Diari digital d'Andorra Bondia
David Gálvez a la llibreria La Trenca de la capital: el seu últim llibre és el dietari de pandèmia ‘Carrer del bosc’ (2021).
David Gálvez a la llibreria La Trenca de la capital: el seu últim llibre és el dietari de pandèmia ‘Carrer del bosc’ (2021).

Gálvez torna (però l’any que ve)


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

El novel·lista lauredià s’endú l’ajut a la creació literària i tanca per fi editorial per a ‘La Casa dels Russos’: la publicarà laBreu a principis del 2023

És cert que amb Sant Jordi a la cantonada pot semblar una mica exagerat anticipar el que passarà al Sant Jordi de l’any que ve. Però és que estem parlant de David Gálvez, un dels nostres tres, quatre o, vinga, posem-nos generosos, cinc autors vius dignes de figurar a dreta llei a la divisió d’honor de la literatura catalana. En el seu cas, a més, amb un deix experimental probablement únic entre la nostra nòmina d’escriptors. Així que parlem de Gálvez per dues estupendes notícies: la primera, que s’acaba d’endur la quarta convocatòria de l’ajut a la creació literària que el ministeri de Cultura dota amb 7.500 generosos euros.

Succeeix al diguem-ne palmarès Albert Villaró, que el va estrenar amb La companyia nòrdica, Iñaki Rubio (Bestiari pirinenc) i Manel Gibert (La substància volàtil de cada bell crepuscle), que Anem publicarà a principis de l’any que ve. Així que se l’ha endut amb Carn i ànimes, que serà, diu, un llibre de relats. De fet, gairebé ja ho és, perquè fa anys que el té entre cella i cella i la bossa li servirà per rematar-lo, polir els que ja té escrits i acabar els que li falten per completar els catorze que conformaran el volum. Es poden anar oblidant el Gálvez fosc d’Arnes, i també de la unitat formal d’aquella primera incursió en la distància curta. A Carn i ànimes hi  ha relats curts, gairebé microrelats, i altres que s’aproximen a la nouvelle, i estan tots traspassats de certa unitat temàtica: els efectes col·laterals de l’absència, la memòria i el record, que li donen per divagar no  ben bé sobre fantasmes, adverteix, però sí sobre coses que s’esvaeixen: persones, llocs, costums... 

Era labreu o al calaix
Però encara hi ha més, i ens atreviríem dir que millor: Gálvez ha trobat per fi editor per a La Casa dels Russos. I diem que millor perquè significarà el retorn del nostre home d’avui a la novel·la, la distància on es dirimeix la gran ficció, i sigui dit amb tots els respectes per al conte, el relat i el microrelat, i que ell no trepitjava des del 2015, quan va donar la campanada amb Res no és real. Bé, ja l’havia donat l’any anterior amb Cartes mortes, el seu debut en la ficció, i Res no és real va ser la confirmació que ens trobàvem davant del millor que li havia passat a la literatura andosina en el que portàvem de segle. Des d’aleshores s’ha anat prodigant en formats diversos, prosa poètica (Fragments de paisatge), articulisme (Arseni Sugranyes), dietari de pandèmia (Carrer del bosc), llibre-disc (Forma), miscel·lània (Allò que som)... Bé, d’acord, tots tenim dret a tastar-ho tot, i ell és un tastaolletes vocacional. Però, i la novel·la? Per què no insistia en la novel·la?

Doncs perquè ha trigat cinc anys, cinc, a trobar editor per a La Casa dels Russos. No és ben bé una cura d’humilitat, perquè ell és el primer que se’n riu de les tribulacions de l’autor estrictament literari que mai no vendrà més de dos milers d’exemplars, i amb sort. De fet, a Carrer del bosc va explicar amb pèls i senyals el peregrinatge d’editorial en editorial buscant l’ànima caritativa que li volgués publicar el patracol. Va trucar a una dotzena de portes i va rebre ua dotzena de carbasses, fins que la barcelonina laBreu li va dir que sí: la novel·la apareixerà a principis del 2023 a la col·lecció Cicuta de novel·la. Era l’últim cartutx, diu, i si feia figa tancava el manuscrit amb pany i clau: “Res de nou per a mi, perquè aquest és exactament el camí que vaig seguir amb Cartes mortes, i és normal, perquè no es tracta de novel·les fàcils, cap editor s’hi farà ric. No en diria ben bé experimentals, però hi han de creure, i per fer-ho cal cert amor pel risc, i certa temeritat també”.

Així que La Casa dels Russos ja té data, serà amb tota seguretat una de les atraccions del Sant Jordi de l’any que ve. Que de què tracta? Ho hem explicat unes quantes vegades, però diguem que és una divagació literària a partir de l’experiment utòpic aixecat per Fiske Warren a Santa Coloma el 1916. Avui només en queda l’edifici, projectat per Cèsar Martinell. I a partir de l’any que ve tindrà novel·la.

El ministeri rega 75 projectes culturals amb 180.000 euros

El ministeri de Cultura va avançar ahir els 75 projectes que han obtingut aquest curs subvenció. Són en total 180.000 euros, als quals cal afegir els 100.000 que s’adjudiquen anualment a un llargmetratge de ficció o documental, i als 25.000 que aquest curs, i per primera vegada, es destinaran de forma separada del gros de les subvencions a la promoció exterior dels nostres artistes. Els 75 projectes agraciats representen el 75% del centenar que optaven a subvenció. Desglossats per modalitats, la major part (29) han recaigut en projectes vinculats a les arts escèniques i a la música; una vintena, a projectes editorials; altres quinze, a les arts plàstiques i visuals, i els sis últims, a projectes de difusió cultural vinculats a mitjans de comunicació. A banda de l’ajut a la creació, és clar. 

La grossa, en fi, se l’han endut el director Josep Pozo pel rodatge de Unsuual Cowboys (9.300 euros), i la productora de Pau Riera, JDP, amb el documental Dama Blanca, que n’ha merescut 9.000. Li segueix el grup Dona Secret, que s’ha endut 8.200 euros per rodar un altre documental, Andorra és cultura. Sense sortir de l’audiovisual, Elena Santiago rep 9.000 euros pel curt Trementinaires; Anna Ubach, 4.500 per un altre curt, Què va passar?, i Cristina Serra, quasi 5.000 pel documental Estació d’esquí d’Arinsal. En un altre ordre de coses, la productora Manuela Perpiñán ha obtingut 4.300 euros pel Fesival de teatre al carrer, John Holt DJ, 5.200 per l’espectacle La màquina del temps. També reben ajuts Unió Ràdio del Pirineu, per organitzar el Festival de música urbana d’Andorra (3.000 euros), el director Alfons Casal, per aixecar l’obra Incondicional (3.600), Sergi Verdaguer, per enregistrar el CD Children of the Sun (2.600), el saxofonista Guillem Tudó, pel CD Nadal (3.300) i el fotògraf del BonDia Facu Santana, pel projecte Una mirada polièdrica. (1.900 euros).

Andorra
Cultura
Literatura
Gálvez
ajut creació literària 2022

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte