Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Gibert, Sergi Mas, haikú, Bartra, Estellés, Kirkup, Quadern d'Arans, Blaus a la deriva, Prat de la Mola, Duarte
Andorra, Gibert, Sergi Mas, haikú, Bartra, Estellés, Kirkup, Quadern d'Arans, Blaus a la deriva, Prat de la Mola, Duarte

Gibert: el japonès d’Arans


Escrit per: 
A. Luengo / Il·lustració de Sergi Mas per a l’haiku 30: “Estrelles volves/ pitavoles nocturnes/ que giravolten.”

Acostuma a recordar Manel Gibert, poeta de llargues i lentes digestions, que el rècord personal de velocitat lírica són els deu minuts que va trigar a compondre cert poema de Pluja, el seu primer llibre. Una proesa que mai més no ha repetit. Més aviat al contrari, perquè resulta que A l’ombra del solstici, el poemari amb què torna a l’aparador set anys després de Blaus a la deriva i que presenta el 23 de març a La Llacuna, l’ha destil·lat –més que no escrit– al llarg dels últims tres lustres. Té mèrit, perquè estem parlant exactament de 65 haikus. Amb els tres versos reglamentaris per haiku, surten en total 195 versos i 1.105 síl·labes. Deu minuts de lectura, diu. Exactament, el que va trigar a escriure aquell poema de Pluja. És clar que després ve la digestió pròpiament dita. Això ja són figues d’un altre paner, i en parlarem amb el llibre a la mà.

Si hi sumem el pròleg de Carles Duarte i sobretot, sobretot, les dotze làmines amb què Sergi Mas ha il·luminat el volum, el resultat és A l’ombra del solstici. Gibert torna, ja ho hem dit, a l’haiku, territori conegut que ja havia trepitjat al Quadern d’Arans i que el confirma com el més japonès dels nostres poetes, amb el permís és clar de Bartra, d’Andrés Estellés, autor de Prat de la Mola, la col·lecció de tankes enterrats a la poesia completa del valencià que Portella va exhumar a l’últim número i –last, but not least– de l’encampadà James Kirkup, l'últim blasfem d'Albió.

Haikus, doncs. Però haikus amb tots els ets i uts: Gibert ha seguit al peu de la lletra l’estrofa codificada per Basho al segle XVII. En el fons i en la forma: amb les seves disset síl·labes i els seus tres versos femenins –és a dir, acabats en paraula plana, que és com déu i Carles Riba manen i que li confereixen una cadència i una musicalitat diferent, diu–, amb les seves paraules clau –torb, congesta, nevada–, que tampoc no cal que apareguin a tots i cadascun dels haikus –ni els poetes japonesos respecten aquesta premissa perquè es menja massa espai en una estrofa per definició garrepa– i d’on s’han desterrat tant la puntuació com les efusions sentimentals de l’autor. La naturalesa és la gran, per no dir única, protagonista de l’haiku. I la naturalesa, ja se sap, pot mostrar-se bellíssima, grandiosa o cruel, però no és res de tot això: només ens ho sembla a nosaltres. Ella es limita a ser. I és essencialment indiferent.

Vocació d’‘haijin’

El poeta no, és clar. I observar la naturalesa suscita unes emocions que són les que intenta captar i reproduir l’haiku. Emocions, no sentiments, insisteix Gibert: “No és ben bé el mateix.” Les que ha encapsulat a A l’ombra del solstici són el resultat –ja s’ha dit– de quinze anys de pacient observació, una col·lecció de moments –una nevada, una posta de sol, un arc de Sant Martí– que ha precipitat en les disset exactes síl·labes d’un haiku. Atenció, perquè cada poema reflecteix no una posta de sol concreta sinó les moltes postes que Gibert s’ha entretingut a passar pel seu sedàs al llarg de tot aquest temps però en un període molt concret: entre el 21 de setembre i el 21 de març. La tardor i l’hivern. D’aquí l’ombra del solstici del títol. Exactament igual que el diccionari defineix la posta de sol, i no una posta de sol, així procedeix Gibert amb els fenòmens que nodreixen els seus versos.

El resultat, adverteix, és un poemari més reposat i fluid, però també més accessible i impactant que el Quadern d’Arans, del qual no és –encara que ho sembli– una continuació. Arribats en aquest punt, la pregunta és òbvia: per què l’haikú? Què té, que no tingui el vers octosíl·lab amb què s’ha escrit el bo i millor de la poesia catalana? “La contenció absoluta; una retòrica mínima, ressonant i suggeridora que posa la natura al centre de l’univers poètic i que es fixa en la bellesa de les coses aparentment insignificants, ordinàries i efímeres”, diu. Els haijin –que és el nom que reben els poetes que cultiven l’haiku: la noble aspiració de Gibert– aconsegueixen el petit miracle de convertir en etern un instant qualsevol a través d’una rara combinació d’intuïció, capacitat de síntesi, sensorialitat i sonoritat. Tot molt auster, ja ho veuen, d’un minimalisme zen, una revelació que ell va tenir –recorda– llegint Bartra assegut en una pedra al riu d’Arinsal –“Riu riu rialla, Arinsal de l’altura que baixa i canta”. Moment epifànic que va tenir lloc a principis dels 90. Després va venir Buson, Issa, Shiki i naturalment Basso. I fins aquí.

Se n’ha sortit? Ho veurem el 23 de març, però aquí tenen en rigorosa primícia un tastet d’A l’ombra del solstici, que el prologuista Duarte qualifica sense manies com a “obra mestra de subtilitats exquisides”: “el xàfec cessa/ les fulles tremoloses/ ja són caduques” (1), obre el volum; “banderes lliures/ ondegen al migdia/ són orenetes” (65) el tanca. I entremig, “estrelles volves/ pitavoles nocturnes/ que giravolten” (30), que és el que acompanya la il·lustració d’aquí al costat. Gibert està satisfet de la criatura i no ho dissimula. I bona part de la culpa la té, diu, Sergi Mas: fins i tot en això ha mirat de seguir l’haiku canònic, habitualment il·lustrat: “L’experiència primigènia és meva, però Sergi Mas llegia les primeres versions dels haikus, a partir d’aquí en creava la il·lustració, i sovint deia coses que jo mateix no havia vist fins al punt que m’obligava a reescriure’ls.” Com veuen, i per si no ho sabien, hi ha bons poetes, hi ha grans poetes i hi ha, en fi, poetes a l'alçada del burí màgic de Sergi Mas. És evident a quina classe pertany Gibert.

Andorra
Gibert
Sergi Mas
haikú
bartra
Estellés
Kirkup
Quadern d'Arans
Blaus a la deriva
Prat de la Mola
Duarte

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte