Diari digital d'Andorra Bondia
Perspectiva zenital del dolmen d’Encenrera, amb les lloses de la cambra i el cercle del cromlec clarament marcat: el pal fa dos metres.
Perspectiva zenital del dolmen d’Encenrera, amb les lloses de la cambra i el cercle del cromlec clarament marcat: el pal fa dos metres.

I ara què en fem, del dolmen?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Actium

Els experts consultats recomanen un sondeig, una excavació i, si es confirma que és un megàlit, reconstruir-lo.

“Prometedor, extremadament prometedor”. Amb aquestes paraules saludava ahir l’arqueòleg Gerard Remolins la descoberta del dolmen d’Encenrera, que –si s’acaba confirmant que es tracta d’un dolmen– constituirà sens dubte la notícia arqueològica del curs: “Quan vaig veure la imatge zenital em vaig entusiasmar i la vaig enviar a Josep Tarrús i Albert Fàbrega, dos dels màxims experts en megalitisme pirinenc, i tots vam coincidir que tenia molt bon aspecte. Molt”. Era molt estrany, diu, que precisament a Andorra, situada enmig d’un enclavament megalític especialment prolífic, com el que conformen l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars, no hi hagués aparegut cap rastre d’enterraments megalítics.

Com a mínim, de forma fefaent i documentada. I sap del que parla, perquè Remolins ha catalogat el centenar i mig de monuments megalítics de l’Alt Urgell –entre els quals es troben una trentena de dòlmens– i n’ha reconstruït, atenció, dos: el de la Llosa, a Bescaran, i el de Burbre, a Montferrer. El mateix opina Jordi Casamajor, el gran coneixedor de l’art rupestre d’aquesta part del Pirineu, que d’altra banda n’ha censat unes desenes al seu bloc dolmènic, La cabana del moro: “No podia ser que Andorra fos l’excepció de la cultura megalítica, que es va estendre per tot Europa”.

No podia ser... i no va ser així. La prova n’és l’estructura documentada a Encenrera per l’arqueòleg Josep Font a principis de juliol en el transcurs de la campanya d’excavacions a la Ruta dels orris que impulsa el Comú d’Encamp. Font ja advertia ahir mateix que es tracta de moment d’una hipòtesi efectivament molt prometedora però que per confirmar-la caldrà esperar els resultats d’una excavació amb tots els ets i uts que de moment no està programada. I això és precisament el que auguren tant Remolins com Casamajor. Per al primer, el que tocaria ara és portar-hi un equip d’experts perquè examinessin el jaciment in situ i, de cara a l’any que ve, practicar-hi un primer sondeig per determinar si ens trobem, com sembla, davant de les restes d’un megàlit que ell dataria –pel paral·lelisme amb altres dòlmens pirinencs, més tardans que els que s’han documentat a l’Alt Empordà– entre el neolític mitjà i el bronze final, entre el 3000 i el 1500 abans de la nostra era.

Dubtes raonables

Un mil·lenni després del que proposa Font. I, en qualsevol cas, molt anterior als andosins de Polibi i, fins i tot, als hipotètics ibers que, si es confirma la tesi de Pierre Campmajó, es van enfilar fins al roc de les Bruixes. Uns i altres pertanyen ja plenament a l’edat del ferro, posem que entre dos i tres segles abans de Crist. Però si efectivament és el que sembla, conclou Casamajor, el que tocaria seria reconstruir-lo, “perquè tindríem un actiu patrimonial de primeríssim nivell”. No seria una operació especialment complexa, afegeix Remolins, perquè les lloses no són gaire grans. I això sí, caldria començar a pensar a protegir-lo perquè, tot i que la ubicació exacta no ha transcendit, el jaciment es troba aparentment a Grau Roig i no seria sorprenent, adverteix, que més o menys a la vora hi passés el traçat d’alguna pista.

Ara bé, després de l’entusiasme inicial convé apel·lar a la prudència, coincideixen. El túmul d’Encenrera sembla una estructura dolmènica... però podria sortir llufa. Treballant en jaciment d’alta muntanya, Remolins s’ha trobat en més d’una ocasió, diu, amb estructures circulars que semblaven les restes d’un dolmen però que, una vegada sondejades i excavades, resulten ser carboneres, cabanes enrunades o... res més que una simple acumulació de pedres de difícil interpretació però que no es poden identificar amb un monument funerari perquè hi falta la cambra mortuòria central que els caracteritza.

Però tornem a posar-nos en la millor de les hipòtesis: si allò és un dolmen, tindríem no només el primer monument megalític que es localitza i documenta al nostre racó de món, sinó molt probablement un dels més alts del Pirineu. Fins ara, aquest honor requeia en el dolmen de ras de Conques, a Valls de Valira, descobert, per cert, per Albert Villaró, i que s’aixeca a 2.050 metres d’altitud. Una mica més amunt s’enfila el megàlit del serrat de Capifonts, a Tor (2.300), que no és pròpiament un dolmen sinó una cista o enterrament a ras de terra.

El d’Encenrera, en fi, és probable que es mogui entre els 2.200 i els 2.300 metres. Pel que fa a la tipologia, Remolins el posa al sac dels dòlmens tipus cista, en què els difunts es dipositaven a la cambra mortuòria central a través d’una llosa o tapa zenital, tot plegat cobert pel clàssic túmul emmarcat en una anella de pedres, el peristàtil o cromlec. Possiblement molt semblant, diu, al dolmen del Tarter Gros del Serrat de la Moixella, a Cabó, i en canvi diferent del dolmen més habitual al Pirineu, amb accés lateral o en corredor, com el de la Llosa.

Andorra
Encamp
Encenrera
Emportona
excavació
arqueologia
font
Remolins
Casamajor
Número de vots: 56
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic