Isona Passola avala l’Acadèmia

La presidenta del cine català assistirà demà a la presentació de l’ACPA al Centre de Congressos.

És veritat que parlar d’indústria per referir-nos al sector audiovisual local probablement resulta hiperbòlic. Però li haurem de buscar aviat un terme perquè la remor de fons ha anat pujant de volum i ja comença, ara mateix, el que prometen ser les setmanes més cinematogràfiques dels temps moderns: a la presentació de l’Acadèmia del Cine del Principat d’Andorra –ACPA, o com se n’hagi de dir–, que com estava anunciat tindrà lloc demà al Centre de Congressos de la capital, cal afegir-hi l’estrena del tràiler d’Impacto, el pilot de la sèrie que es va rodar al setembre a AnyósPark; els primers moviments de Félix –que a finals de mes començarà a rodar Cesc Gay, amb Leonardo Sbaraglia com a protagonista, i que també demà ha convocat a través del partenaire local un càsting de figurants– i el festival Ull-Nu de joves creadors, que arrenca oficiosament el cap de setmana amb una mostra dels curts que s’han presentat en les edicions anteriors i que es projectaran a Illa Carlemany. I mentrestant continuen al forn, cuinant-se a foc lent, Fred, el llarg sobre l’epopeia dels passadors que produeix Agustí Franch, i Pyrene, l’al·legoria existencial d’Isak Férriz. Això, per parlar només dels fets concrets i fefaents. Així que si no és pròpiament una indústria, com a mínim un obrador amb aspiracions.

De tot aquest xup-xup pretenia erigir-se’n en catalitzador l’Acadèmia del cine, que naixerà finalment sense la benedicció oficial –recordin el pas enrere de la ministra Olga Gelabert, que la setmana passada es va desentendre del projecte: diu el president de l’ACPA, el director i productor Josep Pozo, que l’han convidat a la cerimònia però que la resposta ha estat el silenci administratiu–, però amb l’aval pel que es veu de l’Acadèmia catalana, que hi serà representada per la directora, Montse Majench, i per la molt mediàtica presidenta de l’artefacte, Isona Passola. Es concreten així els estrets vincles que des dels inicis ha mantingut Pozo amb els col·legues catalans; vincles que han aixecat, per cert, més d’una i de dues suspicàcies.

Però aquesta és una altra història. El cas és que Passola protagonitzarà el primer dels discursos oficials de la vetllada, que arrencarà amb el photocall reglamentari (19 hores); el mateix Pozo prendrà la paraula a Passola i, com que la cosa va de cine, es projectarà dos vídeos promocionals –Cinema fet a Andorra i la presentació dels premis Isard–, així com els teasers de Danger, Impacto i Solo. El colofó serà la projecció “privada” de 73 minutos, el llarg exprés rodat a l’abril a Anyós. I si hi ha photocall és que hi haurà famosos, famosets, o com a mínim rostres més o menys habituals a la pantalla. El primer de tots, Alain Hernández, el protagonista de 73 minutos. L’acompanyaran, és clar, Elisabet Terri, l’altra protagonista del llarg, i Valentina Castro, la jove actriu local que comparteix amb ells elenc. La llista de noms de cine la completen el director Esteve Rovira (La Riera), el productor Antoni Llorens (Lauren Films) i Montse Guiu (Picurt).

A la llista de convidats també hi figuren quatre cònsols en exercici, un ex-cap de Govern i els presidents de dues de les entitats que agrupen i representen els empresaris del país, així com els CEO de dues financeres, Alan Sendzul (Film Capital) i David Betbese (Alkimia Capital), i el director d’RTVA, Xavi Mujal. Caldrà veure quants d’ells compareixen finalment al Centre de Congressos. I també, com respon el –diguem-ne– sector audiovisual: hi ha una part, significativa perquè és probablement la més coneguda, que li ha donat obertament l’esquena; però n’hi ha una altra que, segons Pozo, és igualment representativa perquè és la que de veritat roda cine al país; una part que fins ara s’ha mantingut apartada dels focus però que –cal suposar– demà passarà per fi al primer pla: Pozo diu que freguen el mig centenar, els socis i simpatitzants de l’Acadèmia.

Totes aquestes incògnites les resoldrem demà. Però dilluns, passada aquesta mena de pols en què s’ha convertit l’acte, caldrà dosis extres de bona voluntat i posar fil a l’agulla perquè la mala maror no s’enquisti i aquest xup-xup, aquest moment aparentment dolç que viu el cine nacional –i també l’audiovisual–, no es perdi en el temps com llàgrimes en la pluja. I perdonin la cita.