Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, fàbrica de llana, Ai Weiwei, biennal de land art, Pere Moles, Toni CRuz. Èric Rossell, Albert Gusi, Marc Sellarès
Andorra, Escaldes, fàbrica de llana, Ai Weiwei, biennal de land art, Pere Moles, Toni CRuz. Èric Rossell, Albert Gusi, Marc Sellarès

¿I si Weiwei vingués a la biennal?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: ALA

Fa uns anys, potser ho recorden, la cosa va començar més o menys així: amb un titular que semblava impossible. I resulta que sí, que Bob Dylan va acabar tocant al camp de futbol d’Encamp. Doncs ara és el torn d’un altre impossible, Ai Weiwei, probablement l’artista més mediàtic de l’art contemporani, que podria ser –de moment, només podria– que s’acabés enrolant en la 2a edició de l’Andorra Land Art (ALA). Ja saben, aquella estupenda aventura –el llençol del Carroi i tota la pesca– que Pere Moles es va treure de la màniga la tardor passada i que es repetirà entre el 28 d’abril i el 28 de juliol del 2017.

Moles ja el va contactar fa dos anys i naturalment Weiwei no va ni contestar. L’ALA era poc més que un projecte. Aquesta vegada, diu, ha sigut diferent: tot va començar amb un missatge al compte de Twitter de l’artista xinès que, contra tot pronòstic, no només el va contestar sinó que el va dirigir cap a la seva oficina central: lluny de ser una pura cortesia, una col·laboradora de Weiwei s’ha passat les últimes setmanes recollint informació sobre la biennal –ubicacions, dates i pressupost– i Moles espera ara que es produeixi el miracle, que el xinès digui que sí i catapulti l’ALA a la primera divisió del circuit artístic mundial.

¿Que somia truites, el senyor comissari? “Potser sí, però el cert és que Weiwei es mou molt per festivals d’aquestes característiques i que entre la seva ingent producció té instal·lacions molt relacionades amb el land art”, diu. Per exemple, l’arbre de ferro que fa uns anys va plantar al parc escultòric de Yorkshire davant del qual posa aquí dalt. No són les tones de pipes amb què el 2010 va tapissar el terra de la Tate Gallery, ni els milers de salvavides amb què va folrar mesos enrere la Konzerthaus de Berlín en memòria dels refugiats del Pròxim Orient, però és un Weiwei. I mentre el xinès no digui que no, Moles es reserva el dret de somiar.

Una altra cosa és com s’ho farà si surt cara i és que sí. Perquè de moment ja li ha fet llufa el pressupost: els comuns només aportaran 90.000 dels 140.000 euros que els havia sol·licitat. Es veu que n’hi ha que no acaben de veure clar que projectes com la biennal s’hagin de subvencionar a través d’Infoturisme. Però el cas és que l’altre patrocinador institucional, Andorra Turisme, s’havia compromès a aportar una quantitat igual a la dels comuns, i no és el mateix 90.000 euros que 140.000. Si sumem el que hi posaran els comuns i el que hi posarà Andorra Turisme surten 180.000 euros, molt per sota dels 250.000 amb què Moles comptava per a la 2a edició. Perquè Cultura tampoc hi aportarà aquest any ni un sol cèntim.

Tocarà doncs retallar l’ambiciós projecte inicial, que preveia la participació de mig centenar d’artistes –sense comptar-hi Weiwei– que s’havien de distribuir en tres dels cinc àmbits de la biennal: una trentena, segur que ho recorden, al Camí dels Drets Humans, entre el coll de Jou lauredià i el port de Siguer, passant, és clar, per la tartera del Carroi; una desena més a la zona dels Miradors, amb el coll d’Ordino i el roc del Quer com a escenaris privilegiats; i cinc més a la fàbrica de llana d’Escaldes. El 30 de novembre s’obrirà la convocatòria per al Camí dels Drets Humans i per a la zona dels Miradors, i la decisió es prendrà la primera quinze de febrer a partir de les propostes que arribin. A la fàbrica de llanes, en canvi, s’hi convidarà personalment els artistes que hi exposaran: la idea, diu Moles, és aprofitar aquest espai privilegiat per ubicar-hi una instal·lació de videoart, una instal·lació escultòrica, una exposició fotogràfica, una escultura a l’exterior i un mural a la façana lateral. I ja tenim els primers noms confirmats: l’escultor Toni Cruz i el videoartista Èric Rossell, per part local, i dos dels artistes catalans que més sonen en el camp del land art: Albert Gusi i Marc Sellerés, a qui potser recordin pel bosc de creus que aquest estiu ha construït amb les soques dels arbres cremats a l’incendi d’Òdena del 2015.

Els altres dos àmbits de la biennal seran la Zona Ras d’Engolasters, que es destinarà a activitats pedagògiques i que es pretén que dobli el miler d’escolars que hi van desfilar el 2015; i el Zum Zum, el centre de documentació i d’oci al Prat del Roure escaldenc i que acollirà conferències, tallers i performances, així com la biblioteca del Centre de Land Art de Catalunya i una zona de restauració. Per cert, és molt probable que Moles cedeixi el testimoni a un nou comissari, encara per designar, davant dels recels que fa dos anys va causar el seu paper d’home-orquestra que tocava totes les tecles; es retirarà doncs a un segon pla i assumirà el paper de coordinador. Però el que és segur és que aquesta vegada no hi participarà com a artista, extrem que també va generar suspicàcies: no hi haurà una segona part de l’Estripagecs que va deixar a Sorteny.

Andorra
escaldes
fàbrica de llana
Ai Weiwei
biennal de land art
Pere Moles
Toni CRuz. Èric Rossell
Albert Gusi
Marc Sellarès
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic