Guille Cervera, director artístic del Museu Carmen Thyssen Andorra: “És important l’impacte que estem generant a la part alta d’Escaldes”

Fa dos mesos que va obrir i avui celebra, amb motiu del Dia internacional dels museus, la primera jornada de portes obertes. Ras i curt: entrada gratuïta a ‘Escenaris’, l’estupenda exposició inaugural. I dissabte, 5 euros per barba. El director de la casa demana temps, espera acabar el curs amb 30.000 visitants anuals i manté a mitjà termini la previsió d’arribar a 50.000, la xifra òptima –diu– per “treballar bé”.

Promocions com la gratuïtat d’avui i l’entrada reduïda de dissabte seran en endavant habituals?

Segur. Però pensa que fa tan sols dos mesos que vam obrir. Primer cal consolidar l’estructura i després hi anirem afegint propostes, activitats que ja tenim en cartera. L’entrada gratuïta serà excepcional, perquè hem de generar ingressos, però de dies d’entrada reduïda –com ja fem amb el carnet jove– n’hi haurà més.

L’objectiu era captar 50.000 visitants l’any. Si projectem els 4.000 que han visitat el Valira aquests dos primers mesos, ens en surten 24.000. La meitat dels previstos.

Aquests 50.000 visitants que vaig dir –i que mantinc– són una previsió a mitjà termini, no per al primer any. I no és una xifra capritxosa: són els números que ens permetrien treballar bé. L’aforament màxim de les instal·lacions són 500 persones al dia.

S’hi ha arribat mai?

Algun dia de Setmana Santa vam superar les 300, i un dels últims diumenges, que només obrim fins al migdia, més de 200: una entrada molt bona.

Per a aquest primer any, quina seria una xifra realista?

Entre 25.000 i 30.000. Però hi pot haver sorpreses. Positives, és clar. Pensa que vam obrir al març, a finals de la temporada d’hivern. Hem treballat bé, però pensem que al setembre es reactivarà encara més.

Veig que de moment no li preocupen, les xifres.

Són bones. I sobretot veiem que tenim una bona acceptació. Però el Thyssen Andorra, com qualsevol museu, és un projecte a llarg termini i li hem de donar temps. El Thyssen de Màlaga ha trigat cinc anys a consolidar-se. Però crec que aquí ho tindrem una mica més fàcil. I és important l’impacte que estem generant a la part alta d’Escaldes-Engordany: abans de nosaltres ja havia començat a revifar, però aquests últims mesos ha obert un bon nombre de comerços.

Quin paper jugarà el Thyssen en l’imminent Pla estratègic de museus?

Això és cosa del ministeri i de moment no n’hem tingut cap notícia. Com a mínim, pel que fa a l’apartat artístic.

Quina hauria de ser, sobre el paper, la temporada alta per al Thyssen?

L’estiu, segons les referències que tenim dels altres museus. Però estem molt satisfets d’aquest tram final de la temporada d’hivern. I volem apostar per aquest client.

Com es reparteixen els visitants, entre nacionals i estrangers?

El visitant espanyol és el majoritari, amb un 35-40% del total, seguit de l’andorrà, lleugerament per sota d’aquest percentatge. Després ja ve el turista francès, anglès, italià i portuguès.

I per edats?

Curiosament, la cosa està aquí molt repartida, amb un volum important de visitants sèniors –però això és un clàssic dels museus– i amb bones xifres en la resta de franges d’edat. I atenció, moltes famílies. Les audioguies han demostrat que són un ganxo per als més petits.

Els dies laborables, quina és l’activitat ordinària?

Òbviament són jornades més tranquil·letes i en què el públic nacional acostuma a ser majoritari, però no hi ha un patró fix i el que ens fa estar tranquils és que cada dia entra gent.

Repeteixen, els visitants nacionals?

Aquest és el repte: pensa que el que venem al Carmen Thyssen Andorra és un espai reduït i un nombre d’obres assequible per poder garantir una visita íntima. Res a veure amb les grans pinacoteques, amb centenars d’obres que saps que no podràs veure si no és a tota pastilla.

Quanta estona cal, per veure correctament 'Escenaris'?

Pel que hem vist, amb una horeta en la primera visita n’hi ha prou. Però això és òbviament molt personal: a diferència d’altres museus, aquí pots anar endavant i endarrere, no tens un itinerari únic.

Ho hem entès, que veure Escenaris val els 9 euros que costa?

No hi ha hagut cap queixa en aquest sentit. A banda que l’entrada és gratuïta fins als 18 anys, i reduïda (5 euros) per als sèniors i els posseïdors del carnet jove.

Ha tingut bona recepció, la targeta Amics del Museu?

D’individuals potser en tenim una vintena. És un bon començament, i pensa que són visitants fidels –normalment, gent del país– que ens diuen que repetiran. Les corporatives costa més, però ja ho sabíem i tot i així n’hem registrat alguna. I ens hem estrenat en actes privats per a empreses: els oferim una visita guiada i un aperitiu, i funciona.

Està prou senyalitzat, prou indicat i prou publicitat, el museu? Perquè la comparació amb el Cirque du Soleil fa una mica de mal...

Hi estem treballant. Ben aviat sembrarem Vivand de banderoles. És suficient, per ara. Hem hagut de centrar-nos primer de tot en l’estructura i posposar fins al curs que ve l’esforç en promoció.

Alguna obra que hagi cridat especialment l’atenció, a banda de Gauguin, Monet i Matisse?

Dos ponts a Nova York, de Lowell Nesbitt, que no és gaire conegut però que enganxa molt. Per això el vam posar al final del recorregut. I el Port de Barcelona de Meifrén, que arrasa allà on va.

Quines seran les línies mestres de l’exposició del 2018?

Conceptualment no tindrà res a veure. No oferirà un recorregut cronològic, com hem proposat amb Escenaris. Això no vol dir que no puguem repetir algun autor, si encaixa amb el discurs.

Han passat pel Valira, els artistes del país?

Els artistes i també molts professors. I això ens satisfà especialment perquè l’aspecte pedagògic és fonamental per nosaltres. També artistes i comissaris de fora. Per al juny tenim lligada, per exemple, una trobada amb l’hiperrealista britànic Matthew Penn. Algun copista, com els que es veuen al Louvre en les pel·lícules franceses?

De moment, no. Per cert, es pot fer fotografies, a la sala?

Sense flaix, cap problema.