Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Ordino, Narciso Yepes, festival, Ignacio Yepes, Somoza, guitarra, Arriaga, Paco de Lucía, Concierto de Aranjuez, Odón Alonso, Ataúlfo Argenta
Andorra, Ordino, Narciso Yepes, festival, Ignacio Yepes, Somoza, guitarra, Arriaga, Paco de Lucía, Concierto de Aranjuez, Odón Alonso, Ataúlfo Argenta

Ignacio Yepes, director d'orquestra: “Un ‘Concierto’? El que Odón Alonso va dirigir amb la Simfònica de RTVE”


Escrit per: 
A. Luengo / Ignacio Yepes, en l'última ocasió que va dirigir l'ONCA al festival, l'octubre del 2015 (Foto: Agències).

Atenció: vetllada monumental a l’Auditori. Serà aquest vespre a l’Auditori, amb el ‘Concierto de Aranjuez’, el guitarrista Javier Somoza –substitut d’última hora de Gerard Arriaga– i l’ONCA, i tots sota la direcció del fill de Narciso Yepes, el padrí del festival. Motiu? El 20è aniversari de la mort del mestre, amb un programa que a més de l’obra magna de Joaquín Rodrigo proposa com a torna la simfonia 'Italiana' de Mendelssohn.

L’última vegada que va desfilar per l’Auditori va ser el 2015 amb El amor brujo; i el 2012 també va venir, amb el Trio Yepes. Com a casa, vaja.

Sens dubte. Ja hi venia abans i tot que el meu pare apadrinés el festival. Mira que parlo de fa uns quants anys. I tornar a dirigir l’ONCA em fa sentir com de la família.

No conec el 'Concierto de Aranjuez': un motiu per pujar aquest vespre a Ordino i descobrir-lo?

És el concert emblemàtic per a guitarra i orquestra. El meu pare el va donar a conèixer per tot el món –també ho pots formular al revés: el Concierto va donar a conèixer el meu pare arreu– i el que és clar és que va catapultar la guitarra al mateix nivell que el piano o el violí com a instrument concertístic. És una fita. I una excusa estupenda per afegir-se a l’homenatge que proposa el festival.

I un motiu per redescobrir-lo, els que ja el coneguin?

És una obra molt fresca, molt espanyola, i amb molta energia, i a la vegada absolutament jove. Sempre hi trobes cosetes noves que se t’havien escapat: ritmes interns, petits contrapunts, un instrument perdut que dibuixa una melodia...

L’adagio, celebèrrim, ha fet ombra a la resta de l’obra?

Penso que amb La Gioconda passa una cosa semblant: la mirada se te’n va directament al somriure de Mona Lisa. Però hi ha més coses, al quadre. I si només hi hagués el somriure, La Gioconda no seria el mateix. L’adagio és un prodigi, una petita joia melòdica, el cor de l’obra, però el Concierto no seria el mateix sense els tres moviments.

Per cert, tocarà Somoza amb la guitarra de deu cordes que va inventar el seu pare?

Hi ha molt pocs instrumentistes que la toquin. L’espanyol Ismael Barandio era un dels últims, i va morir fa poc. Queden un japonès, un belga... i para de comptar. Tampoc Somoza, que –això sí– té una tècnica molt pròxima a la del meu pare.

Ho tocava tot, el seu pare, amb la guitarra de cordes? O només la música barroca?

Des que s’hi va posar, el 1964, tots els seus concerts eren amb la guitarra de deu cordes, que de fet ja incorpora la de sis. És una innovació que aporta més sonoritat i intensitat a l’instrument. Em sorprèn que no hi hagi més guitarristes que l’hagin adoptat perquè la veritat és que és un gran invent.

Entre els 'Conciertos' que circulen per Youtube, quin és el seu preferit?

El que va dirigir Ataúlfo Argenta té el valor històric que va ser el primer, i just ara se’n compleixen 70 anys: va ser el 17 de desembre del 1947. L’enregistrament és posterior. Anys més tard el va gravar també amb Odón Alonso i la Simfònica de RTVE. I si n’hagués de triar un seria aquest, per la complicitat que es va generar entre ells dos.

Per cert, i la versió que en va fer Paco de Lucía el 1991?

No crec que calgui desenterrar una polèmica tan vella...

Perdoni la tafaneria, però a molts de nosaltres ens va passar per alt.

Tots dos es respectaven i s’admiraven. Dit això, al meu pare li sorprenia que Paco de Lucía s’hagués aventurat en un àmbit que clarament no era el seu: l’escriptura i la interpretació del Concierto no tenen res a veure amb el flamenc. Potser per això no apareix enlloc tota la riquesa i tota l’efervescència que Paco de Lucía va aportar al flamenc.

Lluís Claret va tocar una vegada a la televisió amb Tomatito i Camarón i va dir que mai més, perquè flamenc i clàssica “són molt difícils de casar”.

El Concierto necessita altres recursos. Si és que no ho planteges com una operació comercial –i perfectament legítima, és clar. Jo mateix he fet coses d’aquest estil: un Concierto de Aranjuez, precisament, amb Serranito. Però d’aquí a considerar-la una versió emblemàtica, o la versió, hi ha un salt molt llarg.

Pel que fa a vostè: a més de director és compositor i flautista, matemàtic i astrònom. Com es poden tocar tantes tecles, i aparentment tan diverses?

Això de matemàtic i astrònom és molt dir: vaig acabar la carrera, sí, però mai no he exercit. Això sí: em continua apassionant.

Digui, digui.

Tot això de les ones gravitacionals, per exemple, que obriran una nova era en l’astrofísica, em sembla fascinant, emocionantíssim. Però per sobre de tot soc músic. La direcció m’entusiasma i em permet tocar un instrument únic, que és l’orquestra. De la mateixa manera, sortir a l’escenari amb la flauta a interpretar música antiga té un encant especial. També composo, sobretot música sacra, soc professor al conservatori i he tastat la investigació. I la conclusió final és que tot està relacionat.

Dintre de la música antiga, quin és el seu moment preferit?

Fa unes setmanes vaig tocar a Yuste i amb el grup Zarabanda obres de Cabezón, Mudarra, Des Prés... Parlem del segle XVI. I d’aquí a uns dies dirigiré un concert de música contemporània. Com s’entén? Crec que la música transcendeix el temps i les fronteres. És un llenguatge sense paraules i amb un sol requisit: que sigui transparent, sincera. Si és així, no importa l’època.

Quan li va dir que triava la flauta, quants dies va estar sense dirigir-li a la paraula, el seu pare?

Al contrari, perquè hi ha molta més literatura per a flauta i guitarra que per a dues guitarres, i això ens donava més oportunitats de tocar junts. De fet, diria que vaig estudiar quasi tots els instruments... menys la guitarra.

Però, per què la flauta?

Algú me’n va posar una a les mans, suposo. Després vam crear el Trio Yepes: jo tocava totes les flautes que et puguis imaginar; el meu pare, viola, llaüt, guitarra barroca; i la meva germana ballava. Fer música en família és una de les experiències més grans de la meva vida.

Andorra
Ordino
Narciso Yepes
festival
Ignacio Yepes
Somoza
guitarra
Arriaga
Paco de Lucía
Concierto de Aranjuez
Odón Alonso
Ataúlfo Argenta
Número de vots: 242
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic