Diari digital d'Andorra Bondia
Gálvez s’atreveix amb Kipling
Gálvez s’atreveix amb Kipling

Gálvez s’atreveix amb Kipling


Escrit per: 
A. Luengo

Aix, els novel·listes britànics del XIX: Ford Madox Ford ens va explicar a El buen soldado la història més trista que havia sentit mai. Qui sap si per no ser menys Rudyard Kipling va anar encara un pèl més enllà i va escriure ni més ni menys que la millor història del món. Apa. I aquest –o aquesta: La millor història del món– és el conte que dóna títol a la imminent incursió editorial de David Gálvez, que s’ha posat per primera vegada la granota de traductor per traduir cinc relats del gran Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936) fins ara inèdits en català. Traduir o reescriure, de seguida ens ho explica.

Kipling, sí. Ja ho saben: el cantor de l’imperi, el primer Nobel de la literatura anglesa (1907) i l’autor d’El llibre de la selva, la vida i miracles de Mowgli, el nen salvatge, que figuren en tots els cànons de la literatura juvenil. Inclòs naturalment el de Vicenç Pagès Jordà, que firma l’epíleg de La millor història del món. El volum arribarà a principis de setembre a les llibreries de la mà, és clar, de Males Herbes, el segell més cool del panorama editorial català. I casa seva, també, perquè és aquí on Gálvez ha publicat Cartes mortes i Res no és real. També és a ca les Herbes on havia de tornar a la ficció amb l’Atles de literatura mutant, recull miscel·lani –microrelats, contes i proses poètiques– amb què fa uns mesos ens va posar el caramel a la boca. Havia de ser el curs que ve, però al final s’ha colat un altre volum, aquesta vegada de relats tirant a foscos en la línia diguem-ne Keaton d’All the Little Pretty Horses, cosa gòtica aquella que va publicar mesos enrere a la revista Supersonic.

Però tot això ja es veurà. El que és al sac i ben lligat és La millor història del món, que suposa com ja s’ha dit l’estrena de Gálvez en la traducció literària. Per la porta gran, perquè Kipling és un dels pares d’aquesta altra pàtria que és la ficció. I una sorpresa relativa: Gálvez és llicenciat en filologia anglesa, va estudiar el doctorat a Cambridge –i això deixa pàtina, en poden estar segurs– i, en fi, “diria que he llegit més en anglès que en qualsevol altra llengua”, sosté. A La millor història del món se les ha hagut amb cinc relats que tenen en comú el toc fantàstic marca de la casa –Males Herbes té una legítima i molt saludable dèria pel gènere– i la preocupació ni que sigui tangencial pel tema de la mort. El que dóna títol al recull segueix el periple d’un aspirant a escriptor francament poc dotat però que té el do d’explicar aventures portentoses, fonamentalment marineres –i ja saben que el que importa no és viure, sinó navegar–, que resulten provenir, atenció, de les seves reencarnacions anteriors. Un do que caducarà, sembla, el dia que s’enamori. Així que el narrador s’imposa la feina de treure-li tot el suc –inclosa la millor història del món– abans que arribi aquest desgraciat moment.

Traductor, traïdor i intèrpret

Diu Gálvez que s’ha pres l’encàrrec com un repte majúscul: el de fer parlar Kipling un català d’avui, “sense falsejar-lo ni desmerèixer-lo”: “La millor història del món es va publicar el 1891, i ell no deixa de ser un autor del XIX, amb un gran domini del vocabulari –n’hi ha que el posen immediatament després de Shakespeare– però que segons com pot sonar un pelet antiquat; es tractava precisament que sonés actual.” ¿Com, traduttore, traditore? Doncs respectant-li el to i el vocabulari però reescrivint-li les frases, que podrien sonar desordenades a l’oïda del lector contemporani: “El que no hauria funcionat de cap manera és una traducció literal.”

El resultat el veurem a la tornada de les vacances. Com veurem també si ajuda a treure-li a Kipling la llufa d’autor destinat al públic juvenil que nosaltres mateixos li hem posat una mica més amunt i que –diu Gálvez– li ha tancat moltes portes entre nosaltres. Ell mateix admet ser gairebé un profà que fins a La millor història del món només n’havia llegit el reglamentari Llibre de la selva i L’home que volia ser rei. Però s’ha endut la gran sorpresa: “Kipling és molt realista, però a la vegada introdueix als seus relats tocs fantàstics i metaliteraris que sonen moderníssims... Però és que estem parlant d’un paio que va escriure fa un segle, i més. Que m’he endut una bona sorpresa: és un autor interessantíssim. L’únic que li puc retreure és que no estigui viu: no li he pogut consultar els dubtes que m’anaven sorgint. Però ningú no és perfecte.”

Doncs no. Ni tan sols l’autor d’If, aquell formidable abecé de l’era victoriana i –què volen que els digui– de tota persona decent.

Andorra
Kipling
David Gálvez
La millor història del món
The finest story in the world
El mejor relato del mundo
If
Res no és real
Males Herbes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte