Gràcies de ferro

L’escultor català Xavier Raventós planta a la plaça de l’hospital una escultura de metall reciclat per homenatjar els sanitaris. 

“Quan em pregunten quant temps trigo a fer una escultura dic que 70 anys, perquè no és tant el que es triga a fer la soldadura, sinó a trajectòria”. Xavier Raventós és un fotògraf autodidacte amb un extens currículum, nascut a Barcelona i resident a l’Empordà.

El que fa que les escultures de Raventós siguin especials són els materials que utilitza. L’artista escull ferros reciclats i peces de material agrícola que la gent considera ferralla o inservibles, i els transforma en una escultura. En allò que vol representar i els sentiments que vol expressar. Comenta que no només s’encarrega de deformar un ferro, sinó que el “despulla de la seva forma original” per “reconstruir-lo” i poder-lo utilitzar per recrear les seves idees i canalitzar sentiments i sensacions d’una manera molt personal. Raventós ha estat reconegut amb cinc premis.

L’artista ha fet tot un seguit de donacions a centres catalans, com ara el de Figueres o l’Hospital Clínic de Barcelona, i des d’ahir es pot visitar una de les seves darreres escultures, Gràcies, situada a la plaça de la planta -3 de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. “Vaig conèixer el doctor Josep Maria Piqué [director general del SAAS] al Clínic de Barcelona perquè em van fer un trasplantament de ronyó i quan vaig començar a fer aquestes donacions als hospitals vaig pensar que seria una bona idea fer-ne una a Andorra”.

La peça s’exposa davant del centre de Salut Mental i està feta concretament amb una biga de ferro reciclat i una roda de carro i la tècnica utilitzada és la soldadura elèctrica. Aquesta, consisteix a tallar, doblegar i soldar la matèria. Gràcies representa un professional de la salut que sosté en braços un malalt per deixar constància i recordar l’angoixa, el patiment i el sacrifici fet al llarg de la pandèmia. “És un agraïment personal a tots els sanitaris per tota la feina feta durant aquests darrers anys”, explica Raventós.

Piqué està molt agraït perquè l’artista hagi pensat en el Principat per exposar una de les seves obres, perquè “la condició humana és tan estúpida que d’aquí a uns quants anys ens haurem oblidat del que ha passat”, diu. També considera que hem de recordar com ho vam passar de malament per veure si podem aprendre alguna cosa. “Ens haurem d’acostumar a aquests fenòmens, perquè tornaran”.

Raventós s’ha dedicat durant deu anys a ser fotògraf de guerra. Va cobrir la caiguda del xa de Pèrsia a l’Iran i ha conegut destins com Nicaragua, el Salvador o el Sudan. Ha treballat com a freelance per l’agència de premsa de París, Imapress, i ha publicat en destacades revistes nacionals i estrangeres. A més, és col·laborador habitual de El Periódico i la revista Interviu, professor de reportatge fotogràfic al Club de la Imatge i ha publicat quatre llibres de fotografia. “He fotografiat guerres, he fet publicitat, he fet moda i des del 2000 faig escultures, tot això és el bagatge que portes per fer una nova obra, en el meu cas, una escultura”, puntualitza l’artista.