació cosmètica amb què ens agrada edulcorar la memòria personal, habitualment molt més acollidora del que va ser en la realitat.

El millor de tot és que el Bestiari tindrà ben aviat companyia: Anem publicarà després de Sant Jordi la traducció al francès de Trencadís, i la catalana Comanegra publicarà per fi després de l’estiu Mort, qui us ha mort?, el patracol en què Rubio ha treballat l’últim lustre i que indaga en l’Andorra on va ser possible l’afusellament del fratricida Pere Areny, el nostre últim reu condemnat a mort. I executat.

 

Andorra
Sant Julià
Juverri
Carrer del bosc
Bestiari
cartes mortes
Trencadís
Mort qui us ha mort
Iñaki Rubio
David Gálvez
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic