Gina Devau Lenzi-Casal: “Cuinar els aliments va ser decisiu per al desenvolupament del cervell”

La memòria. La consciència. L’Alzheimer. Aquestes són les àrees en què s’ha especialitzat aquesta investigadora amb arrels al Forn de Canillo. Demà intervé a ‘Cerebrum’, l’espectacle amb què l’actor (i neurobiòleg) Yvain Juillard obre al Teatre Comunal la temporada cultural francesa. Es posarà a disposició del públic per respondre els neguits sobre una malaltia que es pot retardar però encara no curar.

La memòria, és el disc dur d’una persona?
És molt més que això. És la col·lecció de vivències i experiències de tota una vida, el que construeix la identitat d’una persona.

Llavors, si perdem la memòria deixem de ser persones?
Òbviament, no. La memòria es va construint al llarg de tota la vida. I és múltiple. No n’hi ha una de sola. I no desapareixen totes a la vegada.

Per exemple?
Certs automatismes també depenen de la memòria. La gent que pateix Alzheimer oblida el significat de les paraules, però parla. Potser no entenen el que diuen, però són capaços de cantar una cançó de quan eren joves. Això també forma part de la memòria.

Què és el més difícil, per a algú que ha perdut la memòria?
La representació del món, que canvia quan no tenim memòria. Per això el més difícil és la comunicació amb aquestes persones, perquè veuen el món d’una manera diferent. Encara no ho entenem del tot, això.

Per ells, deu ser com descobrir de nou el món.... cada dia!
Es pot dir així. Imagina’t la desubicació, la confusió de no saber a quin dia vius, ni en quin lloc et trobes. Pot generar molt estrès i molta ansietat.

Estem condemnats a perdre la memòria? Com més visquem, més risc de patir malalties com l’Alzheimer?
És una qüestió encara no resolta del tot. Però sembla que no. L’Alzheimer està associat a l’envelliment, però això no vol dir que envellir per si sol acabi produint aquesta malaltia. El cervell és un òrgan que envelleix molt bé. Quanta gent gran coneixes que té bona memòria, potser millor que la teva i tot!? Podem viure fins als 100 anys i més enllà sense patir-la.

Li hem de tenir por, a l’Alzheimer?
La mala notícia és que encara no tenim cap tractament farmacològic per curar-lo. La bona, que es pot prevenir i allargar en el temps. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, les connexions neuronals es van trencant i és per això que la memòria es va perdent. Com més temps preservem aquestes connexions, més la retardarem i els símptomes seran més atenuats.

Tots tenim lapsus de memòria. Quins ens han de preocupar?
L’Alzheimer no arriba tot de cop. El pitjor de tot és que comença sense fer soroll. El pots començar a patir deu o quinze anys abans que els símptomes es manifestin.

Com ho aconseguim, això?
Primer, una bona alimentació. És a dir, una dieta variada. Ni massa greixos ni massa sal. Segon: exercici físic, per oxigenar el cervell. Tercer: exercici mental, de nou variat. Quart: dormir bé, posem que set hores diàries, i això no és banal amb l’actual profusió de pantalles. Quan dormim el cervell es regenera.

I cinquè?
Les interaccions socials són absolutament necessàries. Per això la Covid pot ser en aquest sentit perjudicial per a persones grans que viuen soles.

Quins són els símptomes que ens han de posar alerta?
El primer acostuma a ser la desorientació, perdre’s a prop de casa, per exemple. I que això passi de forma freqüent. No és el mateix que quan no recordes on has aparcat exactament el cotxe. Cal consultar el neuròleg. Un escàner cerebral detecta l’atròfia de l’hipocamp.

La memòria, és elàstica? Hi cap tot, com si fos el Núvol, o l’hem d’anar esborrant?
La memòria és dinàmica: com més aprenem, més activa. I al contrari, si no l’entrenem, s’anirà atrofiant. I la capacitat d’aprendre la tenim fins al final de la vida. El cervell  rep una allau de dades, però no es limita a acumular-les. L’important és quines selecciona i com les associa.

Recordar és una facultat exclusivament humana? O els animals també en  tenen?
Tots els éssers vius tenen memòria. Fins i tot les plantes.  I emocions! La por, per exemple, perdura molt de temps en la memòria. Cal recordar un perill, per sobreviure!

Com estan vinculades memòria i consciència? Si un animal té memòria, també és conscient d’ell mateix?
És una qüestió discutida. Intuïm que n’hi ha que tenen consciència i records: els primats, és clar, però també els dofins i certes aus, la família dels còrvids, això és interessantíssim.

No som tan especials, doncs.
No tenim res d’especial, els humans. El que hem fet és desenvolupar algunes funciones, especialment el llenguatge. I l’aprenentatge. Som molt bons aprenent.

Per què nosaltres?
El que no fan els animals és cuinar. Cuinar els aliments va ser decisiu per al desenvolupament del cervell. I el foc. Menjar aliments cuinats requereix digestions més llargues, et dona més temps per pensar.