Greta Fernández: “Jo em trobo molt moderna, però per algun motiu em veuen cara d’antiga”

El nom de Sara li porta sort: així es deia el personatge de ‘La hija del ladrón’ amb què al desembre es va endur la Concha d’Or, i així es diu la filla de cal Riot, protagonista absoluta de ‘El fred que crema’, que l’actriu catalana roda des de dilluns a les ordres de Santi Trullenque. Un drama de supervivència o un western d’altura, segons el director, basat en l’obra d’Agustí Franch i inspirat en l’epopepia dels passadors.

Com es veu en la pell d’una andorraneta del 1943?
Doncs molt bé, perquè no és el primer que faig època. A Elisa y Marcela, ambientada a principis del segle XX. Conec per tant tota aquesta màscara que et posen, vestuari, pentinat, maquillatge, que ajuda molt a sortir del teu jo i entrar en el personatge.

A jutjar per la imatge d’aquí al costat, l’han clavat.
Sí, veritat? Per algun motiu, em veuen cara  d’abans, no sé si dir-li antiga. Qui ho diria, perquè jo em trobo que soc molt moderna.

Si li diuen fa un mes que es veuria donant refugi a un grup de jueus que fugen dels nazis, s’ho creu?
El cert és que no havia sentit a parlar mai de l’episodi dels passadors. De fet, quan vaig llegir el guió em vaig quedar de pedra que una cosa així hagués pogut passar tan a la vora.

El més sorprenent és que Rejewski i Zygalski, determinants a l’hora de desencriptar Enigma, en realitat van ser detinguts per la guàrdia civil a Puigcerdà.
També ho desconeixia i em sembla una història sensacional, increïble que no s’hagi explicat fins ara. Hem tingut sort! com a actriu sempre és un plus poder explicar un capítol inèdit de la nostra història. Ja em va passar amb Elisa y Marcela, sobre el primer matrimoni homosexual que es va celebrar a Espanya. A Galícia tothom ho sap, però a fora, ningú. I que acabis posant cara a una cosa així, fa il·lusió.

És aquest un dels punts forts de la pel·lícula?
Personalment, m’agrada com està escrit el guió, la història està molt ben explicada i el que em va atrapar és el punt de vista de la Sara.

Ha fet algun treball de camp, per encarnar-la? Ha parlat potser amb padrines del país?
Pensa que fins fa quinze dies, quan em van trucar per oferir-me el paper, no en sabia res. La condició era que a la setmana següent m’havia d’incorporar al rodatge.  Amb prou feines vaig poder preparar el personatge.

La seva Sara, què parla, català central o andorrà?
He fet molta feina de dicció amb el Roger. Però he prioritzat aspectes com l’emoció.

‘El fred que crema’ està ambientada a la II Guerra Mundial, però això és el context. De què ens parla, en el fons?
Sara n’és el personatge central. Des del moment que els refugiats arriben a casa seva comencen a passar desgràcies. Una rere l’altra. Per dir-ho breument, la pel·lícula parla del dolor i de la traïció. I espero no haver fet un espòiler!

Com és, Sara?
Una dona amb caràcter, forta, un personatge molt agraït d’interpretar, que té clar el que vol, tot i que al llarg de la pel·lícula evoluciona molt. Ve d’una família de certa posició, però no ha tingut les coses fàcils. És una supervivent que fa el que pot per sortir-se’n en un context que ni ens podem imaginar.

La producció, estarà a l’altura d’una pel·lícula ambientada al 1943? Ens ho creurem?
Només hem rodat interiors. Quan rodem a exteriors ja t’ho diré! Però de moment m’està agradant molt la feina de maquillatge, perruqueria i art. El treball d’art és espectacular.

Ha vist ‘Le Blizzard’, per ambientar-se? O ‘Entre el torb i la Gestapo’?
Doncs no. M’he centrat en el personatge, que ja en tenia prou. I no m’he volgut posar pedres a l’esquena.

Li han servit les escenes que va rodar Aida Folch al març?
Tampoc. El director tenia molt clar que en el moment en què entrava jo canviava el personatge. La meva intenció inicial era parlar amb ella, però ell va preferir començar de zero.

Havia treballat, després del confinament?
No. El fred que crema és el meu primer rodatge i no et pots imaginar les ganes que en tenia. Duret, amb les mesures de seguretat, però els actors tenim la sort que un cop maquillats ja no duem mascareta. No ens podem queixar. Vam fer la PCR abans de començar, però sempre tens el rau que algú doni positiu i s’hagi d’aturar el rodatge.

Prohibit sortir de marxa?
No cal ni que m’ho prohibeixin. Pensa que comencem a les 8 del matí i acabem a les 8 del vespre. No et queda esma.

La veurem aviat a la pantalla?
Doncs sí: a 30 monedas, una sèrie d’Álex de la Iglesia. Es presenta ara a Venècia i s’estrenarà a l’octubre. Hi faig de poli!

Cine o televisió?
M’he prodigat poc a la televisió, tot i que vaig començar a La Riera i l’any passat vaig rodar alguns capítols de Cuéntame. Però perquè ha anat així. Ara mateix el nivell d’algunes plataformes és de cine, així que benvingut tot.

Els dos últims descobriments en sèrie?
Estic veient May I Destroy You a HBO, i m’encanta, i fa poc vaig acabar Dark, a Netflix. Estupenda, també.