Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Hèctor Mas, Sergi Mas, curt, documental, SAC, estrena
Andorra, Hèctor Mas, Sergi Mas, curt, documental, SAC, estrena

Hèctor Mas, director de cine: “Espero que se me n’encomanin la perseverança i la curiositat universal”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Qui és aquest tal Sergi Mas?

Dir que el meu avi és una obvietat. A part d’això, diria que és una figura que ha deixat petja i que justament per això la SAC em va encarregar aquest documental: perquè perduri no només la seva obra, sinó el seu testimoni com a persona.

Si no fos el net del protagonista, l’hauria rodat vostè?

De fet, hi hauria hagut documental? Segurament, no. Era una idea que tenia al cap des de feia temps però mai no m’hi posava. La SAC em va donar l’empenta que necessitava, i la gràcia era explotar aquesta porta oberta que, com a net, tinc a la seva intimitat.

Als que no duem el Mas al cognom ens costarà imaginar-lo en el paper d’avi. Com és, el Sergi Mas avi?

No és un avi carrincló ni petoner. Si t’ha de dir una cosa, te la diu clarament i sense pèls a la llengua. T’espavila i et posa les piles, però a la vegada jo hi he vist des de petit un senyor amb una curiositat infinita, a qui li podia plantejar dubtes sobre les qüestions més inversemblants, i que m’ha ensenyat que els límits se’ls posa un mateix.

Dirigir un avi, en el sentit de manar-lo, és com a mínim pintoresc.

És complicat, sí, perquè es tracta de sortir de la relació normal entre net i avi, i quan hi una càmera entremig costa retrobar la naturalitat, la quotidianitat que buscava i que m’interessava.

Les converses que veurem al documental són les que tindria una vetllada qualsevol amb ell?

No ben bé, perquè mirava de conduir el diàleg cap a temes que em semblaven d’interès més general: les tècniques que utilitza, la seva trajectòria personal i professional, els seus gustos artístics, les seves lectures... Això és el que surt a la pel·lícula: hi ha molt altre material potser més personal, com el matí que ens vam passar tafanejant la caixa de fotografies familiars.

De totes les seves facetes, quina és la que més l’ha sorprès?

Perquè la desconeixia, potser, la de col·leccionista de les andròmines que ha recollit al seu últim llibre, Aspectes de l’art popular. Com que el taller el té fet un desastre, no les té exposades, te les ha de treure expressament. M’ha ajudat a entendre que a través d’aquests objectes que col·lecciona com a tresors entén d’on venim i li serveixen per construir el seu art. De fet, ell és probablement l’última baula d’una cadena d’artesans que es remunta als caçadors-recol·lectors.

I quina és la que més l’ha interessat?

Ja les sabia, però sempre m’impressiona que domini tantes i tan variades tècniques, i la seva força inesgotable: ell treballa de forma compulsiva; sempre és al taller. Sempre. Aquesta perseverança, ara que es pot permetre el luxe de fer el que vulgui, o simplement de no fer res, és envejable.

Doncs a David Gálvez l’admira el do de la conversa de Sergi Mas, potser l’últim tertulià del país, amb al permís de Toni Ubach.

Efectivament: veure’l parlar és un espectacle. És sabut que a Casa Duró no hi pots anar deu minutets i prou. T’hi passaràs tot el matí, i el curiós és que passarà volant i que parlareu de tot. Del que sap i del que no sap. I en aquest cas acostuma a ser encara millor.

El sant Cristòfol de la Rabassa que va tallar el 1957 el van robar de seguida i va aparèixer mig segle després; i la seva talla de Meritxell va ser segrestada i cremada. Per què li passen coses tan rares, a Sergi Mas?

Forma part del seu univers, i no és casualitat que li interessin tant les llegendes: de fet, és com si les atragués i les provoqués. Ell alimenta les anècdotes, els relats, els episodis que ha viscut o que li han explicat, i els transforma en una altra cosa. Generalment, insisteixo, molt millor que l’original.

Té una talla de les seves proverbials talles de Meritxell?

Doncs no, i és estrany perquè en deu haver fet a centenars. En la meva opinió és una creu que porta a sobre, diria que n’ha acabat tip. Diu que ja no en fa més. Ho diu. Ja ho veurem.

Diu la llegenda que de la seva botigueta a ca l’Alionó, a l’antic carrer de la Vall, van sortir moltes marededéus romàniques... que ell mateix havia tallat.

Home, si el turista demanava si era romànica, ell es feia l’orni, i l’home se n’anava content perquè es pensava haver trobat una ganga... Qui era més culpable?! Eren temps durs, d’estricta supervivència.

Desconfia profundament de l’art conceptual.

Completament. Aquest és un dels pilars del documental: la diferència entre l’artista i l’artesà. No concep l’artista sense un ofici al darrere. I sospita que l’art conceptual es confon perillosament amb el màrqueting i l’espectacle, i que permet donar fàcilment gat per llebre.

Perquè ell, és artista o artesà?

Un artista que durant molts anys ha treballat com a artesà, i això li ha permès dominar moltes tècniques, que li han permès expressar el seu peculiaríssim imaginari.

Se li ha encomanat alguna cosa?

Espero que sí: la insistència, la curiositat universal, la fe en el treball, el convenciment que no hi ha límits.

Sobre vostè: on és 'L’ou de Fabergé'?

Ha fet el seu recorregut –Picurt, Fic-cat– i ja està bé. No em convenç això de perseguir festivals, com més millor. Amb pocs i triats en faig prou.

Les websèries, són el futur?

Internet és el futur. I les websèries, un possible camí per a nous creadors.

Com es veu: com a actor ('Apanyats'), com a director ('Sergi Mas') o com a gestor (Ull-Nu)?

Ni idea. El que m’agrada és compartir cultura, ja sigui com a creador o com a programador.

Curt (o llarg) a la vista, ara que tothom roda?

Llarg segur que no. No tinc guió i el que no faré és rodar per rodar. Arribarà, però no és el moment. I el meu present és Ull-Nu i el documental.

Andorra
Hèctor Mas
Sergi Mas
curt
documental
SAC
estrena

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte