Ivan Lira, humorista: “Si amb un vídeo meu jo mateix no m’ho passo bé, és que no funciona”

Ahir se’m va escapar dir-li còmic, que sona una mica antiquat. S’ha enfadat?

Millor humorista, no? El còmic es limita a fer riure –que no és fàcil, ep–, mentre que l’humorista intenta convidar també a la reflexió. I això és el que pretenc.

Parodiar i criticar els famosets de la tele que viuen de l’aire diguem que s’entén. Però quin és el sentit de parodiar 'youtubers'?

En l’àmbit de les xarxes són autèntiques celebrities amb milions de seguidors –la majoria, joveníssims– que se saben la vida i miracles del Rubius, de Dallas i de tota la resta. I alguns són molt polèmics. Youtube és la tele de les generacions més joves.

El coneixia, aquest món?

M’hi havia passejat, però amb una curiositat diguem-ne antropològica. Era més de mirar la tele. Però això ha canviat. I fins i tot les cadenes de televisió tenen el seu canal de Youtube perquè saben que aquí hi ha un filó.

Amb les xifres d’'Imitación de youtubers', amenaça de convertir-se en un 'influencer'?

L’influencer és un youtuber amb prou estatus perquè les marques el vagin a buscar perquè en faci publicitat. No té necessàriament a veure amb el nombre de seguidors, tot i que tenir-ne centenars de milers –o millor encara, milions– ajuda, òbviament.

Li ha passat?

Més que influencer, em considero humorista, però he fet cosetes per a Badoo –una aplicació per lligar– i altres marques. Però has de vigilar, perquè segons quines et poden afectar negativament. Aquest matí anava per les 54.558 reproduccions.

Fins on arribarà, això?

El difícil és arribar al top 20 dels més vistos. I més encara amb 16.000 followers, que són els que tinc jo en els dos mesos escassos que fa que tinc canal a Youtube: poquets. Una vegada aquí, és clar, les xifres es disparen. Per què no somiar a arribar al milió de visites?

Es tracta de sumar i sumar?

A veure, és un vídeo que he treballat a fons, he estat set dies mirant vídeos de les meves víctimes. Segur que més endavant em sortiran millor, però el que intento dir és que no és un vídeo de pífies, sinó que hi ha una feinada al darrere.

No agrada a tothom: al costat de 4.522 'likes' hi ha 830 'dis­likes'...

És clar: molts followers es pensen que ens estem rient del seu youtuber favorit... És que és el que fa. És veritat. Per què aquest ha tocat tou mentre que Sácame una foto, en què parodiava l’últim hit d’Enrique Iglesias, es va quedar a mitges, tot i sumar unes respectables 45.000 visites en una setmana? Imitacions de youtubers n’hi ha, però no de tants en un mateix vídeo ni –penso jo– de tan treballades.

Li havia passat mai, un 'boom' com aquest?

A Instagram, on tinc 242.000 followers, hi he penjat vídeos que al cap de poc minuts registraven 100.000 reproduccions. Són moltes, però crec que a Youtube té més mèrit. Costa més que la gent et punxi, i encara més amb els pocs seguidors que tinc.

Tot això, com es rendibilitza?

L’objectiu no és viure del canal de Youtube, però el cert és que existeix una remuneració: et registres en una network i segons les visualitzacions, segons els subscriptors, segons la periodicitat –i també segons el youtuber–, et paguen una certa quantitat. N’hi ha que aconsegueixen 4.000 o 5.000 euros al mes. I no és el meu cas! Però a cinc milions de subscriptors no s’hi arriba només amb sort. Cal molta constància.

Vaja: que això és una feina.

Em vaig estar set dies sencers veient vídeos de youtubers i d’imitacions de youtubers. Tot el dia.

Què és el més difícil: el to, el gest, la veu, el text?

La veu, la veu. N’hi ha que l’agafo de seguida, però també de molt especials que demanen hores de dedicació. És possible que més endavant m’atreveixi amb caracteritzacions de l’estil de Cruz y Raya o José Mota. Els que més se li han resistit? Wismichu i Auronplay, dos dels que tenen més seguidors.

Amb guió, o improvisa?

Amb guió, que em serveix per improvisar sobre segur.

Una setmana per set minuts de vídeo: surt a dia per minut. Gaire productiu no sembla!

Més de deu minuts és suïcida: no se’l miraria ningú. Sembla poc, però aquí es veu l’esforç: fer un vídeo de qualitat no és fàcil. Si jo mateix, com a espectador, no m’ho passo bé amb un vídeo meu és que no funciona. I de vegades és així.

Quina diferència hi ha entre Instagram i Youtube?

Youtube és més conegut, més transversal –tant per l’edat de l’usuari com per la plataforma–, i a més pots obtenir algun benefici, mentre que Instagram és una aplicació concebuda per al mòbil i, atenció, probablement la que ara mateix té més acceptació, potser perquè no té tant de spam com Facebook.

Perdoni, què ha passat amb Quelcom?

Doncs el tenim aturat, mentre el Miquel Oliver i jo mateix seguim pel nostre costat. Motius? Empresarials.

Doncs és una llàstima.

Després d’uns anys al peu del canó, havia arribat el moment de provar coses noves.