I per acabar, sarsuela

La 7a Temporada d’òpera conclourà al maig amb ‘Molinos de viento’ al Claror i amb ‘Va de vals’ a les Fontetes.

Va costar una mica, que la Temporada d’òpera s’atrevís a programar sarsuela. Ho va provar tímidament, amb aquella Festa lírica que va posar el juny del 2017 el colofó de la segona edició. La qüestió és que va arrasar i es van esvair de cop tots els recels que hi pogués haver. Des d’aleshores Andorra Lírica n’ha programat de forma regular –des de La Corte de Faraón a Cançó d’amor i de guerra, passant per Bohemios– i aquest any no serà menys: el títol escollit per clausurar la 7a temporada, el 14 i el 15 de maig al Claror, és Molinos de viento, que –admet Jonaina Salvador, l’ànima d’Andorra Lírica– "no és de les més conegudes del repertori però que tenien entre cella i cella perquè la música és preciosa, amb àries de gran lirisme –la de la soprano, Me he pasado la vida en un sueño, i la del tenor, ¿Qué tienes en la mirada?– i que estem segurs que agradarà tant al públic més entès com al que s’acosti per primera vegada al gènere. Vaja, que li havia arribat el moment”.

Serà un muntatge als antípodes del gran format de La Vall d’Andorra, probablement l’esforç de producció més gran de la Temporada. Una sarsuela, de fet gairebé una opereta, de poc més d’una hora de durada, estrenada el 1910 a la Cartuja de Sevilla i amb partitura del mestre Pablo Luna, prolífic autor espanyol de revista (El club de las solteras) i sarsuela (La pícara molinera) que va exercir de profeta de Lehar en terres hispàniques.

La trama transcorre a Flandes a principis del segle XX i segueix l’impacte que causa entre la població d’un petit poble de pescadors l’arribada del iot de l’hereu al tron anglès. Al Claror hi escoltarem la versió íntegra i en castellà, és clar, amb els quatre solistes reglamentaris, inclosa una petita sorpresa. O més aviat gran, ho veuran de seguida: el tenor cubà Andrés Sánchez Joglar (La Vall d’Andorra, Cecilia Valdés) en el paper de Romo; la mateixa Salvador com a Margarita; el baríton mexicà com el Príncep Alberto i atenció, el també barítonDavid Costa com el caporal Stock. Com fa un lustre va ser el cas de Maria Soler, que es va estrenar com a solista en el paper de Nina a Tutto Mozart, aquest expetit cantor que està completant estudis a Florència debuta entre nosaltres de la mà de la Temporada: “Em fa especial il·lusió perquè aquest és un dels nostres objectius, servir de plataforma per als joves talents del país, i a poc a poc ho estem materialitzant”. Val a dir que, Soler de banda, vuit alumnes de l’escola d’òpera ja van debutar com a secundaris a La Corte de Faraón, i que Elisenda Gallardo va cantar el paper del cor a La Vall d’Andorra. Hi tornarà a Molinos de viento, amb un cor format ad hoc, amb onze cantants que també actuaran, perquè recordin que la sarsuela –com l’opereta, i a diferència de l’òpera– combina les parts cantades amb el teatre de text. El repartiment el completa l’Esbart Laurèdia, la direcció escènica anirà a càrrec del mestre italià Davide Delli Santi, i Emma Regada s’encarrega de l’escenografia, una aposta diu Salvador que “molt contemporània” que deixa per una vegada de banda les projeccions i ho fia tot a les ombres. 

Però és que Molinos de viento serà tan sols la penúltima funció de la Temporada. L’última, el 20 de maig a les Fontetes, dintre de la programació d’Andoflora. Sota el títol Va de vals, Salvador ha reunit una selecció de valsos lírics (Poulenc, Satie i anat fent) que substitueix el concert de Nadal que es va haver de cancel·lar a causa de l’última onada de la pandèmia. En total, i comptant la presentació de La Vall d’Andorra en format de concert, la temporada haurà programat quatre espectacles. Però no deixa de ser cert que els títols grans han sigut només dos. La voluntat d’Andorra Lírica és recuperar les tres funcions anuals al Claror de cara a la 8a Temporada, que començarà a l’octubre, si tot va bé i els patrocinadors no fallen: “Cada curs hem programat una òpera de gran format, des de Carmen i Traviata fins a Il barbiere di Siviglia i La fille du régiment. I això és el que farem l’any que ve”. Pel que fa a La Vall d’Andorra, diu Salvador que el muntatge va ser rebut amb entusiasme pels estudiosos de Halévy: “Esperem que sigui la llavor d’una llarga vida als escenaris, però el cert és que de moment ens hem centrat en Molinos de viento. Quan acabi tot ens hi posarem”.