Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Jambo Street Music, Likantropika, Núria Graham
Andorra, Jambo Street Music, Likantropika, Núria Graham

Jambo: a 30 centímetres de terra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Agències

Trenta centímetres: aquesta és la consigna, l’altura màxima dels escenaris de la 3a edició del Jambo Street Music: trenta-dues bandes i dos centenars llargs, llarguíssims de músics, repartits per set escenaris del centre històric de la capital (el Cap del Carrer; les places Rebés, Guillemó i Benlloch; les placetes Monjó i de Sant Esteve, i atenció, la plaça del Consell General) i tot plegat concentrat en dues intenses i melòmanes jornades, el 17 i el 18 de juny, amb la torna dominical d’un espectacle matinal per als més petits –novetat d’aquesta 3a edició– a càrrec del grup d’animació La Tresca i la Gresca (plaça Guillemó, 12 hores).

Però parlàvem d’aquests trenta centímetres d’altura màxima que l’organització –Oriol Vilella, a la direcció artística, i Toni Colom, a l’executiva– posa com a requisit sine qua non perquè un dels objectius fundacionals de l’artefacte és la “proximitat”, entesa per una vegada en sentit estricte: “Es tracta que l’espectador no se senti en un plànol inferior, que percebi que el que fan els músics és una cosa propera: per això els fem tocar a peu pla, o gairebé”. Els ganxos d’aquesta edició –l’any passat van ser Gossos– seran Núria Graham, osonenca d’origen irlandès, a qui vam descobrir fa dues temporades als Vespres lauredians, amb dos discos a sarró i a qui Vilella definia ahir com “una de les últimes sensacions del panorama alternatiu català”, i Halldor Mar, islandès resident a Barcelona que ha trobat un filó en les versions angleses dels clàssics de la Nova Cançó: Serrat, Llach, Raimon i companyia.

L’una i l’altre seran també els únics noms foranis del cartell, que completen una trentena més de bandes locals que toquen tots els pals, des de la rumba fins al flamenc, des del jazz fins al swing, i des del cant coral a l’electrònica. Aquest eclecticisme, junt amb la proximitat i el recurs als grups de casa són les consignes dels programadors: “Des del primer moment vam voler involucrar-hi les bandes del país, explotar el talent que hi ha i l’enorme varietat de registres en què es mouen”. Aquests tres objectius semblen al sac; el quart, convertir el Jambo en un festival conegut Runer avall i capaç de funcionar com a ganxo turístic, caldrà encara esperar un temps per veure-ho: Colom es donava ahir “dues o tres edicions” de marge. En aquest lapse de temps espera que es comencin a comercialitzar paquets, diu, entre els operadors.

¿Optimista? Amb motiu, sobretot si tenim en compte que a banda del Comú, que hi destina 30.000 euros, han aconseguit involucrar-hi com a patrocinadors MoraBanc, Andorra Turisme i, atenció, Estrella Damm, que aporta una pàtina (diguem-ne) alternativa i internacional a l’invent. De fet, el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, glossava ahir les virtuts d’un festival que en tres edicions, diu, ha aconseguit trobar un nínxol propi i diferenciar-se de les propostes similars que proliferen als països veïns. Amb un punt a favor, a compte òbviament d’Estrella Damm: “El patrocini de marques internacionals en garanteix la projecció i la continuïtat”.

Tornant a l’apartat estrictament artístic, la tercera proposta estrella del Jambo serà l’espectacle vertical de Likantropika, que l’any passat va causar sensació. Hi haurà una estrena en exclusiva, la del primer disc d’Exploited Teens, que tornen a la carretera –és un dir– vuit anys després de fer mutis, i dos debuts, la rumba de Pali i la cantautora Sara Núñez. La proposta musical la completen Freyja, The Velvet Blues Band, Less Is More i Black Thursday (a la plaça Rebés); Pedral, els Petits cantors, el Cor Internacional, l’Andorra gòspel Cor i JK Acustik (al Cap del Carrer); el Cor d’Encamp, Latin Stride i Love It (a la plaça Guillemó); les escoles de música, MoraBand, GrossBand, Vintage, Bru.Jo, 3/4 de 15 i Blau d’Àngel (a la placeta de Sant esteve), i Think Twice, Lady Scarlett i Aveceva (a la placeta Monjó). Plats de tots els colors per a tota la família, i en horaris raonables. I dissabte, una nova edició de la fira del disc, aquesta vegada a la plaça Guillemó. Ja en tenen ganetes, ¿oi?

Red Music: o el 2017 o mai, vaticina Budzaku

És a l’UCI, però ni mort ni molt menys enterrat. Com a mínim, aquesta és l’opinió de Budzaku, que ahir va donar motius perquè alguns continuïn somiant amb aquesta mena de festival de la nostàlgia estil Radio 80 que és el Red Music. Ja saben: sis vaques sagrades, poc o molt rovellades del pop dels 80 i 90 –des de Lisa Stansfield fins a Level 42, passant per Roger Hodgson, Spandau Ballet, Maceo Parker i UB40– que el juny del 2014 van desfilar per la plaça del Consell General. De fet, el Jambo va néixer com una mena de cartell paral·lel per als músics locals. Doncs bé: afirma el gerent d’Andorra Turisme que el Red Music “no està liquidat” sinó “en suspens”. Diu que el concepte –aquest revival de velles glòries en l’ocàs de les seves carreres– “ens agrada”, i que es tracta d’una qüestió de pressupost. Els comptes amb què treballa són els 600.000 euros del 2014, repartits a parts iguals entre les entrades, el patrocini institucional d’Andorra Turisme, i el patrocini privat. Aquest últim, és clar, és el que s’haurà de lligar d’aquí al juny del 2017: aquest és el termini que s’ha posat Budzaku per ressuscitar el malalt o deixar-lo morir d’una vegada: “Ara mateix treballem perquè l’any que ve hi hagi una segona edició del Red Music; si no ho aconseguim, llavors sí que l’haurem de considerar liquidat. Però l’esperança la tenim”. Doncs només falten la fe i la caritat. Quasi res.

Andorra
Jambo Street Music
Likantropika
Núria Graham

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte