Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Isona Passola, Pozo, acadèmia de cine, acadèmia del cinema, Oscar, Pa negre
Andorra, Isona Passola, Pozo, acadèmia de cine, acadèmia del cinema, Oscar, Pa negre

Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cine Català: "Amb un Estat al darrere tens més possibilitats de projectar-te al món"


Escrit per: 
A. Luengo

La productora de ‘Pa negre’, la primera pel·licula en català que va concórrer als Oscar, exercirà com a madrina del projecte d’acadèmia impulsat per Josep Pozo que es presenta aquest vespre al Centre de Congressos. No sap com s’ho faran, però ho té clar: aquest és l’inici d’una gran amistat cinematogràfica que hauria d’acabar amb les produccions catalanes –en català, s’entén– trucant a la porta dels Oscar a través del timbre andorrà.

La imagino al cas de la controvèrsia generada al voltant de l’Acadèmia...

No l’he seguit gens, la veritat, Venim a donar suport a l’Acadèmia, i ho fem amb criteris de llengua perquè així ens ajudem tots. És a dir, Andorra es pot aprofitar de la indústria cinematogràfica catalana, i nosaltres –i quan dic nosaltres em refereixo a les pel·lícules rodades en l’àmbit de la cultura catalana i en català, siguin catalanes, valencianes o andorranes– podem anar directament als Oscar, perquè teniu Estat. Depèn si la mirada és a curt o a llarg termini es pot entendre d’una manera o d’una altra.

Aquesta idea, com s’articularia?

Ens trobem demà per començar a parlar-ne i construir junts. Això és com una coproducció: wes tracta que totes les parts en surtin beneficiades. Un win win. Però tot just som als inicis i hem de veure amb què podem aportar a l’Acadèmia andorrana. En principi no sembla mala idea perquè amb 70.000 habitants Andorra farà poques produccions l’any. En canvi, si aquests poques passen a formar part del conjunt de la producció audiovisual catalana els pot obrir portes: intercanvi d’equips, d’actors, d’espais, de localitzacions... Però ho hem d’anar construint, que quedi clar.

Es tractaria, per tant, de fomentar les coproduccions andorrano-catalanes per poder presentar-les així als Oscar?

Tot això requereix d’una estructura jurídica i tècnica molt complexa. N’hem de parlar, hem de veure què ens convé a uns i altres, i són preguntes que ara mateix encara no puc contestar. Que l’Acadèmia hagi arrencat és un bon inici. Perquè ha arrencat, oi?

El que se’n presenta demà és el “projecte”.

Per això venim, a donar-li suport, i estem encantats que s’hagi posat en marxa. A partir d’aquí, a veure com ens podem ajudar. Però és que sense acadèmia no podíem ni començar a parlar.

Perquè una pel·licula sigui nacional d’un país, quin és el requisit?

Cadascun hi posa els seus, i com que Andorra és un Estat sobirà pot posar els que li sembli oportuns. Nosaltres considerem catalana la pel·lícula produïda a Catalunya; és un criteri industrial.

Per entendre’ns: que el productor, qui hi posa els diners, estigui radicat a Catalunya.

Aproximadament. Però cada Acadèmia pot posar els seus requisits, repeteixo. Andorra podria posar per exemple el criteri de la llengua.

Es tractaria que una pel·lícula rodada en català pogués ser considerada andorrana?

No m’ho facis dir així, perquè això s’ha d’estudiar jurídicament a veure com es pot concretar. El que sí que dic és que la intenció és articular una col·laboració, aprofitar l’opció que se li obrirà a Andorra de concursar als Oscar per facilitar que una pel·lícula catalana també hi pugui concórrer per aquesta via. Això, és clar, si treballem a favor de la llengua. Wim Wenders insistia en l’última reunió de l’European Film Academy que rodéssim en totes les llengües, per petites que siguin, perquè la bandera d’Europa ha de ser la diversitat. I nosaltres tenim 11 milions de parlants: un mercat superior al danès i a l’holandès!

En què hauria beneficiat a 'Pa negre' tenir la porta andorrana oberta, si ja va concórrer als Oscar a través de l’Acadèmia espanyola?

La cultura catalana podria actuar com a tal, sortir directament al món, sense intermediaris. Pa negre va ser la primera pel·lícula catalana que anava als Oscar. La primera! I la indústria ja fa uns quants anys, que existeix. Això vol dir que quan estàs barrejat al mig de la cultura espanyola és més complicat, perquè no pots actuar com a cultura catalana. És al final una qüestió de llengua: en el que hem de treballar és amb les pel·lícules que es roden en català, que són poquíssimes.

Quantes?

Amb un pressupost d’estàndar europeu, que es pot moure entre els tres i els quatre milions... Doncs La propera pell devia fregar la meitat d’aquesta xifra. El que hem de fer és sumar esforços per fer cine: qualsevol cine. El que no pot ser és que se’n rodin tan poques, en català.

I per sota de 'La propera pell'?

