Diari digital d'Andorra Bondia
El baix-baríton i director coral Josep Cabré dirigirà l’Ensemble Brudieu, format expressament per a aquesta producció del FeMAP.
El baix-baríton i director coral Josep Cabré dirigirà l’Ensemble Brudieu, format expressament per a aquesta producció del FeMAP.

I per fi, Joan Brudieu


Escrit per: 
A. D. / Foto: FeMAP
Figura important per a la Seu, sí, però figura també mal coneguda. El temps de començar a saldar deutes amb Joan Brudieu sembla que ha arribat: comença el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que divendres engega la desena edició amb Officium Defunctorum Urgellensis, composta per qui va ser mestre de capella de la catedral de Santa Maria i interpretada per un ensemble fet ad hoc, sota la batuta de Josep Cabré, baix-baríton i director coral, especialista en música del renaixement i barroc. El concert, producció pròpia del festival, havia d’encapçalar la passada edició, coincidint amb el 500 aniversari del naixement d’un dels compositors més destacats del segle XVI als territoris de llengua catalana. Però no cal recordar què va passar, oi?
 
Noms d’institut i passeig a banda, els més familiaritzats amb la música el coneixeran per Ojos claros y serenos, una de les composicions populars que va deixar rere seu Brudieu. Mossèn Cagigós, docent i director de l’Orfeó Sant Ot, la va fer aprendre a més d’una generació. Així introduïa Lluís Obiols la petita xerrada que el cicle de conferències històriques de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU) li va dedicar l’any passat. Virtual, és clar: en ple confinament. “D’altres potser encara en tindreu un coneixement més aprofundit per l’enregistrament que va fer el 1991 el cor Caterva”, hi recordava Obiols. 
 
Data desconeguda
Que l’any passat es volgués commemorar el naixement de Brudieu i la fita s’hagués de traslladar al 2021 potser ha estat una correcció feta per la mà de la providència: no hi ha certesa sobre la data exacta en què el músic va venir al món, i fixar-la en el 1520 és un acord tàcit entre historiadors. Tampoc no hi ha seguretat sobre el lloc, més enllà que va ser al comtat de Llemotges. El Nadal del 1538 va recalar a la Seu, “com un exemple d’aquesta immigració occitana al nostre país al moment”, desgranava Obiols en un vídeo que encara es pot visualitzar a YouTube. Mig any més tard, i encara molt jove, el nomenen mestre de capella. “I això vol dir moltes coses, perquè penseu que en aquells moments la música era molt important”. 
 
Brudieu va arribar a una ciutat dinàmica, amb molts edificis en construcció, entre els quals l’església de la Pietà: precisament ara en reformes per ampliar l’espai del Museu Diocesà, que destinarà el nou espai a figures com, precisament, qui va ser mestre de capella a Santa Maria fins a la seva mort, el 1591, un llarg mig segle. En aquest interval va ser durant uns mesos mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona, cosa que “dona idea de la talla del personatge”. 
 
Amb aquesta envergadura, doncs, sembla just que el FeMAP, que d’alguna manera omple el buit del desaparegut festival Joan Brudieu, engegat el 1969, li reti homenatge. I que sigui en la vetllada inaugural, a la seva catedral i amb una composició que es va estrenar ara fa cinc segles en aquest mateix indret i que ha estat recuperada gràcies al treball encarregat als musicòlegs Màrius Bernadó i Bernat Cabré, segons va explicar el director artístic del FeMAP, Josep Maria Dutrén, en la presentació del programa, a Barcelona.
 
Engolasters, únic escenari andorrà de la desena edició, sonarà ‘Al son de los arroyuelos’
Andorra, ja ho va avançar el director artístic del festival en aquestes pàgines fa unes setmanes, queda en aquesta edició autoexclosa de la programació del festival: només es mantindrà el concert al llac d’Engolasters, gràcies al patrocini de FEDA. Serà el 17 de juliol, el protagonitzarà la formació Pasacalle, amb un repertori recollit sota un epígraf apropiat per a l’entorn aquàtic: Al son de los arroyuelos. Obres del barroc ibèric, un concert on mostren diverses danses instrumentals a ritme de la guitarra i la tiorba i cants de l’època, resa el programa. 
 
Pel que fa a la resta de la programació que es distribuirà enguany per 33 municipis pirinencs, destaquen formacions com la d’Anaïs Oliveras & Ensemble la Clementina, que oferiran l’Stabat Mater de Boccherini, una proposta que es podrà gaudir a Organyà, Cornellana (al municipi de La Vansa i Fórnols) i Sort el segon cap de setmana de juliol. També desfilen pel cartell els polonesos Capella Cracoviensis, que amb el programa Concerto da Chesa, acostaran al públic català les obres de Mikołaj Zieleński, compositor polonès, organista i mestre de capella a la catedral de Gniezno.
 
I quant a l’oferta extramusical, enguany hi ha propostes com una passejada botànica a les Valls d’Àneu, conèixer el Santuari del Miracle, a Riner, o la descoberta d’aus rapinyaires pels entorns de Vilanova de Banat.
 
 
 
Joan
Brudieu
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic