Govern veu “àmpliament positiu” el text inicial de l’Estatut de l’artista

El Govern vol obrir l’acreditació professional com a artistes a aquells que, sense sustentar-se exclusivament de la seva obra, “puguin demostrar que la seva obra està vinculada amb un contracte típic del món de l’art”. És un dels matisos que demana el Govern que s’inclogui en el futur Estatut de l’artista. Un matís, dèiem, perquè globalment l’Executiu llegeix el text de proposició de llei com a “àmpliament positiu”. Així ho ha destacat el ministre Eric Jover en la compareixença posterior al Consell de ministres. 

El Consell de ministres aportava així el seu criteri al futur Estatut de l’artista, una proposta aprovada unànimement pels diferents grups parlamentaris. Es tracta, recordava Jover, “de disposar d’un marc normatiu adequat a les necessitats del col·lectiu” cultural i aconseguir, així, “desenvolupar” el sector i “el dels professionals que desenvolupen la seva tasca en aquest àmbit”. La proposició de llei, apuntava també, segueix les recomanacions de la Unesco “i per tant pensem que és una tasca important a fer”, aquest desenvolupament d’un estatut llargament cobejat pels implicats. 

El criteri del Govern davant el text presentat és favorable, però hi fan algunes esmenes. “Demanem al legislador que s’acabin de treballar alguns elements, com per exemple, obrir l’acreditació com artista professional a aquells que, tot i que el seu sustent no prové fonamentalment de la seva activitat artística, sí que tenen contractes que es poden assimilar amb els d’artista, i poden així rebre la mateixa cobertura” en termes de drets socials.

Alguns detalls
També demanen filar més prim en alguns detalls, com “la definició de la comissió andorrana de seguiment” per acabar de definir-ne quins són els participants, quins estan remunerats o no. I acabar de determinar “el seu objecte, les seves funcions, encara que després hi hagi un desplegament reglamentari de la norma”. Però la voluntat seria “deixar aquells elements més significatius que ja estiguin fixats en la llei”. 

En tot cas, concloïa, “el Govern saluda” aquest treball per promoure un marc legal “que estigui adaptat a les necessitats del col·lectiu”. Es tracta també, assegura, “d’eliminar entrebancs administratius” i “adaptar una mica algunes estructures, com la de protecció social, a la tippolotia de feina”. És a dir, que la lletra s’adapti a les persones i “no obligar els professionals a adequar-se, armonitzar-se, amb unes necessitats que sovint no estan pensades per a ells”. 

Així que només es tracta de què “la feina que faci ara el legislador encara acabi d’afinar, de matisar”, per arrodonir un text que sigui “encara millor”. 

La llei arriba per donar resposta a qüestions que afectaven els professionals de la cultura i quee, en molts casos, estaven relegats als llimbs de l’alegalitat. Aspectes com quin és el règim laboral pel qual es regeixen  un músic o un creador plàstic, per citar-ne dos. Aquests aspectes són els que pretén resoldre la proposició de llei de l’Estatut d’artista consensuada per tots els grups parlamentaris i que van presentar a Sindicatura el passat mes de juny. Un acord que es pot considerar fita històrica i que acabarà amb la precarietat en què venia subsistint històricament el gremi artístic.