Mira, el 2008, l’any d’Herois, Pa negre, Eva, Bruc... les pel·lícules en català van atreure el 8% del públic. Ens pensàvem que ja ho teníem guanyat i de cop i volta hi ha hagut un retrocés espectacular. Volem recuperar com a mínim aquest percentatge, que l’últim any va caure a l’1%. Si en un país es roden de mitjana mig centenar de pel·lícules l’any, en català, el 2016... Mira: a la final dels Gaudí hi havia La propera pell; El rei Borni, amb un pressupost missèrrim, d’obra de teatre; Les amigues de l’Àgatha, autoproduït per les directores, que eren alumnes de la Pompeu Fabra, i Tots els camins de Déu, rodada gràcies al micromecenatge. Per això és bo sumar energies de coproducció amb les altres zones de parla catalana.

Ja que em parla de xifres: el 2016 es va rodar a Andorra un llarg, '73 minutos', el pilot d’'Impacto' i un 'teaser' per aquí, i es va estrenar un curt per allà. N’hi ha prou per crear una Acadèmia?

Les produccions són proporcionals a la població. I dius “una per aquí” i “una per allà” amb molt desdeny! Doncs no, perdona.

El que pretenc dir-li és que aquesta és la nostra “indústria”, i encara l’hem considerat un molt bon any. Dona, aquest xup xup, per a una Acadèmia?

És que em parles de “xup xup” i jo sóc molt més seriosa quan parlo de la cultura, ho sento. A mi, aquest to... Vosaltres pertanyeu a una cultura, la catalana, que va més enllà dels 70.000 habitants del país. Si ho mires des del punt de vista territorial, doncs sí, produireu poques pel·lícules. D’aquí ve que volguem col·laborar, per eixamplar així la nostra àrea cultural. Com? Amb coproduccions. Si s’entra en una dinàmica de cooperació es poden fer moltes coses. Per això és tan important que hi hagi una Acadèmia a Andorra: per poder parlar d’igual a igual a veure què fem. Per més polèmica que hi hagi hagut, si es té una visió àmplia, en clau de cultura catalana, i no de vol gallinaci, podem ser un referent.

El ministeri de Cultura li ha acabat retirant el suport, a l’Acadèmia, i a més l’entén a la manera de la societat d’autors, com un ens tutelat pel Govern.

No m’hi puc posar perquè és una qüestió vostra. Però vaig parlar amb la ministra quan va venir a la Ramon Llull a veure com podíem fer coses. Li vaig dir que no em semblava malament que es creés l’Acadèmia perquè Andorra té un Estat al darrere, i si una Acadèmia té un Estat té moltes possibilitats de projectar-se al món en tant que cultura. I serem més forts si sortim com una cultura d’onze milions de catalanoparlants que no si ho fem com set millions de catalans, tres de valencians i 70.000 andorrans. aquesta és la idea potent.

El cas és que '73 minutos' i 'Impacto', els únics rodatges andorrans del 2016, van ser en castellà.

No passa res; també Bayona va rodar la seva en anglès, i Albert Serra, en francès. El cine està molt globalitzat i és normal que es rodi una pel·lícula en castellà; el que passa és que nosaltres coma Acadèmia demanem que pugeum rodar en català, i que el Govern ens hi ajudi, com fan tots els països del món. Perquè l’espectador, quan rodes en la seva llengua, se sent concernit i va al cine. Però no fem ara una batalla de la qüestió linguística.

Al contrari, però és que m’ha semblat entendre que el vincle entre l’acadèmia catalana i l’andorrana seria precisament la llengua. La catalana, és clar.

Crec que això us dona molta força, però ja ho veurem. Em fas anar molt lluny i encara no hem ni parlat de com ho podem fer.

Andorra
Isona Passola
Pozo
acadèmia de cine
acadèmia del cinema
Oscar
Pa negre
Comentaris: 5

Comentaris

Ja se li veuen les plomes al gall... Andorra servirà d'eina per a que els catalans puguin anar als oscars. Casualitat que el més interessat en crear l'academia sigui de fora, i que Govern retiri el seu suport?
Sort que el problema era que no s'havien sabut comunicar bé aquestos de l'Académia Andorrana. S'els hi debía passar per alt aquest petit detall. Andorra (que és Catalunya per aquesta senyora), a ficar el cul i la Bandera per a proposits amb rerefons independentista, no en tenen prou amb blanquejar calers aquí. I encara ens extranya que el ministeri s'hagi fet enrere rapid i corrents...
Bon dia. Voldria aclarir que aquest 2016 s'han produit i estrenat més treballs que els que es citen aquí. Com el curtmetratge "Wolves", de l'Alvaro Rodríguez (el curt -o és més, la producció cinematogràfica- amb més recorregut de la història del país), "Nieve negra", o el meu documental "Sergi Mas". Això a banda de moltes propostes pendents d'estrenar-se aquest 2017. També s'han presentat produccions d'altres ambits de l'audiovisual (videoclips, videoart,...) que són tant o més importants i representatives del que es fa a Andorra i de quin és el nivell. Aquestes últimes, però, entenc que no quedarien amparades ni representades per l'academia.
Felicitats pel periodista... preguntes concises, directes i hàbils. Una entrevista que em demana més...
És evident que hi ha moltes manifestacions artístiques que queden fora de l'ambit d'aquesta ACADÈMIA. I em pregunto el motiu. És que no compleixen amb el seu "patró" o no els interessa reconeixer-les? Massa ítems en joc, massa moviment, massa afany de... Andorra és Andorra i no un annex.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic