‘Hidalgo’ a cop de cartera
Prepara Miquel Huguet el llançament de Catalunya Aeterna. Ja ho saben, el germanet que li ha sortit a aquella Andorra Aeterna amb què dos cursos enrere va estrenar la Biblioteca Impossible. Serà una realitat abans de Sant Jordi, però mentrestant enriqueix –i de quina manera– la seva monumental col·lecció de manuscrits il·luminats. En té centenars –bíblies, salteris, llibres d’hores, missals i cròniques– i entre les peces més rares s’hi compten les anomenades ejecutorias de hidalguía, documents amb què els monarques espanyols reconeixien la condició d’hidalgo a un llinatge determinat. No era només una qüestió d’honor, no: els hidalgos estaven legalment exempts de pagar tributs, així que els hi anava la cartera. No és estrany que florís un lucratiu negoci en què advocats, genealogistes i notaris espremien l’aspirant a qui se li havia posat entre cella i cella la dèria d’ingressar a la llista dels hidalgos. Huguet, en fi, posseeix una desena d’aquests documents fabulosos, que arrenquen amb la probanza de linaje –per demostrar que no es té ni una sola gota de sang jueva (ni mora)– i acaben amb l’ejecutoria pròpiament dita, firmada pel rei en persona: “Yo, el Rey.” L’última peça que ha adquirit és una ejecutoria a favor de Don Manuel i de Don Julián Joseph Brochero, que el rei Ferran VI –germà i antecessor de Carles III– va firmar el 6 de juny de 1758. Un document raríssim i la joia de la col·lecció, diu, perquè conserva la caixa original policromada on es dipositava el patracol així com el segell reial per sucar-hi el lacre, sis làmines il·luminades, els segells dels tres notaris que donen fe de l’ejecutoria i les firmes dels sis testimonis reglamentaris. I tot, en vitel·la, el preciós cuir provinent de l’embrió del vedell. Si coneixen un Brochero, ja ho saben: es tracta d’un hidalgo. El que els devia costar a Don Manuel i a Don Julián.