Diari digital d'Andorra Bondia
Remolins ha coordinat amb Juan F. Gibaja el volum 'Les Valls d'Andorra durant el neolític', que es presenta aquesta tarda al Museu del Tabac lauredià.
Remolins ha coordinat amb Juan F. Gibaja el volum 'Les Valls d'Andorra durant el neolític', que es presenta aquesta tarda al Museu del Tabac lauredià.

Gerard Remolins, arqueòleg: “Al neolític consumien carn i cereals, però el peix desapareix de la dieta”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Al desembre es va presentar al Museu d’Arqueologia de Catalunya i aquest vespre arriba al Museu del Tabac: ‘Les Valls d’Andorra durant el Neolític’ posa ordre i concert a tot el que se sap sobre com vivien i morien els protoandosins del quart mil·lenni (!) abans de Crist. Per fer-se’n una idea, hauran de llegir els 24 articles i les 350 pàgines d’un patracol en què han participat una setantena d’especialistes coordinats per Remolins.

Quines novetats aporten aquests dos quilos llargs de llibre?

La virtut de Les Valls d’Andorra durant el neolític és que posa ordre en la recerca sobre un moment molt concret al Pirineu que coincideix amb l’aparició de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders.

De quina forquilla temporal parlem?

Posem que a partir del 3.900 abans de Crist, potser abans en el cas andorrà. Hi ha un canvi claríssim, a partir d’aquí es passa dels caçadors-recol·lectors als agricultors i ramaders, que tenen una forma completament diferent d’aprofitar.

Quina?

Les comunitats neolítiques són ja semisedentàries, no es limiten a transitar pel territori recol·lectant-ne els fruits silvestres i caçant el que poden. Cultiven el camp, tenen ramats i els agraden les alçades.

Com!?

Els últims estudis a la vall del Madriu demostren que els nostres rebesavis neolítics no es limitaven a explotar els fons de vall. S’han documentat ocupacions d’alçada, i les anàlisis políniques apunten que aquestes comunitats modelen el paisatge, obrint els boscos per crear zones de pastura i aprofitar els recursos forestals.

Més, més.

A la Feixa del Moro no sabíem interpretar les estructures d’hàbitat que s’hi havien excavat als anys 80: els forats de pal, els murs... Al llibre proposem una reconstrucció ideal de la cabana del jaciment.

Sabrem per fi si la dona i el nen exhumats a la Feixa del Moro són mare i fill, i si estan emparentats amb el tercer difunt del jaciment?

No podem parlar encara sobre els resultats de l’estudi de l’ADN, però avançarem que a més de l’hipotètic parentiu ens en revelarà extrems espectaculars com ara el color dels cabells! Paciència.

Estaven establertes al territori, els nostres avantpassats neolítics?

La circulació dels materials ens indica que estaven ben comunicades amb els territoris veïns: importen collarets de variscita de les mines de Gavà, destrals de sílex alpí... Estan establertes al territori, però no viuen tot l’any aquí, són transhumants, a l’hivern baixen a zones amb clima més benèvol, es desplacen en un radi limitat, posem que 200 quilòmetres.

De quantes famílies parlem?

És difícil dir quanta gent vivia en aquesta zona. No tenim un registre arqueològic prou extens. Els que sí que comprovem són les particularitats culturals locals.

Quines, per concretar?

Als jaciments de la Feixa del Moro i de Segudet veiem que enterraven els morts en caixes de pedra que anomenem cistes; en canvi, al prelitoral català es dipositen els difunts a foses excavades a terra.

Què menjaven?

Cultiven el cereal, ordi i blat principalment. I té mèrit perquè encara avui l’agricultura és difícil, al Pirineu. Una altra cosa és que produïssin prou excedent com per emmagatzemar-lo en les sitges que s’han excavat. És probable que el gra d’aquestes sitges fos importat. També cultivaven cascall –un opiaci!– i recol·lectaven fruits silvestres: aglans, sobretot.

Formava la carn part de la paleodieta?

Hem documentat restes de cabres i d’ovelles. I caça: encara que s’hagin sedentaritzat no deixen de caçar.

Peix?

És residual, però passa el mateix a les comunitats neolítiques de la costa catalana: tampoc en consumeixen. En canvi, els caçadors recol·lectors anteriors sí que en menjaven: a la Balma de la Margineda es van exhumar restes d’espines. És curiós com el peix desapareix de la dieta.

Un dels ganxos del llibre és la reconstrucció de la cabana de la Feixa del Moro. Ens hem d’imaginar un poblat de cabanes com aquesta?

Podem pensar en unes poques unitats familiars, que no hem d’entendre com l’entenem avui: probablement eren famílies en un sentit més ampli i dinàmic que el nostre. Segurament venien amb el bon temps, marxaven a l’hivern i tornaven a l’any següent, en una mena de circuit estacional que quedava en la memòria de la comunitat. Potser per això els jaciments de la Feixa del Moro, carrer Llinars i Camp del Colomer són pràcticament contigus, tot i ser de moments diferents.

A quina edat morien, i de què?

Només tenim restes de quatre persones: una a Segudet i tres a la Feixa del Moro. No en podem inferir res de concloent, però és segur que la mortalitat infantil i durant el part eren molt elevades. I pel que fa a l’edat, no més enllà dels 30, potser 40 anys. Però en altres jaciments amb més restes poden tenir taxes de supervivència més altes.

Què exportaven?

A Camp del Colomer es va identificar un taller de producció de destrals de corniana. És evident que si aquí ens arriba la variscita de Gavà i el sílex alpí, alguna cosa havíem de donar a canvi. Potser corniana. O bestiar.

Què falta per completar la visió del neolític andosí?

No sabem quina població hi havia, ni en coneixem la mobilitat. Segur que els pròxims anys apareixeran noves tècniques que ho permetran concretar. Sortiran, sens dubte, jaciments que avui desconeixem. I n’hi ha que encara continuaran parlant: Camp del Colomer té molt potencial, la zona excavada és només la que es va obrir per fer-hi el vial i queda tot el camp per excavar. Segudet encara es pot explotar més. A la Balma de la Margineda també queda algun espai de reserva arqueològica, i coves més petites com la balma del Llunci i la canya dels Pujols depararan en el futur sorpreses... si s’excaven.

Andorra
arqueologia
neolític
Remolins
Gibaja

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte