Gaudí, amb accent andorrà

The Gaudí Exhibition Center: aquest és el nom del nou espai expositiu consagrat a l’arquitecte Antoni Guadí (Reus, 1852-Barcelona, 1926) que obre avui les portes al Museu Diocesà de Barcelona, edifici històric a tocar de la catedral que constitueix a més la porta d’entrada del Barri Gòtic. Una ubicació privilegiada per a una iniciativa sense precedents: presentar la vida, el pensament, les influències i, és clar, l’obra de l’autor de la Sagrada Família en un mateix espai, amb una museografia adapatada als nostres temps multimèdia, i una col·lecció d’objectes i documents originals. Pot semblar mentida, però unes instal·lacions com aquestes no existien fins avui a Barcelona, rovell de l’ou de la ruta gaudiniana. Però si en parlem avui i aquí és perquè aquesta formidable aventura ha sigut possible gràcies al mecenatge de Molines Patrimonis, que no és la primeva vegada, ni la segona, que s’implica en un projecte cultural d’envergadura -recordin només el jaciment de la Roureda- i que el 2014 es va unir al Gaudí Barcelona Projects i al Museu Diocèsà per tirar endavant l’equipament que avui es presenta en societat.

¿I de què parlem, quan parlem del Gaudí Exhibition Center? Doncs d’una superfície expositiva de 1.000 metres quadrats dividida en tres plantes i que sota el títol Passejant amb Gaudí proposa un recorregut per vint-i-dos audiovisuals -inclosos un video-pròleg de 180º i un espai intercatiu de realitat augmentada-, una vintena de maquetes, rèpliques, hologrames i escenografies, i 150 metres lineals de vitrines i suports expositius. Tot plegat, distribuït en quatre àmbits temàtics -Les influències, Els mons de Gaudí, Les obres mestres i El llegat- que intenten respondre als enigmes que planteja encara avui l’obra de l’arquitecte: la seva profunda fe cristiana, la influència decisiva que la naturalesa, les tibants relacions amb la burgesia de l’època, els seus mètodes de treball revolucionaris.... Uns postulats que ell mateix va resumir en sentènia que s’ha fet cèlebre: “La Creació continua i el Creador es val de les seves critures; ells qui busquen les lleis de la natura per conformar-hi les seves obres col·laboren amb el Creador: per això l’originalitat consistea a tornar a l’origen”. Com es demana l’arquitecte i museògraf Daniel Freixas en la presentació de l’exposició, “¿va ser un boig, un geni, un visionari, un avançat al seu temps?”

Un dels ganxos de l’equipament, que compartirà espai amb la col·lecció permanent del Museu Diocesà, seran com ja s’ha dit les maquetes polifuniculars, un dels invents revolucionaris de Gaudí: segons l’historiador Marià Martín, cofundador del Gaudí Research Institute -entitat que presta assessorament científic en aquesta aventura- es tracta d’un sistema “per representar i calcular les càrregues de força d’un edifici de manera estructural, a escala i en tres dimensions, abans de treure’n plànols, com ho fan bona part dels despatxos d’arquitectura actuals”. Al Diocesà hi haurà la de la Sagrada Família i la de l’església de la colònia Güell, un trencaclosques de saquets plens de perdigons i penjant de cadenes, inspirats en formes de la naturalesa i que Gaudí utilitzava com a esbòs en tres dimensions per traçar els plànols. L’exposició conté també peces dissenyades per l’arquitecte -un banc, un fanal de viàtic- fins a eines, esbossos, dibiuxos, ceràmiques i factures que il·lustren la quotidianitat del nostre home.

The Gaudí Exhibition Center es va concebre ara fa un any i mig, quan Casa Molines va dir que sí en un projecte “interessantísim perquè” -diu la portaveu de l’empresa, Pati Molné- “la figura de Gaudí desperta curiositat arreu del món i aquest serà l’únic museu aasociat a la marca Gaudí obert a Barcelona: el més sorprenent és que fins ara n n’existís cap”. L’acord amb Gaudí Barcelona Projects i el Museu Diocesà és per a cinc anys -fins al 2020- i tot i que no es descarta un programa d’exposicions itinerants i que tampoc no s’ha plantejat portar-se alguna versió de l’exposició a Andorra, l’objectiu a curt termini és “que se’ns conegui”. Cedirem, en fi, la paraula al poeta: “Si us agrada el Modernisme,/ no us quedeu a mig camí/ i arribeu al paroxisme/ de gaudir-ne/ amb en Gaudí”.

Gaudí i el Diocesà: un equip guanyador

Gaudí no és només únic per la seva condició de pare i far del modernisme, sinó també i probablement sobretot per la popularitat de la seva obra, fins al punt que vuit dels seus edificis -el parc Güell, la Casa Milà, el Palau Güell, la cripta de la colònia Güell, la Casa Vicens, la Casa Batlló, i, naturalment, la cripta i la façana del Naixement de la Sagrada Família- foormen part del Patrimoni de la Humanitat. L’altre element d’aquest formidable binomi és el Museu Diocesà de Barcelona, ubicat des del 1991 a l’edifici de la Pia Almoina, que data del segle XII -es va construir aprofitant carreus de la primera muralla romana- i que conserva una col·lecció d’obres d’art prcodents de les esglésies del bisbat de Barcelona, des de frescos romànics fins a taules gòtiques, talles barroques i orfeberia del XIX. Totes les col·leccions s’integren en el discurs de Pasejant amb Gaudí.