Guillermo Cervera: "El Gauguin no està a Andorra ni molt menys al museu"

El director del Carmen Thyssen admet que 'Mata Mua' es troba fora d'Espanya i adverteix que buscaran amb altres països l'acord per la col·lecció de la baronessa que el govern de Pedro Sánchez no ha volgut tancar.

"El Gauguin no està a Andorra ni molt menys al museu". Amb aquesta contundència es manifestava aquest matí el director del Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, davant de la polseguera que es va aixecar ahir per la sortida d'Espanya, suposadament per vendre-les i obtenir liquiditat de quatre obres principalíssimes de la col·lecció privada de la baronessa Thyssen: Cavalls de carreres en un paisatge, de Degas (1894); El Martha McKenn de Wellfleet, de Hopper (1944); El pont de Charing Cross, de Monet (1890), i Mata Mua, de Gauguin (1892), que el mateix Cervera defineix com la peça icònica de la col·lecció. Però que el Gauguin no estigui a Andorra no vol dir que efectivament no hagi sortit d'Espanya, amb els seus altres tres companys d'escapda: ho ha fet, admet Cervera, i tots quatre es troben a l'espera de destinació, probablement una exposició temporal en un museu internacional, diu.

Així que segons la versió oficial el Gauguin no està en venda: "És veritat que periòdicament li van sortint pretendents i que naturalment els hem escoltat, però la intenció de la baronessa no és desfer-se'n. No l'ha tret d'Espanya per això". Cervera atribueix la filtració d'un moviment d'altra banda absolutament legítim -Carmen Thyssen n'és la propietària i pot moure lliurement les obres de la seva col·lecció- al ministeri de Cultura espanyol, que pretén desviar així l'atenció de la dubtosa gestió de l'afer Thyssen: les 429 que conformen la col·lecció privada de la baronessa van ser el 1999 objecte d'un préstec a l'Estat espanyol que des del 2017 està pendent de renovació. Hi havia un acord emparaulat amb el Govern del PP, segons el qual la baronessa es comprometia a mantenir el Gauguin a Espanya i a canvi podia disposar lliurement de les altres tres obres. Sembla que l'executiu de Pedro Sánchez no ha volgut o sabut donar-hi continuïtat, i que la baronessa se n'ha considerat alliberada. En paraules de Guillermo Cervera, "han estat jugant vint anys amb nosaltres, especialment els últims cinc. Insinuacions com ara que estem desmembrant la col·lecció no només són falses, sinó que no els serviran de res. Si no podem tancar un acord amb Espanya, el buscarem amb altres països". 

El director del Camen Thyssen defensa d'altra banda l'absoluta legalitat de l'operació: "Totes les obres de la nostra col·lecció tenen el passaport al dia, hi invertim precisament molts esforços perquè puguin viatjar per tot el món. És vital per a una col·lecció privada". Guillermo Cervera es desmarca així del cèlebre cas de Cap de dona jove, el cèlebre Picasso que Jaime Botín pretenia suibhastar el 2012 a Christie's i que va acabar amb la condemna del col·leccionista espanyol a 18 mesos de presó i multa 52 milions d'euros per haver intentat treure l'obra sense la preceptiva autorització d'exportació. 

Diguem per acabar que Mata Mua és segons confessió pròpia una de les obres preferides de la baronessa Thyssen. Dos anys enrere, amb motiu de l'exposició Allées et venues -que prenia el nom d'un altre oli de Gauguin-, el mateix Guille Cevera va insinuar la possibilitat que Mata Mua recalés un dia a l'hotel Valira. Una opció que aquest matí decartava perquè la prima de risc d'una obra com aquesta és "elevadíssima" -el preu de mercat frega ara els 40 milions d'euros, i l'assegurança el valora en 250 milions-, una exposició la fornen altres vint-i-sis peces i la crisi del coronavirus el que recomana és precisament contenció pressupostària. Així que si havien somiat en algun moment a veure Mata Mua a Escaldes, ja se'n poden desdir.