Diari digital d'Andorra Bondia
Gerard Remolins.
Gerard Remolins.

Gerard Remolins: “Sense memòria, una excavació és Indiana Jones fent un forat a terra”


Escrit per: 
Andrés Luengo / FOTO: Bondia

La guerra de les memòries sembla que ha arribat al punt final: derrotat en primera instància i després al Superior, Remolins no té gens clar que hagi d’allargar l’agonia recorrent al Constitucional. Però se’n fa públicament creus que la Batllia hagi avalat una interpretació acientífica del reglament arqueològic i que, ras i curt, eximeix l’Administració de l’obligació de presentar memòries de les excavacions que practiqui.

Tenia coll avall que el cas era seu i ha sortit creu. Pensa recórrer?
He parlat amb les advocades i amb l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors, que s’havia adherit a la demanda, i ara rumiarem quin serà el següent pas.

Satisfet no en pot estar.
Més enllà que hi estiguis o no d’acord, el batlle el que fa és donar-te la raó o treure-te-la. M’hi he d’avenir, òbviament, però em sorprèn la fonamentació tècnica, la interpretació ad hoc de la Llei del patrimoni i del reglament d’activitats arqueològiques que se’n deriva.

‘Ad hoc’?
D’entrada, la sentència admet que les memòries no existeixen i que per tant no me les poden facilitar. En això m’estan donant implícitament la raó. El problema és que immediatament després argumenten que l’Administració no hi està obligada, en contra del que diu l’article 15 del reglament, que dona per presentar-la un termini de divuit mesos des de la finalització de la intervenció.

Resumint: els batlles diuen que el ministeri n’està exempt.
Sí, i això és en la meva opinió gravíssim, perquè estableix que les intervencions arqueològiques que es promoguin des de l’Administració no han de culminar en la preceptiva memòria i tampoc ha de demanar permís, i pot per tant passar per sobre del que determini el Consell Assessor, o simplement ignorar-lo.

Tornem a les memòries, que eren el moll de la demanda. Tan greu és, que no n’hi hagi?
Si ens remetem als principis metodològics de l’arqueologia, una excavació sense memòria és com no haver fet res. És precisament la memòria la que dona sentit, validesa i contingut a la intervenció. La recerca es basa en aquest coneixement acumulat que aporten les memòries. Sense memòria no ets un arqueòleg, sinó un Indiana Jones que ha fet un forat a terra.

En què es basa el Tribunal per fer aquesta interpretació?
Això és el que no entenc. I em deixa perplex, més enllà del greuge que comporta per a un arqueòleg particular, que sí que hi està obligat, a presentar la preceptiva memòria. No havíem quedat que la llei és igual per a tothom?

Insisteixo: si tan clar ho veu, per què no recorre?
L’opció és anar al Constitucional. Encara hi ha menys garanties que ens donin la raó, i correm el risc d’haver de pagar les costes. Ho hem d’acabar de parlar amb l’Associació, però hem de ser molt prudents. El que em sorprèn, més que el batlle em tregui la raó, que és la seva feina, és que avali que el Govern es regeix per uns principis científicament diferents dels de la resta dels mortals: que no està obligat a fer memòries arqueològiques.

Que no hi estigui obligat no vol dir que no les pugui fer.
És que hi ha un altre punt. Quan va començar aquest afer em vaig reunir amb l’aleshores ministra per explicar-li el cas. I després de parlar-ho amb els tècnics del departament van establir un cronograma de tancament de les memòries pendents. Estaven reconeixent que s’havien de fer i en perfilen fins i tot un calendari. La Batllia n’ha prescindit absolutament. No ho entenc.

Ha demanat alguna altra memòria, des que el 2018 va presentar la demanda?
No. La Batllia admet que demani les memòries d’excavacions que han fet tercers per compte de l’Administració, però no les que ha fet directament l’Administració. Insisteixo: el que em deixa parat és que la Batllia vagi molt més enllà de donar la raó a una part o l’altra, sinó que desenvolupi tot un argumentari per justificar l’actuació de l’Administració en aquest cas.

És un problema si els arguments no són sòlids, però si ho són...
El reglament prohibeix un arqueòleg dirigir una excavació fins que no hagi enllestit la memòria de l’anterior. La Batllia interpreta que això tampoc no és d’aplicació per a l’Administració. Perdoni, però això, d’on ho treu!? Per què afecta només tercers aquesta prohibició?

Més perplex que decebut?
Òbviament, jo soc arqueòleg, no batlle, però em sorgeixen molts dubtes. El que se’ns està dient és que l’Adminstració pot emprendre una excavació i no té per què fer-ne la memòria. Des d’un punt de vista científic, és una barbaritat. La memòria és un dels elements que ens diferencia dels espoliadors i dels aventurers. Un jaciment no és com un bolet, que la temporada que ve en sortiran altres. Quan excaves un jaciment es perd informació, en part el destrueixes, i per això és tan important registrar-ho tot. Si no, no té sentit.

I ara, què?
El Constitucional està sobre la taula però no és la primera opció.

 

Gerard Remolins
memòria
arqueòleg
arqueologia
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic