Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Halliburton, Rumbo a la aventura, The royal road to romance, viatgers, Vilarrubla
Andorra, Halliburton, Rumbo a la aventura, The royal road to romance, viatgers, Vilarrubla

Halliburton I, conqueridor d’Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: R. Halliburton

Es publica en castellà ‘Rumbo a la aventura’, el periple mundial que el viatger ianqui va emprendre el 1923.

Sempre s’aprenen coses, amb els il·lustres viatgers que ens visitaven fa un segle. Edward Kwright (a Freemen of the Pyrénées) i Lawrence Klingsman (al National Geographic) ens havien informat d’aquell costum tan higiènic i tan pintoresc que segons ells practicaven els nostres rebesavis: com que eren tan rectes, diuen, no toleraven els fills il·legítims i la salomònica solució que havien trobat va ser empaquetar els bastards cap a Espanya, de manera que aquí tothom tenia un pare i una mare, com Déu mana. I els espanyols, ja s’ho faran. En fi.

Richard Halliburton –de seguida els expliquem qui és– no va arribar a tant, però no deixa de ser menys curiosa la notícia que dona del que defineix sense gaire originalitat com una “nació en miniatura”, i sense gaire elegància com “l’únic de tots els països del món que no té cap importància”. Diu Halliburton que a la plaça de la Concòrdia [sic] de la capital els natius havien erigit un monument amb la llegenda “Per l’eterna glòria dels tres andorrans que van morir per fer un món més segur per a la democràcia”. Es refereix a la victòria aliada a la I Guerra Mundial i es veu que el Consell General va enviar nou homes perquè lluitessin sota la bandera francesa: “Tres van ser condecorats; tres més van tornar cecs o mutilats, i els últims van caure al camp de batalla lluitant pels principis sagrats de la República.”

Com a mínim, això és el que explica el bon Halliburton (Brownsville, Tennessee, 1900 - oceà Pacífic, 1939) a Anníbal envaeix Andorra, el suculent capítol, il·lustracions incloses, que ens dedica The royal road to romance, el patracol que recull el periple mundial que se li va ocórrer d’emprendre el 1923, tot just sortit de Princeton. Si en parlem avui i aquí és perquè el volum s’acaba de traduir per primera vegada a l’espanyol (Rumbo a la aventura, Abada Editores) i és per tant una estupenda oportunitat per (re)descobrir un dels nostres viatgers més desconeguts. Cosa rara, perquè Halliburton va ser una autèntica celebritat entre els seus contemporanis, una barreja d’Indiana Jones i Scott Fitzgerald –ho diu encertadament l’editor– que va viure ràpid, ràpid, aventures portentoses i pelet excèntriques com ara encastar-se en un regiment de la Legió Estrangera de marxa pel Sàhara; unir-se a una tribu de caçadores de caps de l’illa de Borneo, glups; sobrevolar l’Everest a bord d’un biplà; emular el pas dels Alps d’Anníbal a cavall d’una elefanta –que havia llogat al zoo de París i va haver de tornar en tren, de les llagues que li van sortir a les potes a la pobra bestiola– i, atenció, la travessa nedant del canal de Panamà, registrat com una embarcació –l’SS Richard Halliburton– i previ abonament del peatge corresponent al seu pes: la tretzena part d’una tona; és a dir, 36 cèntims. De dòlar, és clar. I tot això, amb la dèria de fer realitat el consell que va trobar al Dorian Gray de Wilde i que ell va convertir en estrella polar de la seva existència: “Joventut! Aprofita-la mentre la tens. No existeix res més a la vida que la joventut!”

Així és com es va plantar entre nosaltres. Va ser el novembre del 1923, i la cosa va ser breu però intensa. I això que no va començar gaire bé: Andorra la Vella la descriu com la capital “més llastimosa i més desgraciada de tots els països del món”. A l’hora de triar hotel, es va deixar guiar per l’instint: “Es tractava de comprovar quin feia menys pudor, però com que la competència era tan forta a final em vaig registrar al que tenia menys gossos.”

Aquest és, en fi, el to que gasta la crònica. I això que tindrà un amfitrió d’excepció: el síndic Bonaventura Vilarrubla en persona, retratat com un ingenu natiu però que –ens sembla a nosaltres– li va prendre la matrícula i el número al nostre intrèpid viatger. El rosari de sortides del bon Vilarrubla és sensacional, i Halliburton se les empassa totes. En fi, un rocker avant la lettre com ell –viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver ben maco– no podia tenir millor fi que la que es va buscar: el 1939 se li va ocórrer travessar el Pacífic a bord d’un jonc: va sortir de Hong Kong i pretenia arribar a San Francisco. Però no era Thor Heyerdal –ni el nostre Edward Allcard!– i al cap de dues setmanes se li va perdre la pista. Pobre Halli.

Andorra
Halliburton
Rumbo a la aventura
The royal road to romance
Viatgers
Vilarrubla

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte