Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Museu del Tabac, Déus d'Egipte, Jordi Clos, Museu Egipci de Barcelona, Sant Julià, El pas a l'eternitat, mortalla, Bes
Andorra, Museu del Tabac, Déus d'Egipte, Jordi Clos, Museu Egipci de Barcelona, Sant Julià, El pas a l'eternitat, mortalla, Bes

...I Egipte, a cal Rafeló


Escrit per: 
Redacció / Foto: Museu Egipci de Barcelona

Dèiem ahir que Picasso, seducció i lluita, que obrirà a principis de juliol al CAEE escaldenc, tenia totes les butlletes per erigir-se en l’exposició de l’estiu. No direm ara que ens precipitéssim, però molt probablement haurà de guanyar-se aquest lloc de privilegi amb Déus d’Egipte, la molt prometedora mostra amb un centenar i mig de peces procedents del Museu Egipci de Barcelona que obrirà el 16 de juny a cal Rafeló: hi haurà estatuetes, amulets i altres objectes litúrgics, però no s’hi esperin ni sarcòfags ni mòmies. Ni tan sols la d’aquell mixet embalsamat que va ser una de les estrelles d’El pas a l’eternitat, cinc cursos enrere al CAEE. Una llàstima, perquè una de les últimes adquisicions de la Fundació Clos –ja ho saben, l’ànima de l’Egipci, tots dos impulsats per l’empresari i egiptòleg català Jordi Clos– és precisament un sarcòfag de fusta d’època ptolemaica –posem que cap al segle III abans de Crist, per entendre’ns– que és un dels ganxos d’Osiris, la magna exposició sobre la màxima deïtat del (diguem-ne) panteó egipci que es pot visitar fins al 30 de juny al museu barceloní.

Que no hi haurà mòmia ni sarcòfags, vaja, però sí una peça raríssima: la mortalla funerària que tenen aquí dalt, datada al segle I de la nostra era –ja en el període de dominació romana–, de procedència desconeguda però que va pertànyer a un difunt que es deia Bes, que apareix representat a la part frontal de la bena –perquè és una bena– amb els trets d’Osiris. Un aspecte pel que sembla adequat per presentar-se al Més Enllà. La peça, originalment rectangular però que s’ha conservat fragmentàriament, en forma de L invertida –aquí dalt hi ha la part superior– fa 68 centímetres d’ample per 84 d’alçada, i produeix una certa sensació pensar que va formar part de l’eixovar funerari del tal Bes. De fet, sembla que les mortalles policromades van ser una pràctica més o menys estesa entre les classes acomodades entre finals del període ptolemaic i la dominació romana, posem que al segle IV. Se n’han conservat poquíssims exemplars, i tindrem el rar privilegi de poder-ne contemplar un a cal Rafeló.

Al costat de la mortalla, és probable que aixequin expectació les tapes de sarcòfag que, a falta del sarcòfag sencer, sí que recalaran al Museu del Tabac. Haurem d’esperar, però, fins al 16 de juny per descobrir-ne els models i, si és possible, els inquilins. La resta del mobiliari de Déus d’Egipte, fins a arribar al centenar i mig de peces, es completarà –ja s’ha dit– amb amulets i estatuetes, que circulaven pròdigament i que constituïen l’element indispensable de tot eixovar funerari. Si a Sant Julià hi recalen els que formen part de l’espai homònim –Déus d’Egipte– del museu barceloní, hi tindrem un amulet d’Apis de pasta vidriada de la dinastia XXVI –entre els segle VII i VI abans de Crist–, encarnació d’Apis i que estava relacionat amb la fertilitat.

De fet, els egipcis no retien pròpiament culte als animals, sinó al que aquestes bestioles representaven, i que identificaven amb una de les seves divinitats: així, Tueris, amb cos d’hipopòtam, peus i braços de lleó, pits humans i cua de cocodril, era la patrona de les dones durant l’embaràs i el part: n’hi haurà probablement una estàtua de granit del segle VIII abans de Crist; Bastet, deessa protectora de la casa, era venerada sota la forma d’un inofensiu gatet, de qui s’admirava la capacitat per liquidar expeditivament ratolins, serps i altres bèsties indesitjables. Entre els milers de divinitats que figuren al panteó egipci –habitualment presentats en trios: el déu principal, l’esposa i el fill– també hi abunden els antropomorfs, com ara la deessa Neit, inventora del teixit i que per això forneix els difunts de les benes i del sudari per a la seva mòmia (!), i Haupy, divinitat andrògina de panxa i pits opulents, personificació de les crescudes del Nil i per això mateix vinculat amb el culte a la fertilitat.

De tots en podríem tenir exemples a Sant Julià, en una exposició que si segueix les passes de Viatge a l’Orient Bíblic, al mateix Museu del Tabac, i del Pas a l’eternitat i sobretot, sobretot, Cultura/Cultures, totes dues al CAEE, li posarà les coses difícils, molt difícils, a Picasso i companyia. Però quin estiu sensacional que ens espera!

Andorra
Museu del Tabac
Déus d'Egipte
Museu Egipci de Barcelona
Sant Julià
El pas a l'eternitat
mortalla
Bes
Número de vots: 109
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic