Gaset torna amb una breu antològica a Art al Set
Set anys, set, feia que Judit Gaset no participava en el ritual de tota nova exposició: la selecció de l’obra, les discussions amb el galerista per la ubicació, les prèvies amb la premsa, la inauguració... L’última vegada va ser el febrer el 2013 a la Riberaygua. I després, el silenci i la lluita. Ara torna, reinventada, diu, a l’acollidor raconet que Art al Set ha obert a Les Closes. I ho fa amb una mena d’antològica, una recapitulació del que ha sigut i és la seva trajectòria, que li ha de servir de plataforma per continuar el llarg i extraordinari idil·li que ha mantingut amb el fang, ara que sembla que els nostres joves –Ariza i Balmaseda, sense anar més lluny– tornen a aquesta tècnica quasi ancestral. Gaset la practica des de fa dècades, i a Art al Set hi trobaran el que n’ha sortit d’aquesta relació: tòtems, cubs i cilindres, aquesta mena de trencaclosques entre orgànics i arquitectònics, i també mòbils i llibretes de ceràmica que desplega i penja a la paret. En trobaran en versió XXL al tòtem de la Rotonda i també al jardí de l’edifici Cierco de la capital, si volen anar fent dentetes. I tot plegat, amanit amb el repertori simbòlic (fletxes, plànols, camins) i les referències arquitectòniques habituals: estructures que podrien ser o haver estat alguna vegada habitacles, ponts, arcs o edificis d’una antiga civilització perduda. De què ens vol parlar, Gaset, amb tot això? Doncs d’un tema universal, etern i borgià: els camins que es bifurquen, les eleccions que estem obligats a fer i els infinits futurs a què renunciem amb cada decisió. Però no s’espantin, perquè les peces de Gaset no són críptiques ni cal haver estudiat un màster per connectar-hi. Més aviat toquen aquell botonet ancestral que tots portem a dintre, de vegades sense saber-ho, i que ens transporta intuïtivament a les nostres vides anteriors. O a les de les generacions que ens van precedir. Ho podran comprovar a Art al Set, a partir de demà i fins al 15 de novembre.