¿I si Invader va passar per aquí?

D’acord, no és el gran Banksy, però actua com ell, d’incògnit, ningú no li coneix la identitat ni molt menys el rostre i forma part del top 10 de l’street art universal. Es fa dir Invader, de seguida veuran per què, i si en parlem avui i aquí és perquè podria haver deixat la seva petja —podria— en aquest racó de món nostre. Ho diu el col·leccionista i galerista Blas Gómez, especialitzat en la manifestació artística més radicalment urbana i contemporània i que acaba d’obrir paradeta a Escaldes-Engordany. Art Areté, es diu la criatura, a quatre mans amb l’empresària escaldenca Isabel Rodríguez: els en vam parlar aquí mateix setmanes enrere.

Doncs bé: opina Gómez que la figura d’aquí al costat, l’estrella de l’escaldenca avinguda Street Art —al passeig del Valira i sota del pont de l’aparcament de les escoles, per entendre’ns: el més semblant a un espai suburbial que podem trobar a la parròquia— podria ser un dels tags de l’artista francès, que a la segona meitat dels anys 90 es va fer un lloc en l’aleshores novíssim gènere inundant les grans capitals del món —París, Londres, Los Angeles, Hong Kong— però també localitats menors —Avinyó, Grenoble— amb rèpliques dels marcianets de Space Invaders, el joc estrella de les videoconsoles Atari, que causaven furor a finals dels 70. I d’aquí el nom artístic del nostre home d’avui: Invader.

Elaborats amb petites peces de gres, com si fossin un mosaic que imita el rudimentari pixelat d’aquells primers videojocs, els invaders fa temps que han saltat del carrer a museus i galeries, així que tenir-ne un a Escaldes seria una bombeta artística. Diu Gómez que a favor de la seva tesi hi juga el fet que l’invader escaldenc està pintat sobre les peces de gres, com és habitual en l’artista francès. D’aquí la degradació de l’obra després dels deu anys, mínim, que fa que és al mur. Podria, és clar, tractar-se d’una còpia, “però els artistes urbans rarament es copien: el que els interessa és deixar la seva empremta, com si diguessin: ‘Jo vaig passar per aquí.’ Formant amb el tag d’un altre li estan deixant a aquest altre tota la glòria. De fet, és pur màrqueting, i funciona perquè fins i tot nosaltres n’estem parlant.” El que no li acaba de quadrar, diu, és la presència de dos invaders més mateix mur però a diferent altura, avui molt degradats: normalment són peces o bé solitàries, que planta en un lloc sense previ avís, o bé alineades en un cert ordre, si van agrupades. Els escaldencs, en canvi, semblen posats a la babalà. I l’estranya també que no n’hi hagi més per la parròquia: la gràcia de tot plegat és que els marcianets d’Invader inundaven literalment una ciutat: la envaïen.

L’invader supervivent és probablement el més mediàtic i el més prometedor del raconet aquest del Valira. Però l’acompanyen altres obres igualment interessants: a Gómez li crida l’atenció el War Disney, una quasi paròdia del George Bush amb orelles de Mickey patentat pel col·lectiu d’artistes urbans Bs As Stencil, així com les càmeres de videovigilància —quatre— distribuïdes pels murs del passeig, de gran qualitat tècnica, diu, i que evoquen una de les icones preferides pel primer Banksy. De nou aquí desconcerta, diu, el text —“Zona vigilada: no pinteu graffitis”—, en català en lloc de l’anglès reglamentari. Completen el repertori una Betty Bomb i un joc de caquetes de Dr. Slump, l’anime creat per Akira Toriyama —el pare de Dragon Ball, quasi res— emès per TV3 —i per canals de mig món— a mitjans anys 80, al costat d’un Mr. T, el personatge de Laurence Tureaud a El equipo A.

Prou material per considerar els murs veïns de l’avinguda Street Art candidats ideals per acollir l’exhibició de la primera parada d’art urbà que prepara Art Areté, amb el barceloní Sergio Hidalgo Paredes, àlies Sixeart, de protagonista. Sempre que els acabin de quadrar els calendaris, diu Gómez, tot això serà a l’agost. I si es confirma que Invader és l’autor dels marcianets escaldencs, ¿per què no portar-lo un dia? De moment, i per matar el cuquet, poden passar-se per la galeria: els esperen obres de Keith Haring, Blek le Rat i Obey, tres patums de l’street art contemporani